Literatura Catalana al Segle XVIII: Il·lustració i Tradició Popular
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,52 KB
El Segle XVIII: Context i Repressió Lingüística
Després de la Guerra de Successió i l'entronització dels Borbons, la nostra llengua fou prohibida i perseguida, i els nostres furs, costums, usatges, etc., foren abolits.
La Il·lustració: Racionalisme i Progrés
Dominada per les idees racionalistes, l'avanç de les ciències i el progrés de la humanitat, la literatura de la Il·lustració va ser sobretot didàctica i assagística. S'hi publicaren tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d'autors, etc.
La Poesia
Poesia Neoclàssica
La poesia neoclàssica era didàctica, erudita i imitava les formes i els temes clàssics. Els poetes també conreaven la poesia narrativa i satírica. Destaquen autors com Joan Baptista Escorigüela, Antoni Febrer i Cardona, i Joan Ramis.
Poesia Preromàntica
La poesia preromàntica es caracteritzava per una orientació més intimista, subjectiva i sentimental. Això va desembocar en el Romanticisme de començaments del segle XIX. Autors rellevants foren Ignasi Ferreres i Antoni Puigblanc.
La Prosa
La prosa fou molt escassa a causa de la prohibició de la nostra llengua. Tot i això, destaquem:
Rondalla de rondalles de Lluís Galiana
En aquesta obra es ridiculitzen els usos col·loquials de la llengua. És una narració de refranys, frases fetes i recursos retòrics típics de la llengua popular.
Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada
És un dietari (periòdic) on l'autor explicava les vivències dia a dia entre el 1769 i el 1816.
El Teatre
El teatre fou fidel al pensament il·lustrat, mostrant preferència pels temes històrics, religiosos i mitològics amb intenció didàctica i moral. Un exemple és Joan Ramis amb la seva obra Lucrècia, on es defensa la llibertat i s'ataca la tirania.
Literatura Popular i Tradicional
Els gèneres populars més representatius són els romanços (poema narratiu de rima assonant), les cançons populars de caràcter festiu i laboral o les relacionades amb la vida religiosa com les nadales i els goigs, les narracions de tradició popular i les representacions, algunes vinculades a les festes populars com:
- Els Pastorets
- El Cant de la Sibil·la
- El Tirisiti
- El Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx: Patrimoni Teatral
En efecte, el Misteri d'Elx és una representació teatral de la mort, Assumpció al Cel i coronació de Santa Maria, Mare de Déu. L'escenificació consta de dos actes, que es fan els dies 14 i 15 d'agost, respectivament. El primer acte rep el nom de Vesprada (o Vespra), sinònim de vigília; el segon, el de Festa, i és el punt culminant de les festes en lloança de la Mare de Déu.
Elements Clau del Misteri d'Elx
Personatges
Destaquen els femenins (la Verge i les Maries) i els més sagrats (Sant Pere, l'Àngel Major i Déu Pare).
Caracterització dels personatges
Vestits de manera que siguin reconeguts ràpidament pels assistents.
La Música
Els cants són a una sola veu en el primer acte, mentre que en el segon els fragments corals són polifònics.
El Text
El llenguatge combina arcaismes amb expressions modernes. L'autor era anònim i va compondre el text ajustant-lo a melodies que el poble coneixia perquè eren cants de les celebracions litúrgiques.