Lírica Trobadoresca, Ausiàs March i Ramon Llull: Anàlisi i Context

Lírica Trobadoresca: Orígens i Característiques

La lírica trobadoresca neix a les corts d'Occitània (S. XII), amb una temàtica amorosa. Els trobadors catalans aprenen l'occità. Distingim entre trobadors i joglars. Les característiques principals són la poesia culta i lírica en occità.

Gèneres de la Lírica Trobadoresca

• Cançó: tema amorós.
• Sirventès: expressa la ira i la polèmica, denuncia contra algun enemic.
• Alba: separació dels enamorats després d’haver passat la nit junts.
• Pastorel·la: trobada entre una pastora i un cavaller.
• Plany: tristesa per la mort d’algú.
• Dansa i balada: tema amorós per a balls.
• La tençó i el partiment: diàleg per debatre un tema amorós, literari o moral.

Tòpics: amor per la mort, domna sense mercè (la senyora a qui el vassall deu fidelitat és la domna a qui deu amor).

Dues parts: Vida (biografies) i Razo (explica el contingut del poema). Amor cortès.

Trobar leu: estil clar i senzill. Trobar clus: estil hermètic i complex. Trobar ric: ús d’una gran riquesa formal i sonora. La poesia trobadoresca era més codificada i basada en normes estrictes, mentre que en altres autors posteriors es percep una major llibertat expressiva (com el Marquès).

Ausiàs March (1400-1459)

Organització dels poemes: Cants d’amor (senyals, sofriment espiritual per amor, plena de seny), Cants morals. Manté dels trobadors que hi hagi una relació amorosa, manté els tòpics literaris, manté l'octava decasíl·laba amb tornada, que és una estrofa de rima consonant que consta de vuit versos de deu síl·labes cadascun de cesura masculina a la quarta síl·laba.

Ausiàs March utilitza el català i abandona l’occità, incorporant vocabulari de medicina, teologia i filosofia. Hi ha una concentració en el discurs, no li interessa l'estructura, sempre octava decasíl·laba i va donant sentit. Vol contingut.

L’experiència amorosa se centra en el jo poètic, explorant els propis sentiments. Amb l’excusa de l’amor, sovint planteja temes de caràcter filosòfic i moral.

Ramon Llull (1232-1316)

Tracta temes filosòfics, religiosos i científics. El seu objectiu era convertir els infidels al cristianisme.

La seva biografia es troba a la Vida coetània, escrita pels deixebles de Ramon Llull.

Doctor Il·luminat: Entre 1263 i 1265 té l'aparició de Jesucrist crucificat. El 1274 té una il·luminació, Déu li revela la forma que havia de donar al seu sistema filosòfic.

Es passa 10 anys formant-se sobre teologia i lingüística, per intentar convertir els infidels al cristianisme. L'Art era la forma de transmetre les seves idees i convèncer els infidels. Hi ha 4 etapes:

1. 1ra (1265-1272): Llibre de contemplació de Déu
2. 2na (1274-1289)
3. 3ra (1289-1308): formulació definitiva de l’Art
4. 4rta (1308-1316): naixement de l'infant Jesús.

Les Quatre Grans Cròniques

El Llibre dels Fets de Jaume I utilitza un llenguatge popular amb refranys i col·loquialismes. Bernat Desclot, en El Llibre del rei en Pere, té un estil objectiu i diàlegs expressius. La Crònica de Muntaner inclou interpel·lacions als oients. Pere el Cerimoniós afegeix records personals i expressions en altres llengües. Es considera “lituritzada” (elements que són literatura però són història).

S'escriu en primera persona, amb un narrador subjectiu (anècdotes i detalls) i voluntat d’embellir els fets.

La seva intenció és justificar la política i les decisions reials, i servir de model pels futurs monarques.

Humanisme

L'humanisme neix a Itàlia al segle XIV amb Petrarca, i és la base del Renaixement. Destaca l'antropocentrisme. Pel que fa a la literatura catalana, trobem la Conselleria reial i Lo somni de Bernat Metge.