Literatura Catalana (60s-70s) i Diversitat Lingüística

LITERATURA: NARRATIVA DELS ANYS SEIXANTA I SETANTA

MANUEL DE PEDROLO

Autor de poesia i teatre, va exercir de periodista i va traduir un gran nombre de novel·les de l'anglès i del francès. Però sobretot és conegut per ser el novel·lista més fecund de la narrativa catalana contemporània.

Els temes que es repeteixen en la seva obra són:

• La por.
• La incomunicació entre les persones (especialment entre els dos sexes).
• L'absurditat de la vida quotidiana.

Aquests temes, d'altra banda, reflecteixen la grisor i la tristor de l'època. Obra destacada: Mecanoscrit del segon origen. Pedrolo va adoptar una actitud de defensa clara del país i la llengua.

PERE CALDERS

Es va exiliar a Mèxic, on va viure. El 1936 va tornar a Barcelona. La seva estada a Mèxic va deixar empremta en les seves obres. No va parar d'escriure i publicar fins que va morir, tot i que va provar sort en el camp de la novel·la.

Va ser en el terreny del conte i de la narració curta on va assolir un gran èxit. Obra destacada: Cròniques de la veritat oculta. La popularitat li va arribar arran de l'adaptació teatral d'alguns dels seus contes.

Els seus contes es caracteritzen perquè presenten els esdeveniments més inversemblants en situacions i espais quotidians, tractats amb humor i ironia.

BALTASAR PORCEL

Va ser periodista, narrador i autor teatral. Porcel retrata, sobretot en les primeres obres, el món de les Illes Balears. Solnegre té com a escenari el mar Mediterrani i les illes.

Posteriorment, en Difunts sota els ametllers en flor, mostra un món personal basat sobretot en el passat. Els problemes vitals de les persones que tracta són:

• L'amor.
• La mort.
• El pas del temps.

Els darrers anys, ha encetat una nova temàtica amb obres ambientades a Barcelona que reflecteixen el món polític català, un món que tracta quotidianament en articles periodístics.

Cal destacar els reculls d'articles o d'entrevistes que palesen la seva etapa de reporter en molts indrets del planeta i la relació amb una galeria important de personatges públics.

LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A EUROPA I AL MÓN

Al món es parlen unes 6.000 llengües, de les quals la major part mai no han estat escrites ni normalitzades. Per això, de vegades és difícil saber si dues variants lingüístiques són dues llengües diferents o bé dialectes d'una mateixa llengua.

Hi ha més de 500 llengües amenaçades de desaparició, perquè tenen menys de 10.000 parlants i la majoria són d'edat avançada.

Què és una família lingüística?

Una família lingüística és un conjunt de llengües que deriven d'un mateix tronc comú. Per això, entre les llengües que pertanyen a la mateixa família lingüística hi ha semblances evidents.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

Les llengües que deriven del llatí s'anomenen llengües romàniques o neollatines. El llatí vulgar que es parlava als diversos territoris es va anar fragmentant fins a donar origen a les llengües romàniques, que es consideren ja formades entre els segles VIII i X.

Les nou principals llengües romàniques

Actualment, les principals llengües romàniques són nou:

1. El galaicoportuguès
2. El castellà
3. El català (amb la variant aranesa a la Vall d'Aran)
4. L'occità
5. El francès
6. El romanx
7. L'italià
8. El sard
9. El romanès

Hi ha altres llengües romàniques molt minoritàries que no s'han arribat a consolidar: l'asturià, l'aragonès i el francoprovençal.

D'altres no han arribat fins als nostres dies: és el cas del dàlmata, que es va extingir el 1898 quan va morir el seu darrer parlant, Antoni Udina.