Literatura Catalana Contemporània: Gèneres i Autors Clau (Anys 60-Actualitat)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB
Literatura Catalana Contemporània: Anys 60 – Actualitat
La literatura catalana contemporània s'inicia amb una important represa d'obres durant els anys 60, coincidint amb la fi de la dictadura, la recuperació de la democràcia i el restabliment de l'autonomia. Aquesta situació es va veure afavorida per:
- Una infraestructura editorial molt diversa i moderna.
- Un augment de lectors.
- L'aparició d'escriptors de tots els gèneres.
La Novel·la Catalana
La novel·la continua amb les tendències psicològica i realista, amb figures destacades com Mercè Rodoreda. A més, sorgeixen noves tendències novel·lístiques:
- Novel·la social com a crònica d'un temps: (Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Roca)
- Novel·la de gènere:
- Novel·la policíaca i la novel·la negra (Jaume Fuster, Ferran Torrent, Andreu Martín)
- Novel·la històrica (Jaume Cabré i Carme Riera)
- Novel·la que recrea mons mítics: (Baltasar Porcel, Jesús Moncada i Maria Barbal)
Montserrat Roig
La seva obra destaca per la reivindicació social, política i feminista. Temes recurrents són les relacions entre homes i dones, i les diferències entre generacions. Obres destacades:
- Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970)
- Ramona, adéu (1972)
- El temps de les cireres (1977)
- L'hora violenta (1980)
- El cant de la joventut (1989)
Jaume Fuster
La seva obra se situa en barris baixos de Barcelona i ambients marginals, utilitzant un llenguatge col·loquial i directe. Temes de novel·la negra:
- De mica en mica s'omple la pica (1972)
- Les cartes d'Hèrcules Poirot (1983)
- Les claus de vidre (1985)
Jaume Cabré
La seva obra crea mons ficticis de base realista, que transcorren en un marc històric i objectiu per mostrar situacions i personatges coherents i autònoms. Temes recurrents són la corrupció del poder, les passions amoroses i la venjança. Obres destacades:
- La teranyina (1984)
- Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984)
- Senyoria (1991)
- L'ombra de l'eunuc (1996)
- Les veus del Pamano (2004)
- Jo confesso (2011)
Baltasar Porcel
La seva obra recrea un món perdut de la seva infància, causat pel pas del temps i el turisme a Mallorca, un món mediterrani. Escriu de manera poètica, realista i vital. Obres destacades:
- Solnegre (1961)
- La lluna i el cala llamp (1963)
- Els argonautes (1968)
- El divorci de Berta Barca (1989)
- Ulisses a alta mar (1997)
El Conte Català
El conte contemporani sovint presenta una temàtica urbana. Les seves característiques principals són:
- L'humor i la ironia.
- La combinació d'elements realistes i ficticis.
- Situacions absurdes o caricaturesques.
- L'adequació del contingut al registre escollit.
Autors destacats en aquest gènere són Sergi Pàmies i Quim Monzó, les obres dels quals sovint presenten un ambient urbà, personatges obsessius, elements absurds i fantàstics, i un marcat sentit de l'humor i la ironia. Obres conjuntes o representatives:
- Uf, va dir ell (1978)
- El perquè de tot plegat (1993)
- Guadalajara (1996)
- Vuitanta-sis contes (1999)
- Mil cretins (2007)
La Poesia Catalana
La poesia contemporània té dos grans estils:
- El realista: Aborda la realitat quotidiana, sovint amb denúncia política, i utilitza un llenguatge senzill. (Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí Pol)
- El formalisme: De caràcter intimista i personal, subjecte a la mètrica i a elements retòrics. (Maria Mercè Marçal, Narcís Comadira i Pere Gimferrer)