Literatura i Art: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració

Renaixement

• L'humanisme de Dante, Petrarca i Boccaccio n'és l'embrió (segle XV).
• Característiques:

a- Antropocentrisme. b- Curiositat científica. c- Valoració del present, de la bellesa, del plaer (optimisme). Harmonia. d- Retorn als clàssics grecollatins: traduccions. e- Incorporació de l'oda, l'elegia, l'ègloga i l'epístola. f- Poesia: sonet.

• Poesia: persistència de la tradició ausiàsmarquiana.
• Diàleg, gènere típic renaixentista.
• Autors: Pere Serafí, Cristòfor Despuig amb Los col·loquis a la insigne ciutat de Tortosa.
• Autors castellans: Garcilaso de la Vega.
• Arts plàstiques: Leonardo da Vinci, Buonarroti, Botticelli.

El Barroc

• Reacció contra el Renaixement a causa del desengany, frustració.
• Actitud de protesta i d'evasió cap a l'estètica pura, inquietud metafísica i espiritual.
• Característiques:

a) Llenguatge efectista. b) Recarregament lèxic i sintàctic. c) Obscurantisme conceptual. d) Es busca la provocació: sàtira mordaç. e) Contrastos: vida/mort, llum/foscor, bellesa/lletjor... f) Deformació a través de la caricatura o de la bellesa. g) Figures retòriques: hipèrboles, hipèrbatons, ús i abús de la metàfora, antítesis, paradoxes...

• Temes: amor, mort, el pas del temps, somni...

a.- Vida de caos, contradictòria, en lluita. b.- Brevetat de la vida. c.- Obsessió pel pas del temps.

• Autors: Francesc Vicent Garcia “El rector de Vallfogona”, Francesc Fontanella, amb Lo desengany.
• Autors castellans: Luis de Góngora, Francisco de Quevedo...
• Arts plàstiques: Rembrandt, Caravaggio, Zurbarán, Murillo, Velázquez, Bernini.
• Músics: Vivaldi, Bach, Händel.

Neoclassicisme i Il·lustració

• Retorn a les normes clàssiques:

a) Teatre: unitat de lloc, espai i temps. (Un únic tema –o comèdia o tragèdia–, acció en un sol lloc i que passi en un sol dia). Racine n'és un bon exponent a França.

• Incorporació de personatges heroics (tragèdies).
• Finalitat didàctica (faules i sàtires).
• Regles d'equilibri i unitat, Nicolas Boileau, teòric del neoclassicisme francès:

a) Versemblança. b) Estil harmònic, evitar contrastos. c) Finalitat moralitzadora i pedagògica.

• Autors: Joan Ramis i Ramis, amb Lucrècia, a Menorca. El baró de Maldà, amb Calaix de sastre, a Barcelona.
• Autors en castellà: Moratín, José Cadalso...

La Il·lustració

Moviment cultural (1720-1770) basat en l'empirisme i el racionalisme (filòsofs anglesos del XVII i Descartes, Hobbes, Leibniz, Locke, Espinosa...).

• Fort esperit crític.
• Creien que la cultura havia de ser laica; crítica al fanatisme religiós i a la superstició.
• L'home neix lliure per naturalesa (Rousseau).
• La premsa ajuda a la divulgació d'aquestes idees.
• Literatura: funció didàctica.
• Voltaire, Rousseau, Diderot, Montesquieu.
• Es revaloritza l'assaig.
• Arts plàstiques: J-L. David, Tiépolo, Goya, Ribera, Cánovas...
• Músics: Mozart, Haydn...

Literatura popular als segles XVI-XVII-XVIII

• Gran vitalitat a diferència de la literatura culta.
• Es conserva gràcies a les recopilacions fetes a finals del XVII i al llarg del segle XIX.

Característiques generals

1. És anònima. 2. És de transmissió oral. 3. És de difícil datació. 4. Hi poden haver diferents versions (segons qui ho interpreta). 5. És internacional. 6. Es manté al marge de la literatura culta, no segueix els moviments literaris.

La poesia popular

Sovint cantada.

Varietat de gèneres:

1. Nadales. 2. Corrandes: quatre versos de set síl·labes, de temàtica diversa. 3. Cançons de pandero: temàtica diversa, acompanyades d'un pandero. 4. Goigs: poesia religiosa, cantada, que lloa un sant o una verge. 5. Cançons de bandolers i lladres de camí ral. Narrades en primera persona. 6. Romanç: versos d'art menor, generalment heptasíl·labs, de rima assonant, amb un ús abundant de paral·lelismes i repeticions. Temàtica molt variada: segrestos, assassinats, enamoraments impossibles, injustícies, guerres...

Narrativa popular

Rondalles

1. Combina elements reals i fantàstics. 2. Espai i temps indeterminats. 3. Llenguatge senzill de caràcter oral: repeticions, diminutius, onomatopeies... 4. Finalitat moralitzadora. 5. Tipologia: meravelloses, d'animals, humanes, de fórmula fixa...

Llegendes

Parteix d'un fet històric real bastit, al llarg del temps, amb elements meravellosos i inversemblants.

• La localització geogràfica és gairebé sempre possible.
• Tipologia:

1. Les relatives al món natural, expliquen l'origen d'alguna cosa (origen de l'aigua salada del mar, el nom d'un poble, l'origen dels astres...). 2. Les relatives al món sobrenatural (fades, follets, gegants, ànimes en pena, dimonis, bèsties fabuloses). 3. Les relatives al món de la història humana (bruixes i bruixots, sants, bandolers, jueus, moros i cristians, fets i personatges llegendaris, fets i figures històriques).