Lingüística i sociolingüística: les llengües com a fets socials

Lingüística i sociolingüística

Les llengües no són realitats aïllades, sinó fets socials, producte de la voluntat i de la història d'una societat determinada.

Una comunitat lingüística concreta pot adoptar o abandonar una llengua, dotar-la de caràcter nacional o oficial, o reduir-la només als àmbits privats i fer-la desaparèixer. A més, les llengües no es parlen mai de la mateixa manera, sempre estan immerses en un procés de canvi. En aquest sentit, l'estructura formal dels idiomes i l'ús que en fan els parlants ens mostren un panorama molt divers i variable. Cadascun d'aquests dos aspectes és objecte d'estudi d'una disciplina lingüística.

La lingüística

S'encarrega de l'estructura formal, és a dir, dels aspectes interns (fonètics, morfològics o lèxics) de la llengua.

La sociolingüística

Se centra en l'estudi dels factors extralingüístics que la condicionen.

Les llengües del món

La geolingüística és la ciència que estudia les llengües del món des del punt de vista de la situació espacial. La diversitat lingüística, un tret fonamental de la capacitat del llenguatge, defineix com la convivència de moltes llengües en una mateixa comunitat. Aquest fenomen és el resultat de processos històrics que han provocat coincidència entre les fronteres polítiques i les lingüístiques. Podem afirmar que al món hi ha entre 4.500 i 6.000 llengües diferents, amb característiques i nombre de parlants diversos.

Llengües minoritàries i llengües minoritzades

Una llengua minoritària és la que presenta un ús quantitatiu restringit. Una llengua minoritzada és la que experimenta un procés de retracció, tant en usos públics com privats, en la mateixa comunitat lingüística.

Llengües, globalització i immigració

L'extensió de les àrees de mercat tradicionals per la globalització ha provocat la necessitat de conèixer llengües noves per a tractar amb els nous proveïdors i compradors. Alhora, l'absorció d'empreses nacionals demana per als treballadors el coneixement i l'ús quotidià d'altres llengües. D'altra banda, la globalització actual pot esdevenir un perill per a les llengües, perquè simplifica el patrimoni cultural.

Llengües en contacte

El terme bilingüisme fa referència a l'ús alternatiu de dues llengües en un individu, en un grup social o en un territori.

Tipus de bilingüisme

Individual (es dóna quan un individu és capaç d'utilitzar dos idiomes).

Territorial (parlem de territori bilingüe si els seus habitants són usuaris de dues llengües de manera simultània o si hi ha dues llengües cooficials).

Social (sol ser el més freqüent, és la situació en la qual dins d'una unitat territorial apareixen d'una manera més o menys regular uns conjunts d'individus que usen més d'un idioma).

Segons l'ús que es fa de les llengües:

Instrumental (l'individu estudia una llengua per necessitat, per raons pràctiques).

Integrador (un individu estudia la segona llengua perquè vol formar part de la comunitat que la parla).

Les actituds i els prejudicis lingüístics

Les actituds lingüístiques són els sentiments positius o negatius d'un parlant envers la seua pròpia llengua o modalitat lingüística, o envers una altra.

La normalització lingüística

És el procés de resposta al conflicte lingüístic, un procés de cohesió de la comunitat lingüística.

La diglòssia

Quan en una comunitat lingüística coexisteixen dues llengües que són usades amb valors socials diferents es parla de diglòssia.

Bilingüisme i diglòssia

Diglòssia i bilingüisme (es dóna quan en un territori els individus són capaços d'usar dues llengües, però les empren en situacions diferents).

Diglòssia sense bilingüisme (es produeix en un territori on un grup social introdueix una llengua que només coneixen i usen els individus d'aquest grup).

Bilingüisme sense diglòssia (quan els individus que viuen en un territori determinat aprenen una llengua per voluntat pròpia).

Normalització i planificació lingüística

Procés que pretén respondre al conflicte lingüístic per cohesionar una comunitat lingüística.

Models de política lingüística

De territorialitat (donen beneficis públics a una llengua dins d'una zona delimitada d'un Estat, però no arreu del conjunt).

De personalitat (l'usuari disposa dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l'estat plurilingüe en què se situen).