Liberalisme, Revolució Francesa i Romanticisme: Segle XVIII

Liberalisme i el Segle XVII

Durant el segle XVII van aparèixer a Europa unes noves idees polítiques. Aquestes ideologies criticaven la monarquia absoluta i van ser enteses per la burgesia com una alternativa a l'absolutisme. Es fonamenta en: la sobirania nacional i la separació de poders.

La Divisió de Poders

La igualtat dels ciutadans davant la llei, drets i llibertats individuals iguals, dret a la propietat privada.

Revolució Francesa: Causes i Conseqüències

Causes: Difusió de les idees liberals, revolució americana, el descontentament, la crisi de la hisenda reial.

Conseqüències: Les principals conseqüències de la Revolució Francesa van ser el derrocament de Lluís XVI del tron, així com l'abolició de la Monarquia a França, amb la conseqüent proclamació de la Primera República, posant fi així a l'Antic Règim.

Altres conseqüències de la Revolució Francesa van ser les diverses transformacions socials i econòmiques on hem d'incloure la supressió de la pena de presó per deutes i l'abolició d'herència de terres al primogènit en les famílies.

No hem d'oblidar que dins de les conseqüències de la Revolució Francesa situem a Napoleó Bonaparte, qui va instituir durant el Consolat algunes reformes de gran importància, com la fundació del Banc de França, la implantació d'un sistema educatiu que revocava a l'anterior secular i molt centralitzat.

La religió no va quedar fora de les conseqüències ja que es va exercir un important paper, més que res a favor de la societat, permetent la llibertat de culte i la lliure expressió de la fe que professés cadascun dels integrants de la societat francesa de l'època.

Heus aquí les principals conseqüències de la Revolució Francesa i com veieu, Napoleó no va ser tan dolent com sol dir-se per molts costats. Al contrari, va buscar la igualtat a França per a tots els integrants de la societat com així va imposar reformes d'estructura molt de fons, que en si es mantenen encara a tot el món.

Grècia: La Lluita per la Independència

El territori grec formava part de l'Imperi Turc. L'any 1821 va esclatar una guerra entre els turcs i els grecs, ajudats pels russos i els anglesos, que va concloure el 1829 amb victòria grega. Els turcs van reconèixer la independència grega i el nou estat grec es va organitzar com una monarquia constitucional que no permetia el sufragi universal.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.

Jacques Louis David (1748-1825) va ser un dels màxims exponents de la pintura neoclàssica i qui reflectia la preocupació de l'època per la composició lògica i clara. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris.

Romanticisme

El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

El color predomina sobre el dibuix. Els temes amb més freqüència són les escenes revolucionàries, els desastres i les manifestacions de la violència de la natura. Théodore Géricault (1791-1824) i Eugene Delacroix (1798-1863)