Lingüística Fonamental: Conceptes Clau i Teories del Llenguatge

Classificació de Llengües Indoeuropees

A continuació, es presenta una classificació de diverses llengües indoeuropees per famílies:

Llengües Eslaves

• Rus
• Ucraïnès
• Txec
• Polonès
• Eslovè

Llengües Romàniques

• Portuguès
• Castellà
• Català
• Francès
• Italià

Llengües Germàniques

• Anglès
• Neerlandès
• Danès
• Noruec
• Suec

Llengües Cèltiques

• Gaèlic
• Gal·lès
• Bretó

Llengües Bàltiques

• Letó
• Lituà

La Hipòtesi Sapir-Whorf: Llengua i Visió del Món

Edward Sapir i Benjamin Lee Whorf, dos dels primers representants de la lingüística moderna, van formular la següent hipòtesi:

«Depenent de la llengua que parlis, tindràs una determinada visió del món.»

Com que cada llengua classifica la realitat d’una manera determinada, és una hipòtesi plausible plantejar que la visió del món depèn de la llengua des de la qual l’estàs observant.

Exemple 1: Diferències Lèxiques

La paraula "blanc" ens sembla molt normal. No obstant això, en la llengua dels esquimals no hi ha una única paraula per a "blanc", sinó paraules diferents que la subcategoritzen, fins a 7 o 8 termes diferents per precisar la paraula "blanc" segons el tipus de neu o gel. De manera similar, en alguna tribu amazònica, passarà el mateix però amb el color "verd".

Exemple 2: Diferències Morfològiques i Gramaticals

Un altre exemple es troba en el gènere gramatical i la seva relació amb la realitat. Si es representés una pintura romàntica en alemany, la lluna (der Mond, masculí en alemany) es podria pintar com un home, una figura masculina, cosa que ens resulta molt estranya en català o castellà (on "lluna" és femenina). A més, la paraula "noia" (das Mädchen) en alemany no és femenina, sinó neutra. Això demostra que el gènere gramatical és un procediment intern de la llengua i que la visió de la realitat pot ser diferent. Un altre cas és la conjugació verbal en anglès, que és molt més simple que en castellà o català, influint en la manera de concebre el temps i l'acció.

L'Arbitrarietat del Signe Lingüístic

Que el llenguatge sigui arbitrari significa que no hi ha cap relació natural entre les paraules (els signes lingüístics) i les coses a les quals fan referència. Aquesta relació s'ha establert per convenció social, no per naturalesa.

Antigament, hi havia dos corrents de pensament respecte a aquest tema:

• El naturalisme: Defensaven que sí que hi havia una relació natural entre les coses i les paraules.
• El convencionalisme: No ho creien així, argumentant que la relació és fruit d'un acord social.

Un fonament que els convencionalistes donaven era el de les onomatopeies: les llengües tenen diferents maneres de representar una mateixa onomatopeia (per exemple, el so d'un gos és "guau" en castellà, "bau-bau" en italià, "woof" en anglès), per tant, no hi ha una relació natural inherent.

Procés d'Adquisició del Llenguatge en la Infància

Aquest procés es divideix en tres fases que tenen lloc consecutivament en el desenvolupament infantil:

1. Primera fase: El nadó comença a relacionar cada so amb un significat.
2. Segona fase: El nen destria els elements que constitueixen una seqüència i aprèn la relació entre ells (estructura sintàctica bàsica).
3. Tercera fase: El nen és capaç de formular frases que mai abans havia escoltat, demostrant la capacitat generativa del llenguatge.

Llengua, Socialització i Registres Lingüístics

El llenguatge és l'eina principal de socialització. Des d'una perspectiva antropològica, els mites, històries i esdeveniments es transmeten mitjançant el llenguatge, configurant la cultura d'un grup. Les persones s'agrupen socialment segons el seu coneixement i ús de la llengua.

El coneixement de la llengua implica l'accés als diferents registres lingüístics:

• Coneixement limitat: Restringit principalment al registre col·loquial (menys culte).
• Coneixement ampli: Permet l'adaptació a tots els registres (formal, informal, tècnic, etc.).

El domini dels registres defineix el nivell cultural d'una persona i no es pot fingir un domini superior al que es posseeix. A més, hi ha una estreta relació entre llenguatge i pensament: l'estudi del llenguatge depèn d'un domini previ de les seves estructures i usos.

Diferències entre Llenguatge Humà i Comunicació Animal

Tant els humans com els animals es comuniquen, però comunicació i llenguatge no són sinònims. El llenguatge humà es caracteritza per la seva capacitat de combinar paraules de manera inèdita, permetent-nos entendre frases mai escoltades abans. Els animals no poden fer-ho perquè una llengua humana no té un límit de respostes a estímuls, sinó que és infinita i creativa.

Les frases fetes i els tòpics són memoritzables perquè són finits, però les combinacions possibles del llenguatge superen qualsevol llista. Si haguéssim de memoritzar totes les frases possibles, seria inviable. Per exemple, amb 20 paraules i 10 opcions per lloc, tindríem 20¹⁰ combinacions possibles, una xifra astronòmica.

Els animals, en general, no tenen una gramàtica complexa; la seva comunicació és tancada i limitada principalment a la supervivència i a estímuls concrets.