Literatura Catalana: Context Franquista, Enric Valor i Mercè Rodoreda

Context Sociopolític i la Literatura Catalana (1936-)

A partir de 1936 es van reprimir les cultures i les llengües no castellanes. La dictadura de Franco va provocar que els nostres escriptors no tingueren altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà. Amb tot, podem distingir una sèrie d'etapes en el període franquista que van des dels estrictes primers anys, on s'impedia qualsevol manifestació que no fóra afí al règim, fins als 60, on trobem la represa de les cultures diferents i es creen empreses editores que aposten econòmicament per la publicació de novel·les en català. Per totes aquestes raons, no podem parlar de grups literaris clarament diferenciats entre els nostres narradors, però sí que observem algunes tendències com la novel·la psicològica de Mercè Rodoreda, les obres realistes i amb procediments innovadors de Manuel de Pedrolo o la literatura imaginativa de Pere Calders.

Enric Valor: Compromís amb el Valencianisme

Des de molt jove, es va comprometre amb el valencianisme. Fou perseguit, censurat i empresonat pel franquisme, però va mantenir sempre el seu compromís polític, cultural i idiomàtic. Després de la Guerra Civil va iniciar l'arreplega i la reelaboració dels vuit volums de Rondalles Valencianes. Totes les novel·les del nostre escriptor es caracteritzen per tenir arguments ben construïts que sempre giren al voltant de dos mons contraposats: la muntanya i la costa de les comarques meridionals valencianes. El seu objectiu és deixar constància d'un món perdut de finals de segle XIX i principis del XX. Algunes de les més destacades són L'ambició d'Aleix i el Cicle de Cassana. La producció literària d'Enric ha estat poc coneguda i injustament poc valorada, probablement perquè segueix els models narratius psicològics i realistes d'abans de la guerra; però, en realitat, sí que es deixà influir per alguna de les innovacions de l'època com ara l'ús del discurs indirecte lliure i la focalització múltiple.

Mercè Rodoreda: Novel·lista Clau de la Literatura Catalana

Mercè és la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. Com a narrativa psicològica, les seues obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, sobretot femenins, els quals descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. A més, tota la seua producció és una reflexió del pas del temps; Aloma pot ser considerada com la novel·la sobre la pèrdua de l'adolescència; La plaça del diamant sobre el pas de la joventut a la maduresa; Mirall trencat sobre la vellesa i la mort. La narrativa rodorediana és també simbòlica, ja que la presència de molts objectes quotidians i de la naturalesa poden esdevenir símbols que ajuden a perfilar l'estat d'ànim del personatge. Aquest fet i el subjectivisme que impregna els seus relats contribueixen a que l'estil de la seua prosa resulte poètic. La psicologia influeix fins i tot en la seua tècnica narrativa ja que presenta la forma d'escriptura parlada.