Límits de Plaques Tectòniques i Riscos Volcànics

Límits de Plaques Tectòniques

Límits Divergents Continentals

Aquests límits es troben en regions de la litosfera continental situats sobre corrents de convecció ascendents. Els corrents de convecció estiren la litosfera en sentits oposats. A l'escorça, aquestes tensions provoquen ruptures al terreny, anomenades falles, que originen terratrèmols. Seguint les falles, els blocs centrals de terreny s'enfonsen i defineixen un relleu en depressió característic. El debilitament de la litosfera permet ascensions localitzades de magma i la consegüent formació de volcans. Les tensions provoquen la formació de fissures profundes per on emergeix el magma de l'astenosfera, que en refredar-se dóna lloc a nova litosfera i escorça oceànica.

Límits Divergents Oceànics

Aquests límits es troben en regions de la litosfera oceànica situats damunt de corrents de convecció ascendents i originen dorsals oceàniques. L'afebliment de la litosfera fa baixar la pressió sobre l'astenosfera i permet que part dels seus materials es fonguin i emergeixin en forma de magma a través d'una fissura. Al llarg d'aquests límits es genera nova litosfera oceànica. Els diferents ritmes de creixement al llarg de la dorsal oceànica donen lloc a la formació de falles transversals.

Límits Convergents Continental-Oceànica

Quan una placa oceànica convergeix amb una altra de continental es produeix una zona de subducció en què la placa oceànica s'enfonsa a l'astenosfera, per sota de la placa continental. Els moviments convectius del magma a l'astenosfera empenyen una placa contra l'altra. La placa amb escorça oceànica s'enfonsa a l'astenosfera per sota de la placa amb escorça continental. Dona lloc a la formació de serralades properes a la costa i fosses marines. Les emanacions de magma acaben travessant l'escorça continental i originen sèries de volcans alineats, anomenats arcs volcànics.

Límits Convergents Oceànics

Quan dues plaques oceàniques convergeixen es produeix una zona de subducció, en la qual una placa s'enfonsa en l'astenosfera per sota de l'altra. Els moviments convectius del magma a l'astenosfera provoquen la col·lisió de dues plaques amb litosfera oceànica i una d'elles s'enfonsa a l'astenosfera per sota de l'altra. Aquestes emanacions de magma travessen la litosfera i donen lloc a un arc d'illes volcàniques.

Límits Convergents Continentals

A la regió on dues plaques continentals convergeixen es formen serralades muntanyoses molt elevades. El moviment convectiu del magma de l'astenosfera empeny una placa contra l'altra. La pressió que exerceix una placa continental contra l'altra provoca la deformació de l'escorça continental, que dóna lloc a una serralada. Les roques de l'escorça s'enfonsen, flueixen i ascendeixen per la litosfera fins a acumular-se en plutons.

Riscos Volcànics Associats

• Colades de lava: La lava acostuma a fluir pels vessants del volcà lentament, i és possible fugir-ne. Tot allò que és atrapat per les colades de lava acaba cremat, destruït i sepultat.
• Fluxos piroclàstics: Els fluxos piroclàstics són corrents de gasos i cendres que llisquen vessant avall a gran velocitat i arran de terra.
• Colades de fang (lahars): Quan un volcà de neu entra en erupció, la calor generada pot fondre la neu i donar lloc a corrents d'aigua que descendeixen vessant avall i, en barrejar-se amb cendres, formen colades de fang.
• Explosions: Les erupcions explosives més violentes poden fer saltar una part o tot el con volcànic.
• Cendres: Les cendres produïdes per erupcions volcàniques poden sepultar regions, destruir cultius i dificultar les comunicacions per terra.
• Gasos tòxics: Alguns dels gasos emesos per un volcà poden ser tòxics. Entre aquests gasos tòxics destaquem el CO2, SO2, H2S, HCl, HF.