Literatura Catalana Contemporània: Benet i Jornet, Fuster i Mira

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i el món audiovisual

En els anys seixanta, Josep Maria Benet i Jornet es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i va freqüentar l'EADAG, on va entrar en contacte amb les persones que feien el millor del teatre català d'aleshores. La relació del teatre de Benet amb els plantejaments dels joves directors, com Sergi Belbel, també ha contribuït a fer que els més joves el reconeguin com un referent. És autor d’una trentena d’obres.

Evolució del teatre de Benet i Jornet

En el teatre de Benet i Jornet es pot observar l’evolució següent:

1. Del realisme social dels primers temps a la recerca d'un territori mític.
2. Les obres del cicle de Drudània.
3. El retorn al realisme, però focalitzant la intimitat dels personatges.
4. L'apropament al teatre de Harold Pinter.
5. El retorn a un intimisme en què la comunicació es fa gairebé impossible.

En el teatre de Benet i Jornet, l'entorn pesa d'una manera aclaparadora sobre els éssers humans, els condiciona, els configura i els deforma. Durant els primers anys de la seva producció, l'entorn feia els personatges infeliços o cruels, i es manifestava clarament injust. Més endavant, s'ha transformat i ha dut els personatges a la dificultat d'expressar-se.

Benet i Jornet en el món audiovisual

Benet ha adaptat diversos textos teatrals com a guions cinematogràfics. Va començar fent guions televisius per a TVE i va crear la primera sèrie diària de tot l'Estat espanyol (TV3: Poble Nou, 180 capítols). Ha obtingut diversos premis importants, entre els quals el Premi Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d’Honor 2010.

La repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seva obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

Classificació de l'obra de Joan Fuster

• Obres de temàtica humanística i general: com L’home, mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos o el Diari 1952-1960. En aquests llibres, Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.
• Obres sobre la identitat col·lectiva dels valencians: com Nosaltres, els valencians i Viatge pel País Valencià, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.
• Obres de crítica i d’història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians i també els dedicats a autors contemporanis.

L'actitud assagística de Fuster i la seva influència

Els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d’establir a partir d’aquest un examen de consciència. Es tracta d’examinar, de tornar a pensar tot el que sabem —o creiem saber— sobre qualsevol tema per tal d’aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida.

En Nosaltres, els valencians, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. La influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. L’objectiu de crear una infraestructura cultural va ser assumit d’una manera conscient per un grup d’intel·lectuals i de promotors molt nombrós.

Joan Francesc Mira: reflexions sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques.

Característiques de l'assaig de Joan Francesc Mira

Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic. En els seus articles hi ha «un gust pel joc, per la ironia, per posar en evidència que es mira els toros des de la barrera, però sempre disposat a organitzar una petita reflexió sobre el que veu directament o indirectament. I de fer-ho conversant amb el seu lector al qual vol implicar en la seva operació».

Temes i compromís en l'obra de Mira

Temes com el nacionalisme, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les formen, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven. Mira s’hi ha dedicat no des d’una postura asèptica, sinó des del compromís amb el seu país i la seva cultura.

La majoria de les reflexions de Mira sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem des d’una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions són molt semblants. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.