Literatura Catalana: Decadència, Renaixença i Àngel Guimerà

La literatura catalana (segles XVI-XVIII): La Decadència

Després d'un segle XV esplendorós, la producció literària en català va decaure tant en quantitat com en qualitat. Aquesta davallada es va deure a diverses causes:

• Allunyament de la cort.
• Enlluernament per la literatura castellana.
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics: Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, etc.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

La producció literària d'aquest període està marcada per dos fets bàsics: l'Humanisme i el Renaixement, que van suposar una reacció contra la visió del món medieval.

La Renaixença (segle XIX)

Al llarg del segle XIX, Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica provocada pel procés d'industrialització del país. Com a conseqüència de la industrialització van sorgir, d'una banda, una burgesia industrial que va esdevenir la classe dominant i, de l'altra, un proletariat.

Després de tres segles de decadència en el conreu de la literatura culta, es va produir una recuperació lenta. La literatura va iniciar un moviment anomenat Renaixença. Cal buscar els orígens d'aquest moviment en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya i en la irrupció del Romanticisme.

Trets essencials del Romanticisme

• Individualisme i potenciació del jo subjectiu.
• Predomini dels sentiments i de la imaginació.
• Reivindicació de la llibertat de creació.
• Revaloració de temes inspirats en l'Edat Mitjana.
• Interès per la cultura popular.
• Cerca i valoració de la bellesa.

Aquesta cerca de la bellesa va provocar una presa de consciència nacionalista. El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals. La temàtica del certamen estava presidida pels tòpics de Pàtria, Fe i Amor. En la literatura catalana d'aquest període destaquen Jacint Verdaguer (poesia), Narcís Oller (teatre) i Àngel Guimerà (teatre).

Àngel Guimerà: Vida i Obra

Durant la segona meitat del segle XIX, el teatre es va convertir en una de les peces clau per consolidar la Renaixença. Es van desenvolupar dos corrents principals: el teatre culte i el teatre popular.

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. El seu pare, comerciant català, i la resta de la família van tornar a Catalunya el 1853, on l'autor va aprendre la llengua catalana.

Etapes de l'obra de Guimerà

L'obra de Guimerà es pot dividir en tres etapes:

1. Primera etapa (romàntica): Es va iniciar amb Gal·la Placídia i es va tancar amb Rei i monjo. Comprèn un conjunt de drames històrics. Mar i cel és l'obra més important d'aquesta etapa i una de les millors de Guimerà.
2. Segona etapa (1890-1900): Són els anys de plenitud artística, en els quals Guimerà va buscar la síntesi entre el Romanticisme i el Realisme. Correspon a aquesta etapa la trilogia formada per les seves millors obres: Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar.
3. Tercera etapa: Es va caracteritzar pel desig de Guimerà d'adaptar el seu teatre als nous corrents estètics. Amb L'aranya va intentar connectar amb el Modernisme regeneracionista, mentre que La santa espina i La reina vella són peces properes al Modernisme simbolista.