Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc (S. XVI-XIX)

La Decadència de la Literatura Catalana (S. XVI-XIX)

S'ha anomenat Decadència al període de la nostra història literària que va des de l'inici del segle XVI fins a les primeres dècades del segle XIX. Hi va haver una continuïtat literària en català durant aquest període que va reproduir els corrents literaris europeus de l'època, com el Renaixement, el Barroc o la Il·lustració.

La vitalitat del català literari entre el 1500 i el 1800 és més important del que semblava, sense tenir, de tota manera, una transcendència pública significativa a través de la impremta. La castellanització va afectar únicament la literatura culta i sectors socials restringits. En els àmbits col·loquials, el català no va retrocedir i va continuar sent l'única llengua de la majoria de la població.

El Renaixement a la Literatura Catalana

El Renaixement va ser un moviment cultural que va sorgir a Itàlia a mitjan segle XIV i que, posteriorment, es va estendre per tot l'occident europeu. Va tenir el seu moment més intens de renovació cultural i ideològica entre el 1490 i el 1560. Es va caracteritzar per:

• La revalorització de la cultura de l'antiguitat clàssica.
• El sorgiment d'una consciència de la dignitat que donen a l'home la cultura i el domini del bell llenguatge.
• Una actitud més reflexiva davant l'obra d'art.
• Una ambició conscient i una actitud més crítica.

En les obres literàries en llengua vulgar, es poden delimitar una sèrie de característiques que diferencien la producció renaixentista de la medieval:

• Consciència d'estil i sentit crític.
• Classicisme i harmonia.
• Recerca de la bellesa i gust pel paisatge.
• Paganisme i rebuig del retoricisme.
• Efecte d'espontaneïtat i senzillesa lingüística.
• La imitació de Petrarca en poesia.

El Barroc: Crisi i Pessimisme en la Literatura Catalana

Producte d'una forta crisi de la vida espiritual, política i social europea, el Barroc va ser el corrent artístic i ideològic que va manifestar, durant el segle XVII, el pessimisme que va substituir la confiança de l'home del Renaixement.

Un tema recurrent és la fugacitat del temps i els canvis incessants que produeix, que configuren una visió del món com un gran teatre on tot és il·lusió i somni. Per això, la literatura barroca expressarà sovint temes pessimistes i depriments, i es complaurà en la descripció de la lletgesa i de la brutícia, o es manifestarà amb la conclusió d'un sentiment de desengany. Els autors barrocs són capaços d'extremar al màxim la lluminositat, el luxe i la sensualitat, i alhora de revelar-ne la misèria o la vulgaritat.

Poesia i Teatre Barroc Català

Només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barrocs en català, mentre que al País Valencià la nova escola es va expressar gairebé totalment en castellà.

Francesc Vicenç Garcia (1582-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va decantar decisivament l'evolució de la poesia catalana envers els models barrocs. Una part de la seva producció té un caràcter artificiós i elegant, però la major part són poemes burlescos.

Lo Desengany, de Francesc Fontanella, és l'obra dramàtica més important de la literatura barroca catalana. Tirsis i Mirè són dos pastors que van a l'encontre del màgic Maure perquè doni solució a les seves penes amoroses. Aquest els ajuda fent-los participar en una representació teatral de les bodes de Venus (amant de Mart) i Vulcà.