Corrents literaris del segle XX: experimentació i avantguardes

Corrents del segle XX: Experimentació

• Modernisme: tendències estètiques modernes (ambient català).
• Noucentisme: classicisme, mediterraneïtat, civilitat i arbitrarisme.

Primera Guerra Mundial: Crisi dels esquemes culturals burgesos

• Cubisme: despullar la realitat temporal, transformar, destruir (formes geomètriques, collages, cal·ligrames), reconstruir.
• Futurisme: anul·lar el passat, imposar art relacionat amb la vida moderna.
• Dadaisme: negació de tot: destrucció per destrucció. Confondre, crear caos intel·lectual = caos polític-social post-guerra.
• Surrealisme: caos intel·lectual, crisi de consciència. Romàntic + mètode científic.

Poesia modernista: Renovació

Renovació, distanciar tradició romàntica.

• Simbolisme: Rusiñol (teatre, prosa). Maragall i Adrià Gual els més actius.
• Prerafaelisme: valors artesanals de l’edat mitjana.
• Vitalisme: parteix de Nietzsche, impulsat per Maragall jove.
• Espontaneisme: exaltació individualitat. Maragall 2 proclames teòriques.
• Parnasià: reivindicació del sonet.

Escola Mallorquina: Retrobament del classicisme mallorquí

Miquel Costa i Llobera + membres de l’Escola Mallorquina. Costa – Lo pi de Formentor (Poesies).

Poesia noucentista: Neix d'Horacianes

Neix d’Horacianes (Miquel Costa i Llobera) i Els fruits saborosos (Josep Carner). Creació depurada amb llengua poètica, respon als nous desigs expressius. La muntanya d’ametistes (Guerau de Liost) = Montseny. Anys 20: Carner – simbolisme (Cor quiet), reflexió metafísica (Nabí).

Les avantguardes i el simbolisme

PGM esmicolament d’opcions, actituds de protesta, evasió conflictes i tragèdies.

• Avantguardisme: J.V.Foix (obra poètica clàssica). Joan Salvat-Papasseit (cubisme, futurisme): L’irradiador del port i les gavines.
• Simbolisme: Màrius Torres (breus, intenses, originals). Poesia pura independent realitat i estèticament completa.

Després del desgarvell bèl·lic

1939: manifestacions poètiques clandestines d’estètica simbolista (pre-guerra) o creació moviment avantguardista. Riba. Profunds anàlisis condició de l’home (vida, mort). Salvador Espriu EX La pell del brau (realisme històric) // Pere Quart (Joan Oliver): poesia compromesa, irònica i sarcàstica.

Anys 50 i 60

50s – Josep Palau i Fabre (Poemes de l’alquimista) reflexió existencialista i experimentacions formals. 70s - + personal i divers. Poesia catalana del s. XX – ordenar poemes. Entenedor, tracta tensions i problemes classes populars.

La poesia de l’experiència i la post-modernitat

Finals s. XX: varietat temàtica i tendències. Gabriel Ferrater: Da nuces pueris, Menja’t una cama, la Teoria dels Cossos. Jo literari (experiències, vivències i contradiccions) en discurs poètic, generat conflicte de l’individu (ell mateix, societat). Torna a l’interior després de l’exterior (conflictes col·lectius).