La liberalització econòmica i els plans de desenvolupament a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,1 KB
La liberalització econòmica i els plans de desenvolupament
El plan de estabilització
Cap al 1957 l'economia espanyola era a tocar del col·lapse (exhauriment de reserves dels bancs d'Espanya, inflació, desequilibri pressupostari...). L'ajuda demanada a organismes internacionals va comportar l'acceptació de mesures que implicaven la liquidació de la política dirigista i autàrquica i l'opció per una economia de lliure mercat. Aquesta nova orientació es va caracteritzar per:
- Estabilització de l'economia: Es van elevar els tipus d'interès i es van congelar els sous.
- Liberalització interior de l'economia: Eliminant organismes estatals interventors i la regulació de preus fixos.
- Liberalització exterior de l'economia: Eliminació dels obstacles per a l'entrada de mercaderies estrangeres. Es va devaluar la pesseta un 50% respecte el dòlar per tal de facilitar els intercanvis.
A més, uns quants organismes van atorgar préstecs a Espanya i plantar cara a la greu situació econòmica.
L'hora dels tecnòcrates
A partir del 1957 es va incorporar una nova generació de polítics (alguns relacionats amb l'Opus Dei) els quals presentaven un perfil més tècnic i eren més professionals. Per això, van ser anomenats tecnòcrates. Per aquests, l'única forma de mantenir el règim era fer reformes administratives i impulsar una política de creixement econòmic. El desenvolupament econòmic havia de ser la garantia principal d'estabilitat social.
Els plans de desenvolupament
Després de les mesures del Plan de estabilització es van endegar uns plants de desenvolupament econòmic i social amb l'objectiu d'impulsar l'activitat del sector públic i d'oferir previsions i ajudes als inversos privats. Es van promulgar tres plans de vigència quadriennal i per controlar-ne el funcionament, es va crear una comissaria de plan de desarrollo. Els plans, van obrir dues línies d'actuació:
- Accions estructurals: Pretenien resoldre algunes deficiències de la indústria.
- Pols de desenvolupament: Promocionar empreses noves en zones d'industrialització escassa.
Tot i això els resultats van ser molt limitats i en molts casos els recursos es van invertir ineficaçment.
Els anys de creixement econòmic
El protagonisme de la indústria
El motor principal de l'expansió econòmica va ser la indústria, aquesta va augmentar la producció a causa de la millora de la productivitat industrial, la importació de maquinària i de tecnologia, la inversió estrangera i també els baixos costos salarials. A més, es va produir una diversificació de la producció amb un creixement dels sectors químics, alimentaris i metal·lúrgics. Finalment, algunes indústries van experimentar un creixement considerable. Les zones amb més tradició fabril van continuar amb el seu predomini però es van industrialitzar noves zones.
La transformació de l'agricultura
Durant la dècada dels 60, es va produir la crisi de l'agricultura tradicional sostinguda per l'abundància de mà d'obra. L'adequació de la producció agrària va comportar l'abandonament de les explotacions agràries menys rendibles i la transformació de moltes altres. L'augment de la demanda dels productes va portar molts propietaris a invertir en espècies seleccionades comportant una intensificació dels conreus i la creació d'explotacions ramaderes modernes. Per millorar la rendibilitat es va estimular la concentració parcel·lària i la promoció de regadius. Tot això va comportar que molts pagesos abandonessin els camps i anessin a treballar a les zones industrials. Finalment, aquest procés va comportar la disminució de la població activa agrària, desaparició d'explotacions petites i creació d'empreses agràries amb poca mà d'obra.
La modernització dels serveis i de la construcció
Es va produir un increment considerable del pes dels serveis en l'economia. El comerç internacional va créixer notablement, tant pel que fa les importacions com a les exportacions. Les exportacions principals van passar a ser els béns d'equipament i els automòbils. La construcció també va rebre un incentiu gràcies a l'edificació de nombrosos habitatges, instal·lacions hoteleres... La necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques va promoure el desenvolupament del sector bancari, que va invertir capitals molt grans en noves indústries.
La fragilitat del model econòmic
La llarga etapa de creixement econòmic va generar un increment del 40% de la renda per habitant i la millora del nivell de vida dels espanyols. Tot i això, no es podia amagar la feblesa del model econòmic. Es va incrementar la dependència de l'economia espanyola de factors externs. Finalment la manca de recursos públics va fer que l'estat no fos capaç de complir la seva funció pel que fa la redistribució de rendes, ni impulsar la construcció d'infraestructures per donar solidesa i continuar amb aquest creixement. Totes aquestes mancances es van veure reflectides en la crisi del 1973.