Literatura i Art a l'Edat Moderna (Segles XV-XVIII)

Edat Moderna (Segles XV-XVIII)

Període en què la societat europea experimenta un progrés social, econòmic, cultural i artístic. Grans moviments artístics i literaris: Renaixement (XV i XVI), Barroc (XVII), Il·lustració i Neoclassicisme (XVIII).

Renaixement (Itàlia i Europa)

Renéixer:

1. Expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina; comporta l'assimilació de les idees i els valors que contenen: l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i una nova ordenació social (basada en els principis laics).
2. Desig de ruptura respecte a l'Edat Mitjana. Art i ciència: mitjans idonis per aconseguir-ho. Afany d'imitar els models literaris, arquitectònics i pictòrics clàssics per superar-los.

Escriptors més importants

• Pere Serafí: La seva obra constitueix una confluència de corrents literaris moderns, populars i cultes. Sense abandonar les tradicions medieval i popular, va introduir l'estil del poeta Petrarca, per això és considerat el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana. Adopta el sonet italià i els temes preferits de la poesia humanística i renaixentista.

• Cristòfor Despuig: Seguint l'exemple dels humanistes italians, va conrear la prosa dialogada amb l'objectiu d'expressar els seus pensaments i reflexions.

Barroc

Moviment que neix en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural. L'art i la literatura intenten dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment, o bé accentuant els aspectes negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira per enfrontar-se al desengany i al pessimisme.

Francesc Vicent Garcia

Conegut com el Rector de Vallfogona. És autor d'una obra amb diversitat de formes i registres i amb l'ús d'artifici retòric. Per això és considerat el màxim representant del Barroc a Catalunya.

Il·lustració i Neoclassicisme

Il·lustració: moviment filosòfic, científic i racionalista, és a dir, considera que tot s'ha de jutjar per la raó. Els il·lustrats elaboren l'Enciclopèdia.

Neoclassicisme: moviment artístic caracteritzat per l'oposició al Barroc, ja que rebutjava l'exageració, l'artifici i l'espectacularitat. Però va recuperar els models i els grans ideals clàssics.

Joan Ramis

Millor representant del teatre neoclàssic català: la contenció de les emocions, el missatge ètic, el bon gust i la seva temàtica clàssica (aspectes de Lucrècia).

Literatura Popular durant l'Edat Moderna

És de transmissió oral, d'autor anònim i manté una gran vitalitat. Literats i filòlegs del segle XIX van transcriure el Romancer i els reculls de llegendes i rondalles.

Cançoner Popular

Recull cançons antigues de tipologia diversa. L'escassetat i la misèria van fer aparèixer el bandolerisme, que va donar lloc a moltes cançons populars. Els tractaven com si fossin petits herois que lluiten per necessitat i en benefici dels més pobres, com una víctima de la situació social i econòmica del moment.

Teatre Popular

L'església va promoure un teatre religiós que es representava a les festivitats religioses. Tenien funció didàctica, és a dir, fer entendre els principis i les creences del cristianisme.

Cicles

• Cicle de Nadal: dedicat al naixement de Crist, l'adoració dels pastors i dels mags i l'anunci del judici final.
• Cicle de Pasqua: a la passió, mort i resurrecció de Crist.
• Cicle marià: a la Verge Maria.
• Cicle hagiogràfic: a la vida dels sants.

Teatre popular de contingut profà

Gènere més conreat: l'entremès o sainet. Es tracta d'una peça dramàtica curta, d'un sol acte, de caràcter còmic o burlesc amb personatges estereotipats. Finalitat: divertir. Llenguatge: col·loquial, viu i directe.