Límits de l'adolescencia Joan fuster

1.-En quin context cultural i històric va escriure Joan Fuster “Diccionari per a ociosos”

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època el règim franquista

comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües

de l’estat. Això permet, entre altres, la creació d’una mínima infraestructura editorial (revistes,

premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70.

D’altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat

molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era,

malgrat l’edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

2.-Situa l’obra, Diccionari per a ociosos, en la trajectòria de l’autor (etapes o blocs) i

digues algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a les etapes o

blocs)

La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres

blocs:

a) Obres de temàtica humanística i general, com “L’home, mesura de totes les coses”

“Diccionari per a ociosos”... En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la

política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels

valencians, com “Nosaltres, els valencians”, llibres bàsics per al coneixement de la història, l

cultura i els problemes d’identitat nacional del
País Valencíà.

c) Obres de crítica i d’història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis

dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer i també els

dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

3- Quines característiques generals presenta l'assaig en el context d’escriptura de

l’obra?

L’assaig és el quart gran gènere literari. Es caracteritza perquè s’escriu en prosa i perquè

l’autor parla en nom propi, adoptant una actitud persuasiva per a traslladar el lector la seua

opinió, que pot tractar sobre temes molt diversos. Per tant, l’assaig exclou la ficció i hi

predomina l’argumentació, ja que l’objectiu principal és el debat intel·lectual.

Aquest debat es pot plantejar des de dues perspectives, que expliquen la diferència principal

entre les dues classes d’assaig més habitual:

-L’assaig divulgatiu -aquell que va cap a fora- en què allò més important és el tema

tractat, i no tant la personalitat subjectiva de l’escriptor. Un exemple seria “ El descrèdit de la

realitat”, un assaig sobre història de l’art.

-L’assaig deliberatiu -aquell que va cap a dins- en què destaca la personalitat de

l’autor, la seua visió del món, més que no el tema que tracta. “Diccionari per a ociosos”.

L’assaig tenia una cabuda difícil en les estretors del primer franquisme. Els primers assaigs

publicats en català durant els anys 50 són obres de temes religiosos i històrics, que la dictadura

considerava poc arriscades, entre altres coses perquè el públic era minoritari. Amb el gir dels

60 s’obrin noves possibilitats de publicació, com demostra el fet que Edicions 62 s’estrenara

amb la publicació d’un assaig sobre temes culturals i nacionals com és “Nosaltres, els

valencians” de Joan Fuster.

4.- Quins altres autors o autores destaquen en el context de l’escriptura de Dicionari per

a ociosos. Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques

bàsiques) d’aquests altres autors o autores.

Un del autors que més destaca és Josep Pla (1897-1981), l'escriptor català més llegit i més

popular de totes les èpoques. Pla dedica la seua vida a la literatura i al periodisme. Com a

periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on

escriu cròniques polítiques i culturals. L’assaig “El quadern gris” (1966) és considerada una

peça mestra de l’autor empordanès. Escrita en forma de dietari, és també una de les obres

autobiogràfiques més importants de la literatura catalana. L’obra de Pla s'ha convertit en una

valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida

catalans.

Per altra banda d’entre els assagistes que comencen a publicar als anys 70, hi destaca Joan

Francesc Mira (València, 1939). Escriptor i articulista prolífic, la seua obra comprén estudis,

assaigs i narrativa, en els quals és recurrent la preocupació per la qüestió de la identitat dels

valencians, tant des de l’òptica més descriptiva de la geografia, l’antropologia, la lingüística i la

història.

La veu de les dones s’ha fet visible sobretot en la premsa, a recer de l’obra de Capmany, El

feminisme a Catalunya (1973), i ha incorporat el discurs feminista; és el cas de Montserrat

Roig, Digues que m’estimes encara que siga mentida.

5- Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra?

Quines característiques presenta?

Els anys 70 suposen l’esgotament del règim franquista i el pas a la democràcia, amb la

consegüent modernització del país. Amb tot, al País Valencíà continuaran publicant-se títols

d’assaig divulgatiu o deliberatiu sobre qüestions nacionals, de la mà d’autors com Joan

Francesc Mira. Però també podem esmentar Josep Vicent Marqués (País perplex, 1974) o

Ernest Lluch (La via valenciana). Entre els 70 i els 90 es consoliden també altres formes

d’escriptura assagística, particularment el dietari, l’autobiografia o les memòries.

La modernització del país i l’obertura a noves formes artístiques es fa més evident en la dècada

dels 80. Progressivament, augmenten les editorials i els premis literaris, i també la presència de

la nostra llengua en la premsa escrita (diari Avui; setmanari El Temps). El desenvolupament

dels mitjans de comunicació en català –amb l’expansió de la ràdio i el naixement de TV3, el

1983 i de Canal 9, el 1989– suposen una forta embranzida per a l’ús del català.

6.- Autors posteriors destacats (min. 2). Semblances, novetats o diferències.

Actualment és l’època de les noves textualitats i la pèrdua de pes específic de l’assaig. És l’era

de la informació. Pèrdua d’influència de l’intel·lectual clàssic en benefici dels creadors d’opinió

(tertulians, influencers...).

Per una part es manté les línies del període anterior. Estaria entre l’article d’opinió i l’autoficció.

destacaríem a Empar Moliner i Quim Monzó.

Per altra, en els darrers anys, els blogs i les xarxes socials han estimulat formes d’escriptura

que s’assemblen molt als dietaris i als aforismes i que han sabut aprofitar autors com Jaume

Subirana, Tina Vallés, Marta Rojals, Joan Garí o Joan Josep Isern entre altres.