Literatura catalana anys 20-30: Autors, tendències i característiques

Literatura anys 20-30 (generació sacrificada)

Reben les conseqüències de la Guerra Civil, segueixen els corrents europeus i van en contra de l'avantguardisme.

Després del noucentisme hi ha dues tendències: la poesia pura, influïda pel simbolisme (Carles Riba i Maria Manent), i la poesia neopopularista, inspirada en termes, formes i gèneres tradicionals (Josep M. de Sagarra).

Factor històric

La crisi del capitalisme va fer que a nivell mundial s'enfortís el comunisme com a model econòmic i social viable a Europa.

Carles Riba (1893-1959) Poeta

Riba es va formar sota la influència d'Eugeni d'Ors i el mestratge de Josep Carner. Els seus primers poemes tenen la influència de Joan Maragall i el Primer llibre d'Estances (1919) ja apunta cap a la poesia pura d'influència simbolista. El 1930 publica el Segon llibre d'Estances, en el qual aprofundeix en la poesia pura sota la influència del simbolisme francès, i els temes centrals són l'amor físic i la meditació sobre el pas del temps. També va dedicar-se a la traducció, tant d'autors clàssics com moderns.

Vocabulari

Escorcollar: examinar minuciosament, arc-làmpada: arc lluminós que produeix llum, remor: soroll confús, envolar: enlairar, udolant: amb crits prolongats.

Gramàtica

qui (persones), què (coses); Oracions sub. adverbials: on, quan. Oracions subordinades substantives: això, allò. Oracions sub adjectives: un adjectiu.

Ortografia

a més (al mig de la frase), amés a més (al principi frase), els altres, la resta, els restants (persones d'un col·lectiu), ningú (cap persona), cap (algun), conte (rondalla o història), comte (títol nobiliari), compte (és l'acció de comptar).

Lèxic i recursos expressius

Precisió: en designar qualsevol objecte o realitat has de ser precís o exacte. Concisió: Cal evitar tot allò que no sigui necessari per al sentit concret que volem exposar. L'objectivitat: llenguatge científic que tendeix a la naturalitat emotiva i evita usar formes impersonals i evita paraules que incloguin connotacions subjectives. Universitat: terminologia científica es basa sovint en una nomenclatura estandarditzada que permet ser compresa en totes les llengües.

Formació de lèxic científic

Manlleu (incorpora paraules d'altres llengües (còrtex, in vitro)), abreviació (alt., d.o.), acrònims (transistors, mòdem, radar), símbols (W, H2O), sigles (UCl, ADN), mots apocopats (eco, estèreo, quilo), compostos (àcid gras, gira-sol), derivats (suprarenal, desfibril·lador), habilitació (atribueix un significat a un nou mot).

Josep M. de Sagarra (1894-1961) Dramaturg

Pertanyia a una família de la petita aristocràcia barcelonina. De ben jove va sentir-se atret per la vida cultural de Barcelona, especialment per les tertúlies literàries. Va voler formar part del cos diplomàtic, però finalment va abandonar-ne els estudis per dedicar-se al periodisme i a la literatura. Entre els vint i els vint-i-cinc anys va publicar diverses obres, tant de poesia, teatre com de narrativa. El 1914, el Primer llibre de poemes; el 1917 va estrenar la primera obra de teatre, Rondalla d'esparvers, i el 1919 va publicar la primera novel·la, Paulina Buxareu. El llibre més conegut és Cançons de rem i de vela, de 1923. Va destacar també com a periodista (La Publicitat), com a traductor i com a narrador. La novel·la més coneguda és Vida privada. Les obres teatrals més conegudes són L'Hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933) i La Rambla de les floristes (1935). Sagarra va ser un autor prolífic, amb un gran domini de la llengua i una gran facilitat per a la creació literària. Després de la Guerra Civil, va canviar de registre i va escriure un teatre en prosa més intel·lectualitzat i que ja no va coincidir amb els gustos del públic.

Característiques de les seves obres

• Estil culte molt ric.
• Obres dirigides per a qualsevol classe social, perquè volia omplir teatres.
• Descriuen conflictes entre persones de la burgesia, però sempre acaben bé (volia divertir).

Josep Pla (1897-1981) assagista i novel·lista (escriu articles d'opinió)

Fill d'una família de petits propietaris rurals de Palafrugell, era de la Costa Brava. Va estudiar Dret, però la seva vocació era el periodisme i la literatura. Va entrar en el món del periodisme de ben jove i va treballar als diaris Las Noticias, La Publicitat i La veu de Catalunya. El diari La Publicitat el va enviar com a responsable a París, Madrid i Roma. Era molt descriptiu. Segueix el Realisme històric, fa petites escenes de la societat, per tant els objectius eren molt importants. Era molt senzill, però revisava molt cada paraula. Ell deia que partia d'un record o d'una anècdota i acabava amb una opinió personal.