Literatura Catalana Anys 20-30: Poesia Avantguardista i Autors Clau

La Literatura dels Anys 20 i 30

Poesia

Poesia Avantguardista

És la poesia estudiada a la unitat didàctica de les avantguardes. Els principals autors són Salvat-Papasseit i Foix.

Poesia Postsimbolista (Poesia Pura)

Hereus dels plantejaments noucentistes, practiquen l’anomenada “poesia pura”, és a dir, una poesia absolutament independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa sense necessitat de recórrer al seu significat, racionalment i estèticament completa. Es tracta d’una poesia hermètica, exigent i sofisticada. El llenguatge és sotmès a un exigent i intens procés d’elaboració intel·lectual i estilística, per tal d’arribar al valor absolut de la paraula poètica, amb una recerca constant de la musicalitat. La imatge del poeta és la de l’ésser aïllat de la resta dels homes, a més, es rebutja la realitat quotidiana. Els principals autors postsimbolistes són Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, etc.

Poesia Popular o Neopopularisme

Els autors hi cercaven musicalitat, lirisme i sobrietat. Tracten d'imitar la mètrica i l'esperit popular de la lírica tradicional. S’oposaven a la poesia del modernisme i dels moviments d'avantguarda. Influí la generació castellana del 27. Va conrear aquest estil Federico García Lorca, com a autor principal. Les característiques són:

• La imitació de la mètrica i de l’esperit popular de la lírica tradicional.
• L’interès per la ingenuïtat, la ignorància i la senzillesa.
• L’ús d’onomatopeies, diminutius i elements populars.
• La preferència pel romanç i el vers lliure.
• La recuperació de l’estrofa i el ritme.
• L’exaltació de la imatge.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Va néixer a Palma l’any 1913. Estudià el Batxillerat a l’institut Ramon Llull. Més tard estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Ingressa a la Residència d’Estudiants, on conegué Salvador Espriu. Acabada la carrera es trasllada a Madrid per preparar la tesi doctoral. Esclata la guerra civil, de manera que torna a Barcelona, on és cridat a files, tot i que aviat es llicencia per raons de salut. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on mor a causa d’una tuberculosi pulmonar.

Característiques de la seva poesia

• La influència del surrealisme.
• L’ús d’alguns dels trets de la poesia pura, derivada del Simbolisme.
• La influència de la poesia castellana de la generació del 27, sobretot de Guillén.
• L’especial interès per l’època barroca, tant pel barroc castellà (Góngora) com pel català (Francesc Vicenç Garcia).
• I el neopopularisme.

Obra

Al poemari Nou poemes (1933) ja s’hi comença a perfilar la poesia pura. Se serveix d’una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d’un ritme prosaic i d’una imatgeria original i efectiva en una línia avantguardista. L’obra, però, fou rebuda amb reserves per una part de la crítica.

A Quadern de sonets (1934), amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.

El poemari Imitació del foc (1938), obra dedicada a Salvador Espriu, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: “Fira encesa”, “Rosa Secreta” i “Arbre de flames”. Allò que dona unitat a les tres parts és l’expressió d’una poètica, representa la tensió que caracteritza la unitat (gràcies a Heràclit).