Literatura Catalana Contemporània: Poesia, Teatre i Assaig

Característiques de la Poesia Actual

Context social des dels anys 70: fi del franquisme, reconeixement dels drets lingüístics, creació d'editorials (3 i 4, Saó), nous premis literaris. Un marc que facilita la divulgació d'obres literàries.

Els nous poetes mostren varietat de tendències i estils, amb el rebuig del realisme anterior i l'afany d'innovar amb el llenguatge com a instrument d'indagació en la intimitat. Poesia hermètica, formalista i amb influències avantguardistes.

Autors destacats:

• Pere Gimferrer (Els miralls): escriptura automàtica i intertextualitat.
• Jaume Pérez Montaner (L'heura del desig): reflexions íntimes i món social.
• Joan Valls, Salvador Jàfer, Josep Piera, Lluís Alpera i Marc Granell.

La Poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (1929-2003), poeta, traductor i col·laborador musical. Premi Nacional de Literatura i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Candidat al Premi Nobel.

Poesia amb compromís social, condició obrera i influència de la malaltia (esclerosi múltiple). Autobiogràfica, amb etapes:

• Solitud, angoixa i mort (Vint-i-set poemes en tres temps).
• Optimisme i futur (Quadern de vacances).
• Reflexió política i social (Llibre de les solituds).

Renovació Teatral (Postguerra - Anys 70)

Postguerra: dictadura controla el teatre i imposa el castellà. Anys 50-60: autorització d'obres en català amb censura. Recuperació a Barcelona (Salvador Espriu). A València, diglòssia: teatre culte en castellà i sainet en valencià.

Anys 60: teatre independent universitari amb influències europees (avantguardista, surrealista, absurd).

Anys 70: grups amb noves tècniques (mim, provocació). Els Joglars (teatre èpic), Comediants (teatre al carrer), Dagoll-Dagom i La Fura dels Baus.

Dramaturgs: Benet i Jornet, Jordi Teixidor i Rodolf Sirera.

Teatre de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo, novel·lista i dramaturg. Tretze obres sobre la llibertat, influència del teatre de l'absurd (Beckett, Ionesco). Burla la censura franquista.

Cruma (1957): obra absurdista. Homes i no (1958), Situació bis (1963) i Darrera versió per ara (1971).

Reflexió sobre l'existència: solidaritat, conformisme, revolta, coneixement, incomunicació, mort.

Escriptura Teatral Actual

Des dels anys setanta:

• Investigació de nous espais escènics (La Cubana, La Fura dels Baus, Comediants).
• Rebuig del teatre escrit a priori (Els Joglars).
• Importància del director escènic (Companyia Flotats, Teatre Lliure).
• Influència de formes teatrals africanes i orientals.
• Barreja de mitjans expressius (Tricicle, Comediants, La Cubana).

Josep Maria Benet i Jornet

Teatre realista amb tècniques literàries (fulletó, ciència-ficció, còmic). Postguerra i oblit de les penúries.

Obres: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R, Testament.

Creador de serials televisius: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà, El cor de la ciutat.

Joan Fuster i l'Assaig

Joan Fuster (1922-1992), assagista clau. Identitat valenciana i Països Catalans. Assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. Estil col·loquial, irònic.

Obres humanístiques: El descrèdit de la realitat, Diccionari per a ociosos, L'home mesura de totes les coses.

Obres sociopolítiques: Qüestió de noms, Nosaltres els valencians.

Joan Francesc Mira i l'Assaig

Joan Francesc Mira, assagista, traductor i novel·lista. Articles en diaris sobre la realitat contemporània. Llenguatge accessible, estil literari.

Temes: nacionalisme, cultura i poder, identitats, llengües. Reflexió sobre la identitat i el seu ús polític. Compromís amb el país i la cultura.