Literatura Catalana Anys 20 i 30: Preguerra i Avantguardes

Anys 20 i 30: Marc Històric

Durant el període que abasta la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Segona República (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939), hi ha una gran agitació social i econòmica, així com inestabilitat política, que influirà en l'evolució de la literatura. La dictadura de Primo de Rivera prohibeix institucions com la Mancomunitat i restringeix l'ús del català en certs àmbits. Amb la proclamació de la Segona República, es recupera a Catalunya el projecte cultural i polític dels noucentistes, gràcies a la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia, impulsant iniciatives culturals i normalitzant la llengua i la cultura catalanes. El cop d'estat de Franco marca l'inici de la Guerra Civil, durant la qual molts autors es posen al servei de la causa republicana, donant lloc a una literatura propagandística. A nivell internacional, aquest període coincideix amb les dècades posteriors a la Primera Guerra Mundial, l'època coneguda com a "feliços anys 20", la crisi del Crack del 29 i la deriva ideològica cap al feixisme que desemboca en la Segona Guerra Mundial.

Concepte i Cronologia

La literatura dels anys vint i trenta, també coneguda com a literatura de preguerra, és aquella que es desenvolupa durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil. Durant aquest període, la literatura catalana viu un procés de renovació dels diferents gèneres, amb la irrupció de nous autors com Carles Riba o Bartomeu Rosselló-Porcel, entre d'altres.

Característiques Generals

Represa de la Novel·la

La novel·la experimenta un ressorgiment després d'un període de decadència, amb un debat sobre el gènere destacat per articles com "La por a la novel·la" de Josep Maria de Segarra i "Una generació sense novel·la" de Carles Riba. Aquest ressorgiment es deu a l'aparició de noves editorials, diaris i revistes, així com a un augment del públic lector i de traduccions al català d'autors clàssics i contemporanis. Els autors provenen de diversos moviments, com el Modernisme, el Noucentisme i les avantguardes.

Recuperació del Teatre Burgès

La classe burgesa noucentista inicialment no mostrava interès pel teatre, però a partir dels anys vint s'observa una evolució cap a un teatre crític amb la burgesia, destacant Joan Oliver com a autor principal en aquest àmbit. Paral·lelament, la burgesia recupera l'interès en el teatre amb obres inspirades en el teatre francès, conegudes com "pièce bien faite", caracteritzades per conflictes propis de l'alta burgesia i un to divertit amb finals feliços. Josep Maria de Segarra és una figura destacada en aquest renaixement teatral, amb obres que reflecteixen la vida burgesa i els conflictes passionals dels personatges.

La Poesia

Per una banda, es duu a terme una sintetització del corrent simbolista que pretén trobar una expressió lírica amb valor per si mateixa. És el que s'anomena poesia pura o postsimbolista. Aquest acostament cap a la poesia pura es fa enriquint la llengua i desrealitzant la poesia. S'ha de donar un valor absolut a la paraula per aïllar cada mot i atorgar-li un poder expressiu total. La dictadura de Primo de Rivera va afavorir aquest tipus de poesia perquè, com que es troba desrealitzada, no entra en conflicte amb el règim polític i serveix als poetes per evadir-se d'aquesta realitat que els desagrada. Destaquen autors com Valéry, Rilke, Elliot, Jorge Guillén, Carles Riba, etc. Per altra banda, el simbolisme es concreta en una altra tendència, que és el neopopularisme. El neopopularisme s'inspira en les formes i els temes dels gèneres tradicionals i els reelabora des d'una òptica culta, seguint la línia de la Generació del 27 a la literatura castellana. Destaquen Josep Maria de Segarra i Clementina Arderiu.

Bartomeu Rosselló-Porcel

L'autor, d'origen humil, va cursar el Batxillerat a Palma, on va ser influït per Gabriel Alomar i Llorenç Villalonga, publicant diversos articles. Gràcies a una beca, va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, on va conèixer Carles Riba i Salvador Espriu, enriquint-se intel·lectualment. Va participar en el creuer Ciudad de Cádiz l'any 1933, una iniciativa de la Segona República, travessant el Mediterrani amb un grup d'intel·lectuals.

La Guerra Civil el va sorprendre a Madrid, tornant després a Barcelona on es va unir a l'exèrcit republicà, però va morir als 25 anys de tuberculosi, convertint-se en símbol d'una generació perduda. Les característiques de la seva obra inclouen rigor en la tria de paraules i una elaboració formal exigent. Va ser influït per la Generació del 27, el neopopularisme de Lorca i Alberti, la poesia pura, el surrealisme i la literatura barroca castellana. Representa una ruptura amb l'Escola Mallorquina, amb voluntat de renovació. Les seves obres principals inclouen "Nou poemes", "Quadern de sonets" i "Imitació del foc", aquest últim considerat el seu llibre de plenitud, dedicat a Salvador Espriu.

Avantguardes: Marc Històric

Les avantguardes sorgeixen al final de la Revolució Industrial, impulsades principalment per la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica del Crac del 29. Aquestes circumstàncies van provocar una profunda crisi de valors, generant tensions entre la burgesia i la classe obrera i una reacció contra l'ordre establert. L'avantguardisme va representar una ruptura total amb els models artístics anteriors i amb la concepció clàssica de l'art, afectant totes les formes de creació. A Catalunya, aquest moviment va ser ben rebut i va viure en paral·lel amb el Noucentisme, especialment amb l'arribada d'intel·lectuals europeus fugint de la guerra, que van contribuir a la seva expansió.

Concepte i Cronologia

Les avantguardes són corrents estètics que es desenvolupen al segle XX com a resposta a la crisi social i artística que segueix a la Revolució Industrial i es veu exacerbada per la Primera Guerra Mundial i el Crac del 29. Aquest moviment aspira a la modernitat i a la renovació de les arts, tot reconeixent la necessitat d'un canvi radical en l'art per reflectir una societat canviant.

Els artistes que abracen l'avantguardisme adopten diverses interpretacions d'aquest moviment, portant a la creació de diversos "ismes". El cubisme, liderat per Pablo Picasso, busca despullar la realitat de la seva aparença a través d'un enfocament científic.

El futurisme, amb Marinetti com a ideòleg, exalta la modernitat i promou la destrucció de la sintaxi i la gramàtica convencionals. El dadaisme, representat per Tristan Tzara i Francis Picabia, advoca per la negació total i l'absurd. El surrealisme, amb André Breton com a líder, busca explorar els recessos més profunds de la ment humana a través del somni i l'automatisme.

A Catalunya, aquests moviments es viuen paral·lelament al Noucentisme i són rebuts amb entusiasme, especialment amb l'arribada d'intel·lectuals europeus fugint de la guerra. El futurisme i el dadaisme tenen una presència significativa a Catalunya, amb figures com Salvat-Papasseit, Josep Maria Junoy i Gabriel Alomar. El surrealisme, encapçalat per Salvador Dalí i Joan Miró, també té una influència destacada, especialment amb la publicació de revistes com L'Amic de les Arts i el Manifest Groc.

Caracteristiques generals Les característiques generals de les avantguardes artístiques inclouen un menyspreu per la tradició establerta, un fort inconformisme social, i una concepció de l'art com una experiència de recerca, originalitat i aventura. A més, es caracteritzen per incorporar elements representatius de la societat industrial i urbana, així com influències de altres cultures. Les avantguardes també es distingeixen per la violació de la realitat mitjançant la destrucció de l'harmonia, del llenguatge, de les formes i dels colors. A més, busquen constantment noves formes d'expressió, com el collage lingüístic i icònic, l'ús de paraules en llibertat, la diversitat de lletres d'impremta, l'eliminació de signes de puntuació i majúscules, i l'ús del cal·ligrama.

La poesia En l'àmbit literari, especialment en la poesia, es va experimentar un procés de destrucció dels convencionalismes establerts amb l'objectiu de provocar la sorpresa del lector. En aquesta experimentació, es van acceptar diverses formes d'expressió, com formes, dibuixos, paraules, i més. Malgrat la diversitat d'aproximacions, hi ha alguns elements comuns a la poesia avantguardista:

Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina, amb ús de diferents tipus de lletra, colors d'encreuament, paraules soltes i altres tècniques.Alliberament gramatical de la paraula, amb la supressió de majúscules, signes de puntuació i l'ús de versos dividits en esglaons.Alliberament racional de la paraula, permetent que els versos perdin el seu sentit racional.Desintegració i substitució de la paraula, utilitzant-la com a una sola lletra, un nombre o un dibuix.Ús important del collage, la poesia visual i el cal·ligrama com a recursos expressius.

Joan Salvat-Papasseit 

Joan Salvat-Papasseit va néixer en una família obrera i va haver de començar a treballar des de molt jove a causa de la mort prematura del seu pare. La seva formació poètica va ser autodidacta, i va patir la desclassificació per part de la generació noucentista, que el veia com un poeta sense les característiques culturals i intel·lectuals que els definien.

Inicialment, va col·laborar en diaris i revistes anarquistes, defensant la classe obrera sota el pseudònim de Gorkiano. Tot i això, a partir de 1917, es va apartar de la política per dedicar-se completament a la poesia. Va fundar diverses revistes i va escriure diversos textos programàtics del futurisme.

Salvat-Papasseit va tenir una vida breu i va morir als 30 anys a causa de la tuberculosi, una malaltia amb la qual havia conviscut durant anys. Malgrat la seva mort prematura, la seva obra poètica continua sent admirada per la seva innovació i profunditat emocional.

Les característiques de la seva obra inclouen una evolució des de l'avantguardisme radical fins a una poesia més lírica i emotiva, amb elements com paraules en llibertat, trencament del vers i presència de paraules en altres idiomes. Destaca la seva admiració pel maquinisme i la seva exaltació de la joventut, la llibertat i l'heroisme.

Algunes de les seves obres principals inclouen "Poemes en ondes heretzianes", "L’irriador del port i les gavines", "Les conspiracions", "La gesta dels estels", "El poema de la rosa als llavis" i "Óssa Menor". Aquestes obres reflecteixen la seva diversitat temàtica i la seva habilitat per explorar noves formes d'expressió poètica.