Liberalisme Econòmic i Marxisme: Dues Visions Clau de l'Economia

Liberalisme Econòmic: Principis i Impacte

El liberalisme econòmic és una teoria política i econòmica desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith. Segons aquesta teoria, l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat, i per tant, reclama que aquesta sigui mínima o, si pot ser, nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, juntament amb un augment progressiu i indefinit de la prosperitat. Es produiria un ordre espontani generat per la mà invisible que condueix els individus a seguir el seu egoisme personal, ordenant, per exemple, els preus justos de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general.

Fonaments del Liberalisme Econòmic

El liberalisme econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es fonamentaven en la presumpció que les accions econòmiques dels individus es basen sobretot en l'interès propi, i que permetre'ls actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que conduiria a resultats òptims.

Liberalisme vs. Intervencionisme Estatal

Aquest model econòmic és el que defensen els partits polítics de dretes. En canvi, els d'esquerres, que ho consideren "la llei de la selva", prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes necessitats bàsiques per a tothom i per a protegir els febles davant dels més forts. Aquesta diferència en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions intermèdies, més moderades o radicals, a una banda o a l'altra, és en principi una de les diferències fonamentals en què es basen la majoria de partits polítics de les democràcies actuals.

També els Estats decideixen en general una política més o menys liberal. Així, podem observar diferències significatives:

• En països més liberals econòmicament, com el Regne Unit o els Estats Units, es paguen pocs impostos, però hi ha moltes desigualtats socials.
• En d'altres menys liberals, com Alemanya o França, se'n paguen més, però tothom té dret a l'educació, la sanitat, la jubilació, etc.

Marxisme: Doctrines, Anàlisi i Evolució

El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX, tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes.

La Dialèctica Hegeliàna i el Materialisme Marxista

El marxisme té com a element central de les seves construccions la filosofia i metodologia dialèctica de Hegel, fortament historicistes i deterministes, segons les quals no creem les idees que tenim, sinó que aquestes són una conseqüència de les anteriors. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposició) a les contradiccions de l'anterior, i es forma així una tesi i una antítesi, de les quals ha de sorgir una síntesi.

Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social i l'adapta al materialisme, de forma que, en comptes que les idees formin les condicions materials, això és a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que condiciona les idees, i que les contradiccions d'aquestes són un reflex de les contradiccions materials.