Lípids i Proteïnes: Funcions, Estructura i Classificació

Funcions dels Lípids

• Funció de reserva energètica
• Funció estructural: components essencials de la membrana cel·lular.
• Funció reguladora.

Els Lípids Saponificables

Els Àcids Grassos

Són els components fonamentals de molts lípids. Cada molècula d’àcid gras és formada per una cadena d’àtoms de carboni.

Tipus d'Àcids Grassos

• Saturats: amb tots els àtoms de carboni units per enllaços simples.
• Insaturats: en els quals dos àtoms contigus de carboni continguts en la cadena hidrocarbonada han perdut un àtom d’hidrogen i es troben units per un doble enllaç.

Àcids Grassos Essencials

S’anomenen àcids grassos essencials els que no es poden sintetitzar i cal ingerir-los mitjançant la dieta.

Altres Lípids Saponificables

Els Acilglicèrids

Són uns lípids formats per àcids grassos i pel polialcohol glicerina.

Les Ceres

Són èsters d'àcids grassos de cadena llarga i monoalcohol, també de cadena llarga. Es tracta de substàncies sòlides, hidròfobes (repel·leixen l’aigua).

Els Fosfoglicèrids

Són lípids saponificables que contenen fòsfor, i són els principals constituents de la bicapa lipídica de la membrana de les cèl·lules eucariotes.

Esfingolípids i Glucolípids

Són dos grups de greixos saponificables. Els esfingolípids més importants són les esfingomielines, els components principals de les beines de mielina dels axons de les cèl·lules nervioses.

Els Lípids Insaponificables

Els Esteroides

Els més abundants són els esterols, que comprenen el colesterol, els àcids biliars, les hormones esteroïdals i les vitamines del grup D.

Les Prostaglandines

Són lípids emparentats amb l’àcid gras insaturat prostanoic. Actualment se’n coneixen una trentena, presents a tots els teixits, que les cèl·lules sintetitzen a partir dels àcids grassos linoleic, linolènic i araquidònic.

Les Proteïnes

Es formen per la unió d’un nombre variable de 20 aminoàcids. Una proteïna es pot definir com un polímer d’aminoàcids.

Els Aminoàcids

Són compostos orgànics de baix pes molecular que es caracteritzen pel fet de tenir un grup carboxil (-COOH) i un grup amino (-NH2).

Propietats dels Aminoàcids

Propietats Físiques

Són compostos sòlids, cristal·lins, amb un punt de fusió elevat i solubles en aigua. Tots els aminoàcids, menys un, anomenat glicina (o glicocola), presenten el carboni α asimètric.

Propietats Químiques

En dissolució aquosa, els aminoàcids es comporten a la vegada com a àcids i com a bases.

Classificació dels Aminoàcids

• Aminoàcids no polars o hidrofòbics: Són els aminoàcids en els quals el radical R és una cadena hidrocarbonada com, per exemple, l’alanina.
• Aminoàcids polars sense càrrega: Són els aminoàcids en els quals el radical R és una cadena que presenta radicals que formen enllaços d’hidrogen amb l’aigua. Per aquesta raó són més solubles que els anteriors, com, per exemple, la glicina i la cisteïna.
• Aminoàcids polars amb càrrega negativa o àcids: Són els aminoàcids en els quals el radical R presenta un grup àcid (-COOH). Són l'àcid aspàrtic i l’àcid glutàmic.
• Aminoàcids polars amb càrrega positiva o bàsics: Són els aminoàcids en els quals el radical R presenta un grup bàsic, per exemple, un grup amino (-NH2). És el cas de la lisina.