Lideratge i Gestió: Claus per a la Direcció Escolar

Models de Lideratge Situacional

Hersey i Blanchard (1969) van elaborar una tipologia situacional basada en les característiques dels grups humans liderats, de tal manera que en cada situació hi correspon un estil de lideratge concret. Aquestes característiques dels grups són dues:

• a) La competència: saber fer una cosa.
• b) La motivació: voler fer-la.

D'aquestes dues característiques se'n poden derivar quatre situacions diferents que exigeixen quatre estils diferents de lideratge:

1. Competència però no motivació: hi correspon l’estil ordenatiu.
2. Competència i motivació: hi correspon l’estil delegatiu.
3. Manca de competència però motivació positiva: hi correspon l’estil participatiu.
4. Manca de competència i manca de motivació: hi correspon l’estil comercial.

Owens (1976) completà aquesta tipologia amb l’estil burocràtic, marcat pel seguiment de les normes, i l’estil carismàtic, definit per les característiques personals del líder.

Goleman i Boyatzis (2002) identifiquen el lideratge ressonant, fonamentat en l'estudi i l'explotació de les emocions com a factor de motivació i potenciació dels altres.

Àmbit de Planificació i Gestió de Projectes

La planificació és bàsica en qualsevol organització i, per tant, també en l'organització escolar. La planificació és un procés que ha de partir d'un coneixement de l'organització i d'una anàlisi de les seves necessitats. Ha de contenir el disseny d'unes actuacions ordenades de manera coherent per assolir l'objectiu o objectius proposats, així com una avaluació que permeti esbrinar el grau d'assoliment d'aquests objectius.

Podríem afirmar que una bona planificació no sempre garanteix l'èxit d'una organització, però una organització sense planificació està abocada al fracàs.

La persona o persones que ostenten la direcció d'una organització han de tenir un domini teòric i pràctic del procés de planificació: anàlisi de necessitats, diagnòstic, decisió, programació, execució i avaluació. De manera especial, l'exercici de la funció directiva implica la visió de conjunt.

Un altre aspecte que un directiu ha de tenir en compte és la concreció de tots els elements de la programació: objectius, activitats, tecnologia o metodologia, planificació temporal, recursos materials, recursos humans, criteris d'avaluació.

Pel que fa a la gestió de projectes i de la pròpia organització, cal dir que està molt lligada al que s'ha dit anteriorment de la planificació, però hem d'afegir que, a més del desenvolupament de les habilitats en la planificació, cal que el gestor sàpiga canalitzar les propostes provinents dels diferents sectors de l'organització, delegar tasques i responsabilitats, coordinar persones i equips i garantir l'execució dels projectes.

Àmbit de Comunicació

És un dels pilars per al bon funcionament de qualsevol organització.

L'exercici de la funció directiva implica la capacitat d'ús i d'explotació de totes les tècniques de comunicació: orals, escrites, no verbals, audiovisuals, tecnològiques, tant a nivell individual com grupal, i tant en l'àmbit formal com en l'informal.

Un directiu responsable i competent ha de saber promoure i gestionar situacions de comunicació mitjançant les quals es pugui exercir la funció directiva. Per exemple, la conversa breu, presencial o telefònica, l'entrevista, la conversa en grup, la reunió formal, la creació i la consolidació de canals institucionalitzats de comunicació.

Àmbit de Gestió dels Recursos Humans

Per a una bona gestió dels recursos humans calen una sèrie d'habilitats en:

1. Selecció del personal: assignar tasques a cadascú segons les seves capacitats i interessos.
2. Organització del treball: assegurar que tots els estadis de la planificació i totes les actuacions previstes tenen un o diversos responsables; així com de les interaccions entre els diferents grups.
3. Motivació: saber crear necessitats, saber compensar la feina ben feta. Donar un enfocament positiu a les tasques.
4. Participació: fomentar la intervenció i el desenvolupament personal i professional de tot el personal. Delegar i distribuir capacitats de gestió i també de decisió.
5. Formació: fomentar la formació. Detectar les necessitats de formació del col·lectiu. Fomentar la formació entre iguals (formació cooperativa) i la formació externa.
6. Negociació: tractar temes amb altres amb la voluntat de trobar solucions, d'arribar a acords. Ser capaç de cedir en uns aspectes per poder mantenir-se ferm en altres.
7. Construcció d'equips: fer sentir com a propis els interessos de l'organització. Conèixer afinitats per tal de confegir els equips.