La Lírica Llatina: Orígens, Autors i Obres Clau

La Lírica Llatina: Orígens i Evolució

La poesia lírica fou, en el seu origen, tot poema destinat al cant. L'instrument que acompanyava la veu humana solia ser la lira, d'aquí el nom líric. És, primer de tot, una cançó que es pot convertir en un poema o fins i tot un himne si expressa sentiments.

1. La Lírica Romana: Catul

Catul, nascut a Verona, on conegué Clàudia (la dona de Metel), és considerat l'introductor de la lírica grega a Roma. Estrictament líric és el seu Cant Nupcial. A excepció dels poemes mitològics, per exemple Les Noces de Tetis i Peleu, la seva obra és de caràcter elegíac o epigramàtic. La seva elegia està relacionada amb la lamentació, però el tema predominant és l'amor. Lèsbia sol ser la destinatària.

Pel que fa al seu epigrama, Catul pertanyia a un grup poètic anomenat els poetae novi. Aquests van triar el poema més curt, l'epigrama (amb prou feines dos versos), com el més idoni per manifestar la poesia com un art de la perfecció formal.

2. La Generació Elegíaca

L'elegia es desenvolupa realment en la generació d'August, amb homes i dones pacifistes i apolítics. El gran tema és l'amor, un amor total i sexual al qual tot ha de ser subordinat.

No podem creure'ns que el poeta ens canta. La passió, sens dubte, existeix, però està literaturitzada. Una altra novetat que cal ressaltar és el gran nombre de dones lectores.

Tibul

Expressa el seu despreci per la guerra, la malaltia, la vellesa i la mort. Hi contraposa l'amor al camp. Celebra l'amor, el qual dóna sentit a la vida. La seva estimada és Dèlia.

Properci

Vol establir amb Cíntia un amor basat en el foedus, un tractat garantit pels déus i substanciat amb la castitas i la fides. Però aquest desig es troba en contradicció amb la sensualitat i bellesa de Cíntia i també amb el seu matrimoni. Apareixen la gelosia, les llàgrimes, les tortures, els trencaments i les reconciliacions apassionades. Al tercer llibre, la major part dels poemes tenen el comiat com a tema. Però al final es dedica als poemes nacionals i mitològics.

Ovidi

Últim dels poetes de l'Edat d'Or augusta, participa d'unes formes de vida més relaxades. Serà acusat per August de perversió. A Amores, dels amors, Corinna no té una existència real, és un pur convencionalisme. La poesia, no l'amor, serà la causa de l'existència del poeta.

Poesia Mitològica d'Ovidi

• Les Heroides són epístoles poètiques d'heroïnes (Dido, Safo).
• Les Metamorfosis tenen com a tema unificador les transformacions d'un ésser humà en animal, en estàtua o en una altra forma, des de l'origen del món fins a la divinització d'August.
• Els Fasti aborda el projecte d'il·lustrar els mites i costums llatins seguint l'ordre del calendari romà.
• L'Ars Amandi, Medicamina i els Remedia Amoris són divertiments que van xocar amb la tasca de restauració de la moral tradicional fomentada per August. A Ovidi el desterraren a la llunyana Tomi, a la costa del Mar Negre, on va morir.