Límits de l'adolescencia Joan fuster

Com en el cas de la poesia, convé recapitular una miqueta la informació que them anat proporcionant sobre Tassaig en les unitats anteriors. Després, ens centrarem en das assagistes valencians molt influents. Joan Fuster i Joan Francesc Mira

En primer lloc, has de recordar que l'assaig és el quart gran genere literari, al costat de la narrative, la poesia i el teatre. Es caracteritza perquè s'escriu en prosa i perquè l'autor parla en nom propi, adoptant una actitud persuasiva per a traslladar al lector la seua opinió, que pot tractar sobre temes molt diversos. Per tant, convencionalment, l'assaig exclou la ficció i hi predomina Cargumentació, ja que l'objectiu principal és el debat intel·lectual Aquest debat es pot plantejar des de dues perspectives, que expliquen la diferència principal entre les dues classes d'assaig més habituals

L'assaig divulgatiu aquell que va cap a fora, en que allò més important és el tema tractat, i no tant is personalitat subjectiva de l'escriptor (un bon exemple és El descrédit de la realitat (1955), de Joon Fuster, un assaig sobre historia de l'art, o El somni de Lucrec (2013), de Martí Domínguez, que reflexiona sobre la història del pensament de la ciència sequint la influència del poeta lati)

L'assaig deliberatiu-aquell que va cap a dins- en què destaca sobretot la personalitat de l'autor, la seua visió del món, mes que no el tema que tracta (ès el cas del Dian 1952-1960 (1969) del mateix Fuster)

Un genere aixi tenia una cabuda difícil en les estretors del primer franquisme De fet, els primers assaigs publicats en català durant els anys cinquanta són obres de temes religiosos i històrics, que la dictadura con siderava poc arriscades, entre altres coses perquè el públic era minoritari. Amb el gir dels seixanta s'obrin noves possibilitats de publicació, com demostra el fet que Edicions 62, una editorial que naixia amb vocació de modernitat, s'estrenaré l'any que li dóna nom (1962) amb la publicació d'un assaig sobre temes culturals nacionals, com és Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, Els assaigs divulgatius sobre aquestes qüestions dominaran el panorama, però a poc a poc, de la mà d'autors tan consagrats com Josep Pla i el seu dietari El Quadern gris 

(1966), es publicaran obres d'assaig deliberatiu, les quals, en lloc d'explorar un tema concret, en tracten molts, sempre amb el filtre de la personalitat de l'autor com a característica principal

A mesura que el sistema de mitjans de comunicació en català es normalitza i apareixen revistes i diaris es consolida un altre espai per a la producció de l'assaig, els articles d'opinió, un àmbit en el qual, com hem vist, han destacat Joan Fuster, Montserrat Roig, Quim Monzó o Joan Francesc Mira, entre altres. En els darrers anys, els blogs i les xarxes socials han estimulat formes d'escriptura que s'assemblen mott als dietaris i als aforismes, respectivament, i que han sabut aprofitar autors com Jaume Subirana, Tina Vallès, Joan Gano Joan Josep Isem, entre molts altres.

Joan FUSTER

Des de Sueca, Joan Fuster (1922-1992) va construir una obra literána conerent d'una magnitud extraordinària, tant pel que fa al nombre de títols publicats com a la qualitat i la influència dels seus escrits.De molt jove, entrà en contacte amb els escriptors valencians de les genera cions anteriors (com ara Carles Salvador), però també amb els poetes joves, com Xavier Caspi Miquel Adlert, que dirigien l'editorial Torre, en la qual publicà els seus dos primers poemaris Sobre Narcís (1948) Ales o mans (1949). Durant els anys cinquanta donà a conéixer alguns reculls més (com ara Escrit per al silenci, 1954), però prompte va abandonar la poesia i es va dedicar exclusivament a fassaig

4 ESTIL

L'estil de Joan Fuster es caracteritza per l'argumentació dialogada amh el lector, sense trentemes ni voluntat d'arribar a conchisions estrictes Les característiques del seu estil, de forma molt esquemática, són:

Ironia, humor i sarcasme,Expressions populars, exclamacions i colloquialismes que alternen amb referències méscultes,El seu pensament es mostra en procés de construcció simuós, obert, viu ( punts suspensius),L'argumentació és evident i mostra l'estructura d'aquest tipus de textos, si bé de vegades

vegades,els seus assajos no apareixen dividits en paragrafs i el lector llig un únic i llarg parágrafo, pel contrari, escriu un pensament curt (aforismes) que li ocupa una línia o dues,La interpel lació al lector és constant: ús del plural inclusiu o preguntes retòriques o crides directes al receptor, Claredat expositiva: aparició d'incisos, reformulacions (és a dir) signes de puntuació (parèntesis, punt i coma) que cohesionen el text L'autor és precís i concret en Is seun analisi del tema plantejat., Metaforització i adjectivació sorprenent i/o irònica,Frases breus i directes que amplien i inatisen els argumentsUtilitza estructures bunembres i trimembres (e comprender's, comprendre els altres, per comprendre el nostre tempss), fet que proporcica ritme a la prosa,Matisacions constants per garantir la claredat expositiva i la precisió (passat "postre's)

,Paraules entre comeles per assenyalar que el mot alopta en el text un significat especial. Modalització, obviament, dones l'autor és subjectiu i ens mostra el seu punt de vista del mon.