Literatura Catalana: Barroc, Il·lustració i Grans Autors del XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,58 KB
El Barroc Català: Orígens i Característiques
El terme barroc va ser utilitzat pels intel·lectuals de la Il·lustració per qualificar de manera pejorativa l’art i la literatura que els havien precedit. Cal situar l’inici del Barroc català entre 1591 i 1608, amb la pervivència encara de la tradició medieval i el Renaixement. Als territoris de parla catalana, l’època barroca va generar una literatura coherent, amb obres rellevants i ambicioses. La influència d’aquests models s’evidencià en una literatura vigorosa de tons i temàtiques variades, que circulà a través de les acadèmies literàries i la difusió manuscrita en cançoners.
Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona
Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579/1582 – Vallfogona de Riucorb, 1623) és el més cèlebre dels autors d'aquests tres segles. Conegut com el Rector de Vallfogona, conreà poesia, prosa i teatre seguint els models imposats pels autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal com en la temàtica. Ell escrivia poesia artificiosa i elegant, sonets lírics, faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes contra persones i, fins i tot, una comèdia hagiogràfica.
Obra i Estil: Del Grotesc al Sublim
La seva obra, típicament barroca, passa, doncs, del grotesc al sublim, i se l'ha relacionat sovint amb el conceptisme, el corrent poètic conreat pel poeta castellà Francisco de Quevedo, basat en l'enginy i en els jocs de paraules.
La Literatura Popular Catalana: Tradició Oral i Difusió
La literatura popular es caracteritza bàsicament per ser un tipus de text transmès oralment i habitualment se’n desconeix la data i l’autor, per bé que és evident que va ser creat per alguna persona i que la comunitat l'ha fet seu, tal com ha passat amb L’emigrant i el Virolai de Jacint Verdaguer o La ginesta de Joan Maragall. Sovint aquest text ha sofert adaptacions al llarg del temps, tenint en compte la nova realitat social i la seva transmissió de generació en generació.
Gràcies a la impremta, aquest tipus de literatura va obtenir una àmplia difusió i acceptació. Ara bé, bona part de la recopilació de les fonts orals es va fer al segle XIX sota la influència del Romanticisme, en què es buscava l’essència de cada poble a través de l’expressió més genuïna de la literatura.
Gèneres de la Literatura Popular
- Gèneres religiosos:
- Nadala: Cançó a l’entorn del naixement de Crist.
- Goig: Poesia que narra fets remarcables de la vida de la Verge o d’un sant.
- Caramelles: Cançons per celebrar la resurrecció de Jesucrist.
- Gèneres profans:
- Corranda: Dansa o cançó curta, de moviment alegre.
- Romanç: Poema narratiu de tradició oral de temàtica variada.
La Il·lustració: Pensament i Lluita contra l'Antic Règim
La Il·lustració és una nova forma de pensament impulsada per la burgesia europea per lluitar contra l’Absolutisme, la noblesa, l’Església i l’economia basada en la propietat de terres. Dit d’altra manera, contra l’Antic Règim. Neix a Anglaterra, a començaments del segle XVIII, des d’on passarà a Alemanya i França, i on s’expressarà en forma de lluita social amb la Revolució Francesa.
Principis Clau de la Il·lustració
Recupera els ideals del Renaixement:
- La confiança en el progrés, l’enteniment i la raó, per «il·luminar» la humanitat i adreçar-la cap a uns coneixements nous i millors que permetin assolir la felicitat.
- La voluntat didàctica i ideològica de les obres (polítiques, científiques, literàries o enciclopèdiques), posant la disciplina filosòfica en primer terme.
- El neoclassicisme, com a moviment artístic, que propicia el retorn a les normes dels antics grecollatins.
Als territoris de parla catalana, la Il·lustració s’expressà fonamentalment en castellà.
Jacint Verdaguer: El Gran Poeta del Segle XIX Català
Jacint Verdaguer és l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX: va ser capaç d’escriure una poesia enormement ambiciosa, a més d’una prosa de notable qualitat en un català modern i assequible sense cap altre precedent que els escriptors medievals.
Llegat i Contribució a la Llengua Literària
En aquest aspecte, la seva importància és gairebé comparable a la de Ramon Llull, pel fet que tots dos van haver de crear, en bona mesura del no res, una llengua literària. El 1877 guanyà els Jocs Florals amb l’extens poema L’Atlàntida.
Àngel Guimerà: El Dramaturg Mestre del Segle XIX
Àngel Guimerà és considerat un dels millors dramaturgs de la història de la literatura catalana. Per al teatre català del segle XIX, representà el mateix que Verdaguer per a la poesia; és a dir, el fet que el gènere assumís amb ell uns nivells de qualitat que no havia tingut des de l’edat mitjana.
Paral·lelismes amb Verdaguer i Llegat Teatral
Va coincidir amb Jacint Verdaguer en el fet de ser un personatge immensament popular i en el fet que, tot i la gran importància de la seva obra, era un tipus de literatura lleugerament desfasada respecte de les tendències dominants a l’Europa de la seva època.