La lírica dels segles XIV i XV: March i Corella

La lírica dels segles XIV i XV

Es distingeix un grup de poetes pròxims a la cort reial que van ser continuadors dels tòpics trobadorescos: Jaume March i Pere March (oncle i pare d’Ausiàs March). La poesia més genuïna del segle XV està representada per:

• Ausiàs March: síntesi ben original de diverses tradicions literàries.
• Joan Roís de Corella: combina elements medievals amb aires renaixentistes.

Ausiàs March: La revolució de la lírica

March abandona el provençal com a llengua poètica en favor del català. La seua lírica és profunda, turmentada, de to personal i caràcter intimista. Fou innovador en la temàtica de la seua poesia, tractant temes amb un aprofundiment psicològic no vist fins al moment. Els seus versos aborden un món contradictori i sofrent: oposició constant entre ment i sentiment, cos i ànima, allò sensual i allò religiós, i l’amor carnal enfront de l’amor espiritual. Tot i que vol allunyar-se del concepte d’amor cortès, manté alguns tòpics de la lírica trobadoresca com la malaltia d’amor o el secret d’amor.

Si en la lírica trobadoresca la dona era una figura gairebé divina —distant i inassolible—, March introdueix una important novetat en aportar una nova visió de la figura femenina. El poeta ja no s’agenolla com un vassall davant la dama, sinó que la qüestiona, la desitja i, sobretot, la humanitza. No obstant això, en algunes ocasions el seu discurs envers la dona esdevé dur i la culpa de les seues pròpies febleses, una visió que recorda el discurs misogin tradicional medieval.

Classificació de l'obra de March (128)

1. Cants d'amor: Teories sobre distintes classes d'amor (amor sensual dominat pel desig, amor fi, amor venal). Empra senyals com "Llir entre cards" o "Folla amor".
2. Cants de mort: S'adrecen a la mort de l'estimada; hi reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència i la certesa de la mort.
3. Cants morals: Reflexionen sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
4. Cant espiritual: S'adreça a Déu per demanar-li ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat a l'infern.

Joan Roís de Corella i la Valenciana Prosa

Dins de la poesia més genuïna del segle XV trobem també Joan Roís de Corella. Corella era un noble valencià amb estudis religiosos que escrigué tant poesia com prosa. Entre les seues obres poètiques hi ha composicions de tema religiós i tema amorós. Entre aquestes últimes destaca la Balada de la garsa i l’esmerla, on dos ocells representen la relació d’amor entre la dona i el poeta. En prosa destaca la Tragèdia de Caldesa, que tracta de l’amor de Corella per Caldesa i dels seus sentiments ferits per la infidelitat d’ella. El seu estil és culte i retòric amb influències llatines i humanístiques. Se’l considera el màxim exponent de la Valenciana Prosa, un estil d’escriptura molt de moda en els àmbits valencians del segle XV.