Lírica Trobadoresca: Orígens, Temes i Autors

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

L'Edat Mitjana i les Llengües Romàniques

L'Edat Mitjana s'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i acaba amb l'ocupació de Constantinoble pels turcs (deu segles). Durant aquest període es produeix la formació de les llengües romàniques. Les característiques principals de l'Edat Mitjana són:

  • Als països d'Occident s'imposa el feudalisme (el vassall prometia fidelitat i serveis a canvi de protecció).
  • L'Església cristiana tenia un gran poder.
  • A partir del segle XIII creixen les ciutats i es forma la burgesia.
  • Es va promoure un model de llengua escrita, per tant, hi havia uniformitat lingüística.

La poesia lírica expressa sentiments i era cantada. Un poeta feia els poemes en llatí, sovint amb inspiració religiosa, destinats a la lectura individual, i els trobadors la feien en llenguatge vulgar, profà, i era interpretada davant d'un públic cortesà.

El Llatí i l'Occità en la Lírica Medieval

A la major part d'Europa es parlava llatí clàssic, que era la llengua oficial de l'Església. Les llengües romàniques, que es parlaven des del segle VII, no es van aplicar a l'escriptura fins al segle XI (l'occità). La noblesa feia lírica culta i innovadora en occità. L'estament eclesiàstic va conrear una lírica culta escrita en llatí de tema religiós o no. El monestir de Ripoll va ser el centre cultural i de formació més important de Catalunya fins al segle XIV. L'estament nobiliari va crear una lírica culta escrita en occità: la lírica trobadoresca. L'art de crear cançons exigia una gran preparació tècnica; un trobador havia de conèixer regles rígides, com estrofes i rima consonant. El cànon era més important que oferir una obra original.

Temes i Gèneres de la Poesia Trobadoresca

Els poemes dels trobadors giren entorn a tres temes: l'amor, la guerra i la mort. Els gèneres principals de temàtica amorosa són: la cançó, l'alba i la pastorel·la. El de la guerra, el sirventès, i el de la mort, el plany.

La Cançó de la Fin'amors

És el gènere més característic de la poesia dels trobadors. El trobador assumeix un paper de vassall manifestant el seu amor, la seva devoció per la dama i li suplica un gest d'acceptació. Reflecteix l'estructura feudal.

L'Alba i la Pastorel·la

L'alba expressa el dolor que senten els amants en percebre la llum del sol i l'hora de separar-se per no ser descoberts.

El Sirventès

És el gènere més característic de la guerra. Es pot parlar d'un sirventès personal, polític o moral.

El Plany

És una cançó fúnebre on el trobador fa l'elogi d'un difunt i expressa el dolor que sent per la seva mort.

Trobador Catalans i Ramon Llull

La lírica trobadoresca neix a les corts feudals occitanes a la primera meitat del segle XII. Trobador catalans destacats són: Berenguer de Palol (el més antic dels trobadors catalans) i Cerverí de Girona (és el trobador català del qual s'han conservat més composicions).

Ramon Llull va ser el primer poeta líric que va escriure en català. També va escriure una autobiografia.

Entradas relacionadas: