Liberalisme Econòmic i Societat Industrial al Segle XIX

Liberalisme Econòmic

El liberalisme econòmic va ser elaborat per un conjunt de pensadors britànics. Adam Smith defensava que:

• L'interès personal és el motor de tota activitat econòmica i s'identifica amb l'interès general.
• Els diversos interessos individuals s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta automàticament l'oferta a la demanda. Així, la producció excessiva fa baixar els preus i, per tant, també els beneficis, de manera que els empresaris redueixen la producció per restablir d'aquesta manera l'equilibri. A la inversa, una producció insuficient fa augmentar els preus i incita els empresaris a produir més.
• Per tant, res no ha de destorbar el lliure joc de les activitats individuals i dels mecanismes de l'economia, que es consideren naturals. L'Estat s'ha d'abstenir de fer qualsevol intervenció en matèria econòmica i ha de treure les barreres proteccionistes i els monopolis que frenen el desenvolupament del lliure comerç.

Altres pensadors com David Ricardo van raonar que, com que el treball era una mercaderia com les altres, els salaris no pujarien per sobre del mínim necessari per poder sobreviure. Thomas Robert Malthus va argumentar que el creixement de la població faria que es disposessin de menys recursos i, per tant, empitjoraria el nivell de vida.

Conceptes Clau

• Societat anònima: Societat mercantil els titulars de la qual ho són en virtut d'una participació en el capital per mitjà d'accions.
• Societat mercantil: Societat que té per objectiu la realització d'activitats comercials.
• Capital: Diners i béns necessaris per crear una empresa i fer que funcioni.

La Societat Industrial

La societat industrial es caracteritza per:

• Urbanització: Èxode rural, creixement urbà i separació per barris.
• Societat de classes: Proletariat i burgesia.

D'Artesans a Proletaris

En implantar-se la llibertat de producció, que va permetre la creació de noves manufactures, els artesans van perdre tots els privilegis. Els treballadors d'aquestes noves manufactures provenien del camp. Els artesans que no podien competir contra les màquines van haver de transformar-se en proletariat i eren contractats a canvi d'un salari. Amb el temps, la gent que treballava a la fàbrica va crear una nova classe obrera. Eren unes situacions de treball molt dures i, a mesura que avançava la mecanització, l'atur era més potent, ja que no era necessària tanta mà d'obra.

Els Primers Conflictes i el Luddisme

L'atur i les dures condicions en el món del treball van provocar conflictes. Ben aviat es van crear associacions de treballadors, formades principalment per artesans. Al començament, eren tots d'un mateix ofici, i després es van agrupar per localitats diverses i oficis diferents. Davant d'això, va haver-hi la intervenció governamental, que va prendre un caire repressiu. En paral·lel, es van desenvolupar moviments radicals que promulgaven reformes democràtiques. Un clar exemple és que, a prop de Nottingham, l'exèrcit va reprimir amb violència una manifestació de treballadors. Aquests van respondre amb un atac a uns 60 telers. La destrucció va ser associada amb el Capità Ned Ludd, que a poc a poc va esdevenir un mite fins a arribar a utilitzar la seva firma per enviar cartes amenaçadores als propietaris. Els luddistes consideraven que les màquines agredien els interessos dels treballadors.