Lírica Trovadoresca i Amor Cortés: Segle XII i Ausiàs March

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

Segle XII: Canvis Estructurals i Dinamisme Cultural

Al Segle XII es produeixen a Occident importants canvis estructurals i el desenvolupament econòmic de la societat. Hi ha una millora comercial i econòmica. Apareixen noves formes culturals. Les peregrinacions van contribuir de forma important a augmentar aquest dinamisme, buscant beneficis espirituals. Es van desenvolupar nous estils artístics: el romànic i el gòtic.

Apareix un model humà nou, culte i refinat, que aprecia l'art i la música i va donar lloc al naixement de la cultura cortesana i l'ús de les llengües romàniques. Entre les principals corts destaca la del rei Alfons II.

Característiques Generals de la Lírica (S. XII i finals del XIII)

  • La lírica de l'amor cortès.
  • El poeta era qui escrivia en llatí.
  • El trobador va ser el primer creador a usar una llengua romanç, l'occità, per a la lírica.
  • També hi va haver dones trobadores.
  • El juglar s'encarregava de cantar i difondre les composicions dels trobadors.
  • El gènere més conegut és la cançó.

Característiques de l'Amor Cortés

És un joc galant dirigit a la noblesa, centrat en la bellesa i seny d'una dama casada i amb poder per la seva posició social. Les característiques principals són:

  1. El trobador la galanteja amb l'objectiu d'aconseguir favors, amor o protecció.
  2. La dama és anomenada midons pel poeta.
  3. El caràcter adúlter del ritual fa necessari guardar el secret i no perdre la mesura, és a dir, controlar la passió.
  4. Si el marit no comprèn o tolera aquest joc galant, apareix al poema com a gelós, que s'assabenta de l'afer pels llausengers.
  5. En l'última cobla el trobador posa el senyal.
  6. Les relacions entre el trobador i la dama reprodueixen la relació de vassallatge entre el senyor i els seus súbdits, pròpia del feudalisme: la dama és el senyor i el trobador el seu vassall.
  7. El poeta passa, abans d'aconseguir el premi, per diverses etapes o esglaons, que el porten a una millora personal i moral: fenhedor, pregador, entenedor, drutz.
  8. Lliurament incondicional a l'amor és la condició que un bon trobador cortès ha de complir.

Ausiàs March: El Poeta i Cavaller

Ausiàs March formava part d'una família de poetes i cavallers. Va participar en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim, i aquest va recompensar-lo amb el càrrec de Falconer reial major. Es va dedicar solament a l'administració dels seus béns i a escriure poesia. Era un home molt negociant.

Es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanch. Isabel va morir i Ausiàs es va casar amb Joana Escorna, filla d'una família molt rica de València. Ausiàs no va tenir fills. La seva producció poètica és la més nombrosa de tots els nostres poetes medievals i del Renaixement.

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

La seva obra presenta trets distintius respecte a la lírica trobadoresca:

  1. El poeta es considera el millor amant.
  2. El poeta descriu el seu jo a través de la seva poesia: les experiències i els pensaments que el turmenten.
  3. La dona és un ésser real, amb qualitats i defectes; atrau el poeta no per la seva bellesa física o per la posició social, sinó per l'enteniment i el gest.
  4. En els seus versos escriu en valencià.

Entradas relacionadas: