La Lingüística Grega: Orígens, Conceptes i Influència Històrica

Els interessos de la lingüística grega

Els clàssics grecs s'interessaven sobretot per l'etimologia, la fonètica i la morfologia:

• Etimologia en la lingüística grega

  Basada únicament en el lèxic de la pròpia llengua. Produïa explicacions fantasioses.

• Fonètica en la lingüística grega

  Condicionada per l'escriptura, no distingien entre lletra i so. Plató distingia vocals i consonants, oclusives i fricatives. Els estoics distingien so, forma (gràfica) i nom (de la lletra). Dionís de Tràcia distingia les tres sèries d'oclusives gregues (th, t, d), però anomenava “mitjanes” les sonores (les altres dues forta i suau). Feia servir “líquida” (hygra) per a les sonorants (l, r, m, n).

• Morfologia en la lingüística grega

  Centrada en la paraula com a unitat mínima de significat. No teoritzen sobre el morfema.

  Classes de paraules segons els filòsofs grecs

  • Plató: ónoma (subjecte) i rhema (predicat).
  • Aristòtil: ídem + syndesmoi (conjuncions, articles, pronoms).
  • Estoics: ónoma (nom propi), prosegoria (nom comú), syndesmoi (conjuncions), arthra (article i pronoms), mesotes (adverbis) i rhema.
  • Dionís de Tràcia: ónoma (nom), rhema (verb), metoché (participi), árthron (article), antonymia (pronom), próthesis (preposició), epírrhema (adverbi), syndesmos (conjunció).

Anàlisi de la lingüística grega des de l'actualitat

Alguns aspectes de la idea de gramàtica dels grecs ens criden l'atenció des de l'actualitat:

• Els estoics ja feien la triple distinció (aplicada a la síl·laba) d'existent / no existent, possible / impossible.
• L'objectiu dels grecs no era l'estudi del grec per aclarir teories sobre el llenguatge, sinó la fixació d'una terminologia per estudiar i ensenyar el grec.

La pervivència de la lingüística grega

Les idees dels grecs sobre la llengua i la seva manera de fer gramàtica van transcendir la seva època i, de fet, en bona part han arribat fins molt a prop de nosaltres.

La "fal·làcia clàssica" en la gramàtica

«És costum rotular de “tradicional” un vast conjunt d'obres gramaticals que, sense interrupció, cobreixen un període de vint-i-un segles: des de l'Art gramatical de Dionís de Tràcia fins als nostres dies. [...] Afegim, a més, que les formulacions gramaticals es transmeten d'obra a obra sense passar, per regla general, pel tamís crític i creatiu; [...] els principis i mecanismes que serveixen per a la descripció de la llengua grega s'utilitzaran, amb lleus retocs, en la descripció de la llengua llatina i d'aquesta passaran, també sense modificacions substancials, a les llengües modernes» (Tuson, 1985)

De Grècia a Roma: La transició lingüística

«Qualsevol tret de la gramàtica grega es pot trobar en la llatina» (Dídim, segle I a.C.).

La lingüística llatina i la seva herència grega

• La lingüística llatina és hereva de la lingüística grega. Un avantatge dels romans és que van entrar en contacte amb més llengües que no pas els grecs.
• Al segle II a.C., Crates va fer una estada a Roma, on va ensenyar llengua i literatura.
• En aquesta època és quan el pensament grec s'escampa més per Roma.