Literatura Catalana Anys 30: Crisi, Raó i Desig
Enviado por Xescnb16 y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
La crisi de la identitat i la literatura dels anys 30
La crisi de la identitat individual i col·lectiva en un món cada vegada més tecnificat, que aboca l’home contemporani a la soledat.
La necessitat d’imposar la raó, sense abandonar la imaginació.
Les dificultats per complir el desig, i per a viure l’amor plenament.
La impossibilitat espiritual d’assolir l’absolut.
Les irreals omegues. La tradició de l’art dels trobadors de tots els temps. Exemplifiquen l’estil més barroc. Estan escrits en vers lliure, amb decasíl·labs i alexandrins. Els tretze poemes són una precisa imatgeria onírica d’experiències viscudes abans de la guerra civil, fins a reflexions sobre la desfeta moral col·lectiva durant i després del conflicte civil.
On he deixat les claus... (1953), on assaja el vers més curt i formes populars i que inclou vint-i-vuit poemes.
Literatura de preguerra.
Els anys 30.
Context cultural i polític
Àmbit cultural: El govern de la Generalitat duu a terme una tasca de normalització en tots els àmbits de la política i la cultura: el català, llengua oficial de l’Administració i dels mitjans de comunicació; l’ensenyament primari obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la indústria editorial s’estabilitza i apareixen nous diaris i revistes.
Àmbit polític: Malgrat la neutralitat d’Espanya a la Primera Guerra Mundial, fou una època de gran agitació social i d’inestabilitat política. El 1923, el cop d’Estat de Primo de Rivera instaurà una dictadura que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la Segona República (1931-1936). Durant el període republicà, a Catalunya s’instituí la Generalitat i un Estatut d’Autonomia que va permetre recuperar el projecte polític i cultural inicial pel Noucentisme.
Àmbit lingüístic: La normativització de la llengua ja és un fet amb l’obra de Pompeu Fabra, i l’Institut d’Estudis Catalans promou la recerca científica i la normalització lingüística.
La novel·la als anys 30
Al segle XX s’inicia amb una greu crisi del gènere novel·lístic a tot Europa. Prové de diversos factors, el més important, la difusió d’una premsa que permet conèixer l’actualitat de manera immediata. La literatura en general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit. D’aquí sorgirà la novel·la psicològica, que volia mostrar cada vegada millor l’interior dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, els desitjos i les seves pors... tot allò que no pot recollir el periodisme.
Els assajos que es fan a les primeres dècades han prevalgut fins als nostres dies. Autors com André Gide, Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce... han tingut una influència decisiva sobre la novel·lística. En especial, James Joyce, escriptor irlandès en llengua anglesa, introdueix una innovació clau, la tècnica del monòleg interior. L’autor pretén comunicar el flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges, el curs del pensament.