Límits de plaques: Passius i Convergents

Límits Passius

Quan observem amb deteniment un mapa de tectònica de plaques, podem veure que molts límits de placa estan formats per falles en les quals les plaques es desplacen lateralment. Aquestes falles, anomenades falles de transformació o falles transformants, són límits de plaques passius, ja que ni s'hi genera ni s'hi destrueix litosfera oceànica. Les falles transformants es generen al mateix temps que les dorsals i no són falles que tallin i desplacin segments de dorsals prèviament formats. El desplaçament lateral que s'hi produeix és el responsable que aquestes falles siguin llocs amb una gran activitat sísmica.

Malgrat que la major part de falles de transformació es localitzen a la litosfera oceànica entre dos segments de dorsal, algunes poden afectar zones de litosfera continental. Això és el que passa a la falla més famosa de tot el món, la falla de San Andrés, a Califòrnia, que és la responsable dels nombrosos terratrèmols que han destruït repetidament la ciutat de San Francisco. En aquest sector, una falla de transformació que se subdueix sota Amèrica del Nord arrossega en un sentit Califòrnia, que es troba damunt d'un dels flancs de la falla, i en sentit oposat la resta de la litosfera continental nord-americana, situada damunt de l'altre flanc. Com a resultat d'aquest moviment, Califòrnia s'allunya lentament d'Amèrica del Nord i acabarà formant una illa.

Límits Convergents: Origen i Evolució dels Continents

Els límits de plaques convergents són zones en les quals dues plaques s'acosten i xoquen. Els processos geològics que es produeixen depenen del tipus de litosfera que presenti cadascuna d'aquestes plaques. Si una d'aquestes plaques està formada per litosfera oceànica prima i densa, s'introdueix per sota de l'altra litosfera (oceànica o continental) en un procés geològic anomenat subducció. Aquest tipus de límit de plaques s'anomena destructiu, ja que s'hi produeix la destrucció de la litosfera oceànica.

En canvi, si les plaques que s'acosten i xoquen estan formades per litosferes continentals, com que són gruixudes i poc denses, no s'hi pot produir subducció i la convergència es resol escurçant i engruixint la litosfera continental en el procés d'obducció. Aquest tipus de plaques s'anomena de col·lisió.

Límits Convergents Destructius: Les Zones de Subducció

Les zones de subducció són zones on la litosfera oceànica es plega i s'introdueix a l'astenosfera. A les dorsals oceàniques es genera litosfera oceànica que, a mesura que s'allunya de la dorsal, es refreda, es torna més densa i augmenta de gruix perquè s'hi adhereix el mantell sublitosfèric. Als límits convergents destructius, la litosfera oceànica densa s'introdueix a l'astenosfera, cosa que produeix destrucció de la litosfera oceànica.