Literatura Catalana: Avantguarda, Postguerra i Actualitat

La Literatura d'Avantguarda a Catalunya

Moviments principals:

• Futuristes: Es proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
• Cubistes: Popularitzen els cal·ligrames.
• Dadaistes: Creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
• Surrealistes: Busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.

Autors destacats:

Joan Salvat-Papasseït

És un dels màxims representants de l’avantguarda a Catalunya. Va començar escrivint articles modernistes en castellà i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes. Les seves obres prenen elements del cubisme (incorporació d’elements visuals) i del futurisme (paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletra). Més endavant va crear una poètica més personal i intimista.

Obra destacada: El poema de la rosa als llavis (tracta sobre la relació entre el poeta i una noia jove; presenta l’amor des de la més pura espontaneïtat i sense cap plantejament moral).

Josep M. Junoy

Influït pel cubisme i dadaisme.

Josep Vicenç Foix

Incorpora elements dadaistes i surrealistes a la seva obra. És un dels poetes més importants de la lírica catalana del s. XX i escrivia molts assajos (subgènere literari que s’aproxima a la reflexió filosòfica, estil senzill, natural, subjectiu, tema lliure).

Obra destacada: Sol i de dol (és un recull de 70 sonets en què Foix reuneix les innovacions i la tradició).

La Literatura Catalana als Anys Trenta

Moviments i Autors:

Simbolisme i Postsimbolisme

L’iniciador fou el poeta Charles Baudelaire. Consideraven que el llenguatge poètic parla d’ell mateix i no de la realitat, per això les paraules es convertien en símbols amb molts significats.

Carles Riba

Va seguir el corrent postsimbolista, que va evolucionar cap a la poesia pura amb una gran perfecció formal.

Obres destacades: Primer llibre d’Estances, Segon llibre d’Estances, Elegies de Bierville i Salvatge cor.

Sebastià Juan Arbó

Va crear personatges solitaris i marginals, com Dostoievski, i una visió tràgica del destí, com els clàssics grecs.

Obra destacada: Terres de l’Ebre (és una novel·la dels pagesos que treballen tot el dia en un món de marginació, soledat i tragèdia que els condueix a la destrucció i està dividida en tres parts).

Josep Maria de Sagarra

Conreà la poesia lírica, satírica i èpica, on descriu la decadència de l’aristocràcia.

Obra destacada: El cafè de la Marina (reflecteix les tensions entre l’individu i l’entorn tradicional, les tensions que es posen de manifest en un triangle amorós).

La Literatura de Postguerra

Moviments i Autors:

Novel·la psicològica

Aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Alguns autors recorren a la fantasia i als símbols per evitar parlar directament d’una realitat que odien.

Pere Calders

Feia un joc entre la realitat i els elements màgics, l’humor i la reflexió irònica sobre la realitat. Després de la guerra s’exilià a Mèxic i va seguir escrivint i publicant diversos reculls de contes.

Obra destacada: Unitats de xoc (dóna la seva visió de la guerra).

Mercè Rodoreda

És una de les escriptores més universals de la literatura catalana. Amb una escriptura molt innovadora, que segueix els corrents europeus del s. XX i una visió pessimista de la vida, posa en veu de figures femenines la decepció personal i col·lectiva, a través de molts símbols.

Obra destacada: La plaça del Diamant (utilitza el monòleg interior, una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en 1a persona, els pensaments i sentiments del protagonista).

Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver)

En la seva poesia destaca el to satíric, però després de l’experiència de la guerra i de l’exili, tracta el tema del dolor, l’enyorança, la soledat i la mort.

Salvador Espriu

És un gran creador de mites, a partir dels quals expressa un món personal i col·lectiu. El mite principal és el de Sinera (Arenys al revés), que simbolitza d’una banda el món de la infantesa i de l’adolescència i de l’altra, Catalunya: ambdós destruïts per la guerra civil. Temes: mort, com a destí tràgic, i la destrucció.

Obres destacades: Cementiri de Sinera. Antígona (és una recreació del mite clàssic que va inspirar la tragèdia de Sòfocles amb el mateix nom. Remarca el tema de la guerra entre germans, que simbolitzen els dos bàndols enfrontats i la necessitat de reconciliació).

La Literatura dels Anys Seixanta

Moviments i Autors:

Miquel Martí i Pol

Crea poesia que gira a l’entorn de diversos temes com l’arrelament al seu poble, la condició obrera, la vivència de la seva malaltia, l’esclerosi múltiple, i la vocació de poeta.

Obres destacades: La pell del violí, Vint-i-set poemes en tres temps.

Joan Brossa

S’inscriu en el corrent de l’experimentació poètica: entén la poesia en sentit ampli i no concep fronteres entre les arts. S’endinsa en el camp de les avantguardes amb un postsurrealisme i n’adopta les tècniques per expressar les imatges del subconscient. Durant els anys 60, experimenta els nous llenguatges de la poesia visual i objectual.

Obra destacada: Em va fer Joan Brossa.

Joan Perucho

Va ser un poeta, novel·lista, crític d’art i periodista que s’introduí en la literatura fantàstica amb la publicació de Amb la tècnica de Lovecraft. L’univers màgic de Perucho gira a l’entorn de la fantasia i el record.

Realisme històric

És un corrent que pretenia posar la literatura al servei de la denúncia social i del canvi polític i n’eliminava qualsevol comportament idealitzador o imaginatiu.

Josep Maria Benet i Jornet

S’inscriu en el realisme històric però poc a poc la seva producció esdevé diversa i personal quant a temes i estils. Descriu la postguerra, tracta els temes del compromís social com la rutina, la soledat, la incomunicació, el fracàs.

La Literatura Actual

Autors destacats:

Quim Monzó

És autor de contes i novel·les i mostra sobretot la influència d’autors estrangers en les seves obres. Fa un retrat colpidor de la societat i del pensament actuals a través de temes com la soledat, la incomunicació, la falsa imatge de la felicitat, etc.

Obra destacada: Mil Cretins.

Sergi Pàmies

És periodista, escriptor i traductor i en la seva obra més important Si menges una llimona sense fer ganyotes l’autor parla de l’amor, la mort, la solitud i el fracàs amb ironia i imaginació.

Maria Mercè Marçal

Va estar compromesa amb la lluita antifranquista i amb el feminisme, va participar activament en el procés de normalització de la cultura catalana a l’inici de la democràcia. La seva poesia mostra una gran varietat formal i lingüística. Tracta de manera oberta el tema de l’amor entre dones, la solitud, la incomunicació i la rebel·lió.

Obra destacada: Cau de llunes.

Joan Margarit

Va començar escrivint en castellà però més tard escriví en català. La seva font d’inspiració és l’experiència personal, que gira entorn els grans temes literaris: amor, mort, el pas del temps, la soledat, la pèrdua. Va perdre la seva primera filla quan era un nadó i la segona era discapacitada i va morir als trenta anys després d’una llarga malaltia.