Literatura Catalana Contemporània: Normalització i Gèneres (Post-1979)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,96 KB
Context: Recuperació Nacional i Autonomia
A Catalunya, la instauració de la democràcia comportà la recuperació de l’autonomia i de les institucions d’autogovern. És un procés de recuperació nacional on es restableix la Generalitat i retorna Josep Tarradellas, culminant amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1979. S’ha restablert el procés de construcció nacional i la normalització lingüística i cultural.
El Procés de Normalització Lingüística
El procés de normalització lingüística no ha estat fàcil, principalment a causa de tres motius:
- Manca d’ús del català en els àmbits públics.
- Desconeixement de la llengua.
- Canvis demogràfics.
Des de 1980, el Govern de la Generalitat ha dut a terme un procés de normalització de l’ús del català. Els aspectes més positius d’aquest procés han estat dos:
- La normativització: Actualització de la normativa escrita i oral del català.
- Les lleis de normalització lingüística: El 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei que assegura el coneixement del català a la població.
Introducció a la Literatura Contemporània
Aquests anys marquen l’inici d’una nova situació per a la literatura catalana. El procés de normalitat de la llengua es consolidarà cap als anys 80 i 90.
El Redreçament del Món Literari
La normalitat que ha assolit la llengua catalana es manifesta en els aspectes següents:
- En l’oferta editorial: Existència d’una infraestructura editorial moderna i diversificada.
- En el públic lector: Augment del públic lector en llengua catalana.
- En els escriptors: Aparició ininterrompuda de nous escriptors en tots els gèneres.
Gèneres Literaris: Característiques Generals
La principal característica és l’eclecticisme estètic i la varietat temàtica. El trencament amb el realisme històric és un fet, tot i que hi predomina una visió desencisada i crítica d’una civilització en crisi i deshumanitzada.
La Narrativa
La narrativa és rica, de qualitat i renovadora de la tradició, tot i ser complexa. Es centra sovint en el món urbà. Algunes de les tendències novel·lístiques són:
El Realisme Psicològic i Moral
Novel·les que se centren en l’explicació del personatge i el seu món interior amb un marc realista. (Exemple: Carme Riera i Montserrat Roig).
La Transgressió Temàtica
Presenten de manera directa temes considerats tabús per la moral burgesa, intentant criticar la societat. (Exemple: Terenci Moix).
La Novel·la de Gènere
Subgèneres com la novel·la policíaca i la novel·la negra són els més importants. (Exemple: Jaume Fuster i Ferran Torrent).
Món Novel·lístic de Base Realista
Marc realista amb personatges coherents.
La Construcció de Mons Mítics
Sovint es relaciona amb la biografia de l’autor. (Exemple: Baltasar Porcel i Jesús Moncada).
El Conte
Narració breu de fets ficticis amb una intenció moralitzadora. Es diferencia de la novel·la per la seva brevetat, amb una ambientació urbana que fa un retrat de la societat actual. (Exemple: Quim Monzó i Sergi Pàmies).
La Poesia
Miquel Martí i Pol
Característiques:
- De la realitat social a la vida íntima.
- La poesia, un mitjà de comunicació imprescindible (la seva malaltia afecta la seva obra).
Temes: És rica en continguts vitals com el món de la feina i les relacions laborals, el seu poble, la vida, crítica sobre el país, desig amorós i el pas del temps.
Poesia de l’Experiència
Representada per autors com Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas i Pere Gimferrer.
Característiques: Reflexió moral i acceptació serena de la vida, el temps i l’amor.
El Teatre
Apareix un nou concepte de teatre basat en els següents trets:
- La relativització del text escrit.
- Protagonisme dels elements teatrals.
- Introducció d’altres manifestacions artístiques.
- Participació del públic.
El teatre de text entrarà en crisi i experimentarà una profunda transformació. El dramaturg més important de la literatura catalana és Josep M. Benet i Jornet. La seva trajectòria es divideix en dues grans etapes:
- Teatre narratiu: Segueix el realisme històric i expressa un missatge ideològic progressista.
- Experimentació formal i lingüística: Essencialització dels elements dramàtics. El diàleg dels personatges planteja reflexions. Les darreres obres mostren l’absurditat de les relacions humanes.