Límits de Plaques Tectòniques: Divergents, Transformants i Convergents

Límits Divergents: Creació de Nova Escorça

En tectònica de plaques, un límit divergent és la vora que existeix entre dues plaques tectòniques que se separen. Conforme les plaques s'allunyen entre elles, ascendeix nou material del mantell terrestre, creant nova escorça i litosfera.

Fisiogràficament, els límits divergents corresponen a grans serralades muntanyoses submarines anomenades dorsals oceàniques, amb longituds majors a 5.000 km. Són les serralades muntanyoses més llargues que es poden observar a la Terra. En la seva part central, són tallades longitudinalment per nombroses falles normals formant fosses tectòniques, donant lloc a depressions en la cresta del sistema, denominades zones de rift. Just per sota d'aquesta, l'escorça terrestre assoleix els espessors més coneguts (~5 km), que contrasta fortament amb l'espessor en els interiors continentals, que arriben a mesurar 80 km.

Una altra de les característiques fisiogràfiques dels límits divergents és que no són continus. Estan formats per segments tallats per falles perpendiculars a l'eix de les dorsals. Aquestes falles s'anomenen falles transformants. En la zona de rift de les dorsals és comú observar-hi activitat volcànica de tipus fissural, és a dir, el magma s'injecta al llarg de les fractures o fissures sense formar volcans (amb les seves característiques còniques). També es registren nombrosos terratrèmols. Tot i això, aquests són de baixa magnitud, ja que l'escorça oceànica en aquesta zona és molt prima.

La major part dels límits divergents es troben sota el mar i donen lloc a dorsals oceàniques.

Falles Transformants: Desplaçament Lateral

Una falla transformant o límit transformant és la vora del desplaçament lateral d'una placa tectònica respecte una altra. La seva presència és notable gràcies a les discontinuïtats del terreny.

Aquest tipus de falles connecten les dorsals oceàniques o simplement acomoden el desplaçament entre plaques continentals que es mouen en sentit horitzontal. La falla transformant més important és la falla de San Andreas, a Califòrnia (EUA).

Límits Convergents: Col·lisió i Subducció

En tectònica de plaques, un límit convergent o destructiu és la línia de xoc entre dues plaques tectòniques. Quan en el límit convergent una de les plaques de la litosfera s'enfonsa per sota de l'altra consumint-se en el mantell, es parla de subducció.

Aquest tipus de límits comporta la formació de serralades i està associat a zones d'activitat volcànica i sísmica originades per la fricció de les dues plaques. El punt d'intersecció de les dues plaques s'anomena zona de subducció i és allí on s'acumulen els sediments en una estructura anomenada prisma d'acreció.