Literatura Catalana i Castellana: Història i Evolució

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Etapes de la Vida

Els esdeveniments més importants de la seva vida es divideixen en tres etapes: joventut, maduresa i vellesa.

Obres de Joventut

Aloma, obra psicològica i simbòlica sobre l'amor i la infelicitat, revisada i reescrita anys després.

Obres de Maduresa

• Vint-i-dos contes (1958): recull de narracions amb noves tècniques literàries.
• La plaça del Diamant (1962): vida d'una noia d'origen popular des d'abans de la guerra fins a la postguerra.
• El carrer de les Camèlies: la vida de la protagonista en els anys difícils de la postguerra.

Obres de Vellesa

Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes marquen l'inici d'aquesta etapa. Evoluciona del realisme a un univers literari mític i simbòlic, centrat en la idealització d'un món desaparegut i la infantesa.

Obres Clau

• Mirall trencat: estil poètic i simbòlic.
• Quanta, quanta guerra... i Viatges i flors: narració poètica de països i flors imaginaris.
• La mort i la primavera (1986, inacabada): reflexió poètica i inquietant sobre la condició humana.

Palmira

Novel·les

• La gran batuda: crítica de la societat moderna i el turisme a Mallorca.
• El misantrop: recrea la seva experiència com a estudiant.

Teatre

Adapta obres narratives al teatre, reprenent personatges, símbols i mites de les seves novel·les. Faust es basa en Bearn i A l'ombra de la seu en Mort de dama. Desbarats és un recull d'obres breus de to sarcàstic i properes al teatre de l'absurd.

Teatre Català

Context Històric

Guerra Civil: derrota per a la cultura catalana. Postguerra: el règim franquista prohibeix l'ús del català i suprimeix les institucions. La literatura catalana es desenvolupa a l'exili. El teatre es suprimeix fins al 1946, amb espectacles censurats i prohibició de traduir obres al català. El 1955 s'inicia la recuperació del gènere.

Joan Oliver (1899-1986)

Reprèn al teatre temes de la seva poesia, com la crítica de la burgesia. Allò que tal vegada s'esdevingué. Després de la Guerra Civil, deriva cap a la comèdia psicològica amb Ball robat, reflexionant sobre les relacions humanes. Tradueix obres de teatre, donant a conèixer autors com Beckett. Pigmalió és la seva traducció més coneguda.

Joan Brossa (1919-1998)

Poesia Escènica

Basada en l'experimentació i la influència de l'avantguardisme. Busca nous llenguatges i mostra la realitat de forma expressiva i suggerent. Centrada en personatges i situacions quotidianes que deriven cap a l'absurd, amb diàlegs intranscendents i situacions grotesques. Més de tres-centes obres, destacant Or i sal, Cavall al fons i Calç i rajoles. Postteatre, fregolisme o monòlegs de transformació, striptease i teatre irregular.

Segle XV

Context Històric

Època de canvis profunds a Europa. Divisió pel Cisma d'Occident i la Guerra dels Cent Anys. A Espanya, crisi interna als regnes de Castella i Aragó. El matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, els Reis Catòlics, millora la situació política. Esdeveniments decisius: descobriment d'Amèrica, fi de la Reconquesta i expulsió dels jueus. Consolidació de la burgesia pel comerç i el creixement de les ciutats. Valoració dels béns materials i l'ambició de riqueses. La cultura com a signe de distinció. Les corts i universitats substitueixen els monestirs com a centres de saber. Difusió de l'humanisme, moviment que reivindica la cultura clàssica. Invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1450.

Fonts Literàries Prerenaixentistes

Recuperació de la literatura grecollatina. Influència en la literatura italiana i, posteriorment, en la literatura espanyola. Temes com la fortuna, la mort i la fama. Boccaccio (1313) amb el Decameró i Petrarca (1375) amb el Cançoner. La Divina Comèdia de Dante Alighieri (1265-1321) influeix en la poesia al·legòrica castellana.

Literatura Prerenaixentista

• Autors que firmen les seves obres.
• Allunyament del didactisme religiós.
• Aparició de l'escriptor cortesà.

Poesia Culta (s. XV)

• Poesia cançonera: l'amor com a joc cortesà.
• Poesia al·legòrica: temes filosòfics amb estil elevat. Destaca el Marquès de Santillana (Comedieta de Ponza) i Juan de Mena (Laberint de Fortuna).

Poesia Popular: Romances

Poemes d'octosíl·labs amb rima assonant en els versos parells. Concentració expressiva i dramatisme. Diàleg i monòleg freqüents.

Teatre

Abans del segle XV, pocs textos teatrals en castellà. Auto dels Reis Mags (s. XII). A l'Edat Mitjana, tropos i drames litúrgics, i jocs d'escarni. Al segle XV, autors com Gómez Manrique, Juan del Encina i Lucas Fernández. La Celestina de Fernando de Rojas, obra dramàtica més important de l'època.