Lírica Trobadoresca: Gèneres, Temàtica i Amor Cortés

Lírica Trobadoresca

Què és la literatura trobadoresca?

La literatura trobadoresca comprèn les composicions que tenien en comú una llengua (el provençal), una temàtica (bàsicament amorosa), un concepte de l'amor i una poètica, és a dir, la manera de fer els versos. Rep el nom de trobadoresca perquè era feta pels trobadors, els quals s'anomenaven així perquè es dedicaven a trobar, és a dir, a buscar i trobar les paraules escaients per tal de fer les seues composicions poètiques. Aquest tipus de literatura era feta per la noblesa i únicament la noblesa n'era la destinatària. Neix o es comença a conrear per la necessitat que tenia la noblesa de diferenciar-se del poble pla, raó per la qual recrea la temàtica i l'adapta a la seua manera de viure.

Causes de l'arrelament a Catalunya

Cal entendre la literatura trobadoresca com aquelles composicions que tenien en comú una llengua (el provençal), una temàtica (bàsicament amorosa), un concepte de l'amor i una poètica, és a dir, la manera de fer els versos. Rep el nom de trobadoresca perquè era feta pels trobadors, els quals s'anomenaven així perquè es dedicaven a trobar, és a dir, a buscar i trobar les paraules escaients per tal de fer les seues composicions poètiques. Aquest tipus de literatura era feta per la noblesa i únicament la noblesa n'era la destinatària. Neix o es comença a conrear per la necessitat que tenia la noblesa de diferenciar-se del poble pla, raó per la qual recrea la temàtica i l'adapta a la seua manera de viure.

Els gèneres

Els gèneres estaven codificats segons la temàtica, l'expressió i les formes retòriques externes. Entre els més rellevants cal citar:

• Cançó: gènere propi de l'expressió amorosa trobadoresca on el trobador lloa i idealitza la dama segons la teoria de l'amor cortès.
• Sirventès: poesia moralitzadora, d'atac personal o de propaganda ideològica.
• Plany: composició destinada a lloar un personatge mort.
• Pastorel·la: explica la trobada i diàleg d'un cavaller o del trobador mateix amb una pastora que vigila el ramat.
• Alba: canta el despertar dels amants que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.

Altres gèneres són: la balada, la dansa, etc.

Temàtica

La temàtica és bàsicament amorosa i rep el nom d'amor cortès: és el concepte de l'amor exposat en la literatura trobadoresca, entenent per cortesia la conducta de l'individu que viu a la cort i que, per aquest fet, es converteix en model d'educació, refinament i espiritualitat. Les principals característiques de l'amor cortès són:

• Eminentment feudal: l'amor cortès no és res més que el ressò de la rígida estructura de la societat feudal (SENYOR-FIDELITAT-VASSALL) traslladada al terreny de la literatura (MIDONS-FIDELITAT-TROBADOR).
• Aristocràtic: la dama (Midons) sempre és noble. De tota manera ja ho diu el terme de cortès, cort, noblesa, aristocràcia.
• Adúlter: La dama, objecte del vassallatge del trobador (Hom) és sempre casada, i les veus dels acusadors envejosos (Lausengiers) alerten el marit intolerant (Gilós). El nom de la dama sempre és amagat sota un pseudònim (Senhal) que va a l'última estrofa o cobla de la composició (tornada).
• Difícil: La dama, normalment, sempre és d'una classe o estament superior al del trobador.

D'altra banda, el trobador, per tal d'aconseguir la dama, ha de passar per alguns estadis:

1. Pregador: el trobador s'adreça per primera vegada a la dama, perquè aquesta es fixe en ell.
2. Fenhedor: la dama ja s'ha fixat en ell però li ha de dir si vol que li cante o no. Si ella accepta les cançons, ho indicarà donant-li una penyora (guardó).
3. Entenedor: una vegada el trobador rep la penyora passa a ser el trobador de la dama fins que, passat un temps, aquesta decideix convertir-lo en el seu amant.
4. Drutz: és quan el trobador s'ha convertit en l'amant de la dama.

Fluctuació entre l'idealisme i la carnalitat

Allò que vol aconseguir el trobador és l'estadi últim, és a dir, arribar a ésser l'amant de la dama i d'aquesta manera beneficiar-se, no tan sexualment, sinó socialment i econòmicament. Però per aconseguir l'últim estadi es donarà un temps, no ho farà de manera ràpida, perquè com més tardi i més difícil sigui, més patirà i sofrirà i aquest sofriment li donarà major espiritualitat i la seua ànima quedarà purificada, car el sofriment dignifica.

El trobador i el joglar

El trobador és qui escriu els poemes sobre una melodia ja composta. De vegades també ell és l'autor de la música. La confecció dels poemes era un treball difícil amb una tècnica bastant sofisticada, per això el trobador era considerat una persona amb prestigi social. D'altra banda, el joglar és generalment un assalariat del trobador, un professional que difon pertot arreu les composicions del seu senyor. És una mena d'actor teatral dotat d'una sèrie de qualitats, com ara bona memòria, ús d'instruments musicals, etc. En canvi, el nom de poeta estava reservat a aquells que componien en llatí.