Literatura anys 20 i 30
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,82 KB
LA LITERATURA DELS ANYS 30: Durant els anys 30 s’arribà a un punt culminant en el procés de construcció d’una literatura nacional moderna en català.
Es va construir a Catalunya el govern de la Generalitat, això va representar una nova etapa d’institucionalització de la cultura catalana, durant la qual es van impulsar moltes iniciatives culturals, una política educativa i un gran impuls de les traduccions i dels intercanvis culturals. El català passa a ser la llengua de l’administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. Amb el “Diccionari general de la llengua catalana” de Pompeu Fabra, es culmina el procés de fixació de la llengua culta, que s’havia iniciat amb la publicació de les normes ortogràfiques i de la gramàtica. En pocs anys es va fer més per la recuperació i la normalització del català al País Valencíà que durant l’etapa que va començar amb Llorente i que va continuar fins a la fi de la dècada dels vint. Els escriptors van proposar la creació d’una cultura normal, allunyada del localisme i del provincianisme, sense la càrrega folklòrica i jocfloralista que fins aleshores havia tingut. La política de normalització lingüística va assolir un èxit important en arribar a la unificació ortogràfica. La revista “Taula” va posar en marxa tot un seguit d’esforços que van culminar en l’acceptació de les normes de Pompeu Fabra. Van aparèixer altres revistes com “La República de les Lletres” o el setmanari “El Camí”, van sorgir associacions com “Acció Cultural Valenciana”. A Mallorca aquest esclat dels anys 30 no és tan visible perquè continua molt present l’hegemonia de l’Escola Mallorquina. De tota manera, també arriba al seu moment de maduresa amb una revista com “La nostra terra”. Amb la instauració de la dictadura del general Franco, l’estatut va quedar abolit i l’ús oficial del català va ser prohibit. Començava així una etapa de dura repressió i clandestinitat per la nostra cultura. LA POESIA: Durant els anys 30 es consoliden poetes com Tomàs Garcés, Maríà Manent i Clementina Arderiu. Es publiquen els primers llibres de Pere Quart que representen una reacció contra la poesia simbolista. El poeta més important que apareix durant aquest període és el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La poesia de Rosselló-Pòrcel marca un trencament respecte de la tradició poètica catalana a través del contacte amb la generació del 27 i el Barroc castellà i amb els corrents avantguardistes. Es va convertir en un referent mític. Al país Valencíà van aparèixer posicions poètiques més renovadores i actuals durant els anys 20 i 30. Els poetes reprenen aquesta tradició fusionant-la amb l’obra dels clàssics valencians i amb la dels poetes noucentistes catalans. Aquest grup estava format per Carles Salvador, Maximilià Thous i Enric Navarro Borràs. LA REPRESA DE LA NOVEL·LA: Durant els anys del noucentisme la novel·
La va ser un gènere poc practicat fins al punt que es pot parlar de “la por a la novel·la” i d’”una generació sense novel·la”, títols en què van polemitzar sobre els motius de la manca de la novel·la en català. El final d’aquesta polèmica va coincidir amb la publicació de diverses novel·les d’escriptors modernistes. D’aleshores ençà, la novel·la esdevé el gènere predominant, com la poesia ho havia estat durant el noucentisme. Les principals novetats europees són conegudes gràcies als crítics i a les traduccions. Altres factors van ser la creació de premis literaris, o l’aparició de col·leccions de novel·la importants. Sagarra va fer una contribució molt important al gènere amb “Vida privada”. Joan Puig i Ferreter es va convertir en un dels novel·listes amb més èxit, va combinar el periodisme amb la novel·la. En les seues obres barreja sovint l’autobiografia i la ficció. Els personatges de les seues novel·les, torturats i desequilibrats, recorden els tipus obsessionats i paradoxals de les obres de Tolstoi i Dostoievski. –La novel·la psicològica: La novel·la psicològica es el corrent que predomina en la narrativa dels anys 30, amb autors com Miguel Llor i Carles Soldevila. Les novel·les de Miquel Llor se centren en l’anàlisi intimista d’una personalitat, en conflicte amb el medi social on li ha tocat viure. “Laura a la ciutat dels sants” és la novel·la més famosa de Llor. Llor introdueix en la narració un fort subjectivisme. Les novel·les més conegudes de Carles Soldevila són “Fanny”, “Eva” i “Valentina”. -L’experimentació amb el gènere: L’alternativa a aquesta narrativa psicològica vindrà de la paròdia o l’experimentació amb el gènere d’autors com Francesc Trabal o Pere Calders. Les primeres obres de Trabal es caracteritzaven per la presència d’un humor absurd i grotesc, per la importància de l’erotisme i pels intents de desintegració de l’estil i de l’argument de la història. EL PERIODISME LITERARI: L’article periodístic va ser la via principal de col·laboració en la premsa per a molts autors, com Carles Soldevila. Els seus articles publicats en el diari “La Publicitat”, tractaven els fets diversos de la vida quotidiana i de l’actualitat política i cultural.
Redactats amb un estil elegant, de frases curtes i de to irònic. “La Publicitat” va ser el diari més important durant la República, es aquest períòdic es van publicar les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra. Van aparèixer també moltes revistes, la més important va ser “La revista de Catalunya”.
Es va construir a Catalunya el govern de la Generalitat, això va representar una nova etapa d’institucionalització de la cultura catalana, durant la qual es van impulsar moltes iniciatives culturals, una política educativa i un gran impuls de les traduccions i dels intercanvis culturals. El català passa a ser la llengua de l’administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. Amb el “Diccionari general de la llengua catalana” de Pompeu Fabra, es culmina el procés de fixació de la llengua culta, que s’havia iniciat amb la publicació de les normes ortogràfiques i de la gramàtica. En pocs anys es va fer més per la recuperació i la normalització del català al País Valencíà que durant l’etapa que va començar amb Llorente i que va continuar fins a la fi de la dècada dels vint. Els escriptors van proposar la creació d’una cultura normal, allunyada del localisme i del provincianisme, sense la càrrega folklòrica i jocfloralista que fins aleshores havia tingut. La política de normalització lingüística va assolir un èxit important en arribar a la unificació ortogràfica. La revista “Taula” va posar en marxa tot un seguit d’esforços que van culminar en l’acceptació de les normes de Pompeu Fabra. Van aparèixer altres revistes com “La República de les Lletres” o el setmanari “El Camí”, van sorgir associacions com “Acció Cultural Valenciana”. A Mallorca aquest esclat dels anys 30 no és tan visible perquè continua molt present l’hegemonia de l’Escola Mallorquina. De tota manera, també arriba al seu moment de maduresa amb una revista com “La nostra terra”. Amb la instauració de la dictadura del general Franco, l’estatut va quedar abolit i l’ús oficial del català va ser prohibit. Començava així una etapa de dura repressió i clandestinitat per la nostra cultura. LA POESIA: Durant els anys 30 es consoliden poetes com Tomàs Garcés, Maríà Manent i Clementina Arderiu. Es publiquen els primers llibres de Pere Quart que representen una reacció contra la poesia simbolista. El poeta més important que apareix durant aquest període és el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La poesia de Rosselló-Pòrcel marca un trencament respecte de la tradició poètica catalana a través del contacte amb la generació del 27 i el Barroc castellà i amb els corrents avantguardistes. Es va convertir en un referent mític. Al país Valencíà van aparèixer posicions poètiques més renovadores i actuals durant els anys 20 i 30. Els poetes reprenen aquesta tradició fusionant-la amb l’obra dels clàssics valencians i amb la dels poetes noucentistes catalans. Aquest grup estava format per Carles Salvador, Maximilià Thous i Enric Navarro Borràs. LA REPRESA DE LA NOVEL·LA: Durant els anys del noucentisme la novel·
La va ser un gènere poc practicat fins al punt que es pot parlar de “la por a la novel·la” i d’”una generació sense novel·la”, títols en què van polemitzar sobre els motius de la manca de la novel·la en català. El final d’aquesta polèmica va coincidir amb la publicació de diverses novel·les d’escriptors modernistes. D’aleshores ençà, la novel·la esdevé el gènere predominant, com la poesia ho havia estat durant el noucentisme. Les principals novetats europees són conegudes gràcies als crítics i a les traduccions. Altres factors van ser la creació de premis literaris, o l’aparició de col·leccions de novel·la importants. Sagarra va fer una contribució molt important al gènere amb “Vida privada”. Joan Puig i Ferreter es va convertir en un dels novel·listes amb més èxit, va combinar el periodisme amb la novel·la. En les seues obres barreja sovint l’autobiografia i la ficció. Els personatges de les seues novel·les, torturats i desequilibrats, recorden els tipus obsessionats i paradoxals de les obres de Tolstoi i Dostoievski. –La novel·la psicològica: La novel·la psicològica es el corrent que predomina en la narrativa dels anys 30, amb autors com Miguel Llor i Carles Soldevila. Les novel·les de Miquel Llor se centren en l’anàlisi intimista d’una personalitat, en conflicte amb el medi social on li ha tocat viure. “Laura a la ciutat dels sants” és la novel·la més famosa de Llor. Llor introdueix en la narració un fort subjectivisme. Les novel·les més conegudes de Carles Soldevila són “Fanny”, “Eva” i “Valentina”. -L’experimentació amb el gènere: L’alternativa a aquesta narrativa psicològica vindrà de la paròdia o l’experimentació amb el gènere d’autors com Francesc Trabal o Pere Calders. Les primeres obres de Trabal es caracteritzaven per la presència d’un humor absurd i grotesc, per la importància de l’erotisme i pels intents de desintegració de l’estil i de l’argument de la història. EL PERIODISME LITERARI: L’article periodístic va ser la via principal de col·laboració en la premsa per a molts autors, com Carles Soldevila. Els seus articles publicats en el diari “La Publicitat”, tractaven els fets diversos de la vida quotidiana i de l’actualitat política i cultural.
Redactats amb un estil elegant, de frases curtes i de to irònic. “La Publicitat” va ser el diari més important durant la República, es aquest períòdic es van publicar les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra. Van aparèixer també moltes revistes, la més important va ser “La revista de Catalunya”.