Literatura Catalana: Barroc, Neoclassicisme, Decadència i Renaixement
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,61 KB
El Barroc: Crisi i Expressió Artística (Segle XVII)
El Barroc és una estètica que tradueix una intensa crisi de valors, reflectida en el món espiritual, polític i social europeu del segle XVII. Les dues guerres de l'època van deixar el país en inferioritat dins de la monarquia espanyola.
La Literatura Barroca: Contrast i Fatalisme
Pel que fa a les formes literàries i estètiques, el Barroc accentua els mecanismes del contrast, de l'antítesi i de la paradoxa. En aquestes obres, el tema de la mort és molt present, atorgant un sentit fatal a l'existència.
Autors Destacats del Barroc Català
- Francesc Vicent Garcia: Destaca com a autor excel·lent de sonets, tot i que també va treballar altres formes poètiques, així com el teatre i la prosa. La seva poesia es caracteritza per una freqüent intenció satírica i burlesca.
- Francesc Fontanella: És l'autor de Lo desengany, un poema dramàtic de dos actes que, enmig d'una ambientació mitològica i pastoril, presenta un exemple de teatre dins del teatre.
El Neoclassicisme: Retorn a les Normes Clàssiques
El Neoclassicisme neix a França cap a finals del segle XVII i comporta el retorn a les normes clàssiques.
La Tragèdia Neoclàssica i les Tres Unitats
Pel que fa a la tragèdia neoclàssica, té un representant modèlic en Racine i segueix les anomenades tres unitats:
- Acció
- Lloc
- Temps
Joan Ramis: Referent de la Tragèdia Neoclàssica
Joan Ramis és un escriptor i erudit menorquí que destaca en el terreny de la tragèdia neoclàssica amb la seva obra Lucrècia.
La Decadència i el Renaixement: Un Període de Transició
La Decadència és una època de col·lapse en la quantitat i qualitat de la producció literària en llengua catalana, que es produeix durant el segle XVI.
L'Humanisme i els seus Fonaments
El Renaixement es fonamenta en l'Humanisme, el corrent erudit i filosòfic que va preparar el terreny per a la florida de les arts i els grans descobriments científics i tècnics de l'Edat Moderna.
Pèrdua de Consciència Lingüística i Medievalisme
La introducció de la dinastia castellana dels Trastàmara el 1412 va ser el punt de partida d'una pèrdua general de consciència lingüística, tot i que el català va continuar sent la llengua oficial fins a inicis del segle XVIII.
Durant el segle XVI, es parla d'una certa continuïtat medievalitzant, especialment per tots els aspectes relacionats amb la influència italiana. El medievalisme de la literatura catalana del segle XVI té força a veure amb la manca d'un català literari modern.
En lloc de la llengua catalana, es va començar a parlar de la llengua llemosina.
Literatura Popular i Tradicional
De la vitalitat del català com a llengua del poble sorgeix la literatura popular i tradicional.
Cristòfor Despuig i els Col·loquis de Tortosa
Un dels autors a destacar en aquest moment crític del segle XVI és Cristòfor Despuig, escriptor de mèrit pels seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. La gran virtut dels Col·loquis de Despuig és l'ús del diàleg. El pensament d'aquest autor és relativitzador: ni blanc ni negre.