Literatura Catalana: Anys 70 i 80 - Renovació i Nous Autors

Els anys setanta: La Generació Literària

El 1971, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells batejaren com a «generació literària dels 70» un grup d’escriptors que, nascuts i formats durant la postguerra, donaven a conèixer la seva obra en uns moments en què el realisme històric havia entrat en crisi. Tots ells estaven marcats pels canvis sociopolítics, per l’agonia i el desenllaç final de la dictadura franquista.

Tots compartien uns mateixos elements formatius:

• Tebeos
• Cinema
• Televisió

Compartien també la consciència general de la crisi dels models novel·lístics. En les seves novel·les, la ficció funciona com una forma de posar en joc la memòria o d'il·lustrar un sentiment de la vida. Aquesta orientació difícilment podia afavorir el propòsit d'escriure una novel·la entesa com a relat d'una realitat objectiva, com una «història».

Són exemples d'aquesta època llibres com Self/Service (1977) de Biel Mesquida i Quim Monzó, i Coll de serps (1978) de Ferran Cremades. El cicle es tanca, a partir de l'any 1975, amb un conjunt de novel·les en què els personatges retornen.

D'altres novel·listes es van sentir atrets per un tractament mític de la realitat, i les seves obres tenen com a eix la presentació d'un nucli humà compacte: una família o un poble.

La narrativa valenciana dels 70 va aparèixer més tardanament en el món cultural català, molt lligada a la normalització duta a terme al voltant d’editorials com Tres i Quatre i plataformes com els Premis Octubre. Es van donar a conèixer autors com Fabregat, Cremades i Arlandis, Rafael Ferrando, Joan Francesc Mira i Lluís Fernández.

El més destacat és Joan F. Mira, que va publicar la seva primera novel·la, El bou de foc. En El bou de foc i en el recull de contes Els cucs de seda, Mira va recordar els anys d’infantesa de la seva generació, que havien coincidit amb la postguerra.

En la primera part d'El desig dels dies es centra en les il·lusions d’uns joves quan descobreixen el món i ells mateixos, però també, i sobretot, el seu país. En la segona part es narra el xoc d’aquests somnis amb la realitat: la policia, la por i el cansament.

Dels anys vuitanta a l'actualitat: Nous Camins

Hi ha dos factors que han marcat clarament l'evolució de la literatura catalana des dels anys vuitanta:

• D’una banda, l'evolució general de la societat cap a uns modes de producció i consum cultural propis de les societats postindustrials.
• De l’altra, la seva obligatorietat en l'ensenyament.

Durant aquells anys van desaparèixer els grans escriptors que havien assegurat el prestigi literari del català durant la postguerra.

L'any d'Antaviana va ser també el de l'aparició d'un llibre de contes que va marcar una nova etapa per a la literatura catalana: Uf, va dir ell, de Quim Monzó. Monzó encetava amb aquest llibre una literatura imaginativa i directa que reflectia, amb tocs d'humor que no amagaven un cert sentit tràgic de l'existència, la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.

Van aparèixer narradors joves com:

• Sergi Pàmies
• Josep Maria Fonalleras
• Maria Jaén
• Màrius Serra
• Rafael Vallbona
• Lluís-Anton Baulenas
• Toni Cucarella

L’obra d’aquests autors es caracteritza per:

• L'humor
• La fantasia
• El retrat dels nous costums urbans

El gran protagonista de la literatura catalana dels anys vuitanta va ser la narrativa, en concret la novel·la. Va destacar un tipus de narrativa que té en Monzó el seu màxim representant, caracteritzada per la disgregació de la identitat dels protagonistes i per una trama plena de connotacions simbòliques o al·legòriques.

En són temes predominants:

• El tedi
• L'angoixa
• La sensació d'absurd acompanyada de l'humor
• La consciència d'artificialitat de qualsevol ideologia o sentiment (i, per tant, de la mateixa literatura)

El joc amb la tradició, amb la mateixa literatura o amb els tòpics i els discursos socials i culturals connecta directament aquesta narrativa amb els autors catalans dels anys vint i trenta.

També destaca Moncada, que es va donar a conèixer amb contes de clara influència caldersiana com els d'El Cafè de la Granota.