Literatura Catalana: Autors i Moviments Clau (S. XVI-XIX)

Autors i obres del Segle XVI

Pere Serafí: Poeta i Pintor del Renaixement

Poeta i pintor, es desconeix la data de naixement, i se sap que va morir al voltant del 1566. La seva poesia presenta encara punts de contacte amb els trobadors i amb Ausiàs March. Tot i així, va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement, com el sonet, en un dels quals cita com a poetes de capçalera alguns clàssics grecs i llatins (Homer, Virgili i Ovidi) i dos italians del dolce stil nuovo (Dante i Petrarca), a més de March. També va escriure en castellà.

El Segle XVII: Barroc i Culteranisme

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Poeta, és el més cèlebre dels autors d'aquests tres segles. Conegut com el Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa i va morir a Vallfogona. La seva fama es fonamenta en un dels vessants de la seva obra: aquell que posa l'accent en l'humorisme gruixut i volgudament exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica. Tot i així, també és autor de sonets d'un gran lirisme. Típicament barroca, la seva obra passa, doncs, tant pel grotesc com pel sublim, i se l'ha relacionada sovint amb el conceptisme de Francisco de Quevedo.

Francesc Fontanella: Culteranisme i Teatre

Se'l relaciona, en canvi, amb el culteranisme que practica Luis de Góngora, corrent que fa ús de cultismes provinents del llatí, d'al·lusions mitològiques o d'hipèrbatons violents, entre altres recursos que donen un caràcter artificiós al poema. Afrancesat políticament i castellanitzat literàriament, és autor d'una col·lecció de sonets i de l'obra teatral Lo desengany.

El Segle XVIII: Neoclassicisme a Menorca

Joan Ramis i Ramis: Teatre Neoclàssic Menorquí

(Maó 1746-1819) és exponent del teatre neoclàssic menorquí. Per situar-lo cal recordar que Menorca estigué sota domini anglès bona part del segle XVIII i, per tant, a part de les vicissituds de la resta del territori català. Això permeté als autors de l'illa rebre directament la influència europea. Ramis és reconegut sobretot per Lucrecia, obra escrita en versos alexandrins, influïda pel francès Racine, ambientada a la Roma antiga i que respecta les tres unitats del teatre clàssic:

• Lloc
• Acció
• Temps

Quan es restablí la sobirania espanyola a Menorca, Ramis passà a escriure en castellà.

El Romanticisme: Moviment Nacionalista i Llibertari

Al llarg del segle XIX, a tot Europa es van succeir dos moviments literaris i artístics: el Romanticisme i el Realisme, el segon dels quals donà lloc, al seu torn, al Naturalisme. Pel que fa al Romanticisme, va ser un moviment d'arrel nacionalista, que recuperà les tradicions populars en tant que representatives de l'ànima del poble. Tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal, el Romanticisme va presentar les característiques següents:

1. Rebuig dels cànons clàssics, i per tant de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
2. Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
3. Reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc, com a valors estètics.
4. Incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
5. Predomini del sentiment sobre la raó.
6. Exaltació d'un cert sentiment nacionalista patriòtic, relacionat amb la recuperació de tradicions o llegendes o en l'ambientació medieval.
7. Presència ocasional de l'exotisme o l'aventura en determinades obres i de la transgressió de la llei o la conducta antisocial en els seus protagonistes.

Cal aclarir que aquestes característiques rarament es donen totes juntes i que, en el cas del català, ens hauríem de centrar sobretot en la preponderància del sentiment o la presència del nacionalisme.

Autors Importants del Romanticisme Europeu

• Victor Hugo (França)
• Walter Scott (Gran Bretanya)

El Realisme i el Naturalisme: Mirall de la Societat

Pel que fa al Realisme, va ser un moviment centrat sobretot en la novel·la i que va pretendre reflectir la societat del seu temps, enfront de l'evasió cap al passat que sovint implicava el Romanticisme. Algunes obres realistes són veritables disseccions socials, com ara La Comédie humaine, vastíssima col·lecció de novel·les d'Honoré de Balzac. També cal destacar autors com Stendhal, Charles Dickens, Lev Tolstoi, Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas (Clarín).

El Realisme va tenir com a conseqüència el Naturalisme, moviment creat pel francès Émile Zola, amb dos objectius bàsics:

1. Retratar la vida de les classes socials més desfavorides.
2. Constituir el reflex literari de les teories de Germinal.