Literatura Catalana Actual: Narrativa, Poesia i Teatre

Literatura Catalana Actual: Context

Els anys 70 del segle XX marquen l'inici d'una nova era per a la literatura catalana: la transició democràtica, que va crear les condicions perquè aquesta pogués recuperar-se i encaminar-se cap a la normalitat. Això es pot demostrar en els aspectes següents:

1. La Constitució Espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears de 1986, han afavorit que la llengua catalana s'encamini cap a la seva normalització lingüística. Tot i que encara no s'ha aconseguit una normalització en tots els àmbits d'ús, els drets lingüístics de la llengua catalana són reconeguts i estan protegits per la legalitat.
2. L'escola en català fa que les noves generacions de parlants adquireixin la llengua normalitzada i, per tant, emergirà un públic lector format en català.
3. Creació d'una infraestructura editorial moderna i diversificada, així com revistes literàries i premis.
4. Aparició ininterrompuda de nous escriptors amb una clara voluntat de professionalització en el món de les lletres.

Les característiques generals són, d'una banda, l'eclecticisme estètic, que fa difícil classificar els autors en una tendència concreta; d'altra banda, la varietat temàtica, tot i que predomina una visió desencisada i crítica d’una civilització en crisi i deshumanitzada.

Narrativa Actual

La narrativa moderna es defineix per la voluntat de renovació i l'expressió de la visió i l'experiència particulars dels autors, que evolucionen amb el temps. Malgrat això, es poden identificar tendències generals:

• El realisme psicològic, representat per Montserrat Roig i Carme Riera.
• La narrativa de ciència-ficció amb autors com Albert Sánchez Piñol amb La pell freda.
• La narrativa policíaca amb autors com Jaume Fuster.
• La narrativa històrica i realista, exemplificada en Jaume Cabré.
• La narrativa de transgressió temàtica amb temes considerats tabús per la moral tradicional (sexe, drogues, contracultura…) amb voluntat de crítica social. En destaca Terenci Moix.
• La narrativa de temàtica urbana conreada per Quim Monzó (especialista en narrativa breu).
• La narrativa basada en la construcció de mons mítics, relacionats amb la biografia de l’autor, en què els records i el pas del temps són els temes principals. És el cas d’algunes de les obres de Jesús Moncada i de Baltasar Porcel.

Poesia Actual

La poesia moderna presenta una gran diversitat estilística i temàtica. Es caracteritza per un rebuig del formalisme i per expressar de manera directa un missatge social. Destaquen figures com els catalans Gabriel Ferrater i Maria-Mercè Marçal, el valencià Vicent Andrés Estellés i el mallorquí Blai Bonet.

Maria-Mercè Marçal

Fou una professora, poeta, narradora, traductora i activista feminista i nacionalista del segle XX. Des de ben jove, va tenir contacte amb els cercles juvenils més polititzats. Cal destacar la seva militància en el moviment feminista, que no abandonarà mai.

Obra de Maria-Mercè Marçal

Es caracteritza per ser una poesia de compromís i de revolta, ja que pretén crear una reacció social a partir d'una temàtica reivindicativa com pot ser el nacionalisme, el feminisme, etc. La seva obra té una perfecció formal elaborada, amb mètriques tancades, i oscil·la entre la poesia culta i popular. Empra una simbologia amb mots com lluna, sang, bruixes, etc.

Cau de Llunes (1977) és el primer recull poètic, seguit de Bruixa de dol (1979), que destaca per la denúncia de les desigualtats entre homes i dones, amb una clara reivindicació del feminisme. Més tard publica La germana, l'estrangera i Llengua abolida, un recull de tots els seus llibres, i El desglaç, darrer llibre encara no publicat. Poc després, Maria-Mercè Marçal moria d’un càncer als 45 anys. L'any 2000 es va publicar Raó del cos. En aquest darrer volum destaca la reflexió sobre la mort, fet que no és estrany si ho relacionam amb la malaltia que aleshores la consumia cada vegada més.

Teatre Actual

A partir dels anys setanta, el teatre de text entra en crisi, sobretot per la manca d'autors que havia provocat el franquisme, i experimenta una profunda transformació. La renovació, gràcies al Teatre Lliure o Els Joglars, duu a la renovació del text escrit i el protagonisme d'altres elements com la música, el ball, l’escenografia o el circ, així com dels espectadors, que deixen de ser passius i participen de la representació.

En canvi, als anys noranta es recupera el teatre de text gràcies a un públic cada vegada més exigent i a l'aparició de diversos dramaturgs destacats: Josep M. Benet i Jornet, i Sergi Belbel, autors que també han escrit guions per a TV3, com Jordi Galceran, autor de l'exitosa obra El mètode Grönholm, que posteriorment es va adaptar al cinema. A les Illes Balears, destaca la figura d'Alexandre Ballester.

Jordi Galceran

És considerat, actualment, un dels autors més exemplars en el teatre català. Va treballar com a professor de Llengua catalana i literatura de secundària i com a assessor del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. A partir de 1988 comença a escriure obres de teatre. Amb Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre i el Premi Crítica Serra d'Or i, amb l’obra Dakota (1995) obté el premi Ignasi Iglesias.

El mètode Grönholm (2003) va suposar una fita teatral i s’ha arribat a representar internacionalment. Hi intervenen quatre personatges, encarregats de cobrir el lloc de director comercial d’una empresa sueca. Amb un llenguatge pla i informal, l’autor fa transcórrer la història en temps real i en un únic espai, la sala de reunions on té lloc la selecció de personal.

Algunes de les seves darreres obres més destacades són Burundanga (2010) i El Crèdit (2013). A més, Jordi Galceran treballa com a guionista per a diverses sèries de televisió de Catalunya com Nissaga de poder i El cor de la ciutat i escriu també pel·lícules per a la televisió.