Liberalisme Econòmic i Capitalisme al Segle XIX

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

Principis del Liberalisme Econòmic

Impulsat pels pensadors de l'escola clàssica:

• Adam Smith: El motor de l'economia és l'interès propi de l'individu. Defensa l'equilibri del mercat (oferta i demanda) i que l'Estat no intervingui en l'economia (evitar proteccionisme i monopolis), excepte en serveis com educació d'adults, justícia i exèrcit. La seva obra més famosa és La riquesa de les nacions (1776).
• David Ricardo: El treball és una mercaderia més i els salaris no pujaran mai per sobre del límit de subsistència. Formula la "Llei de ferro dels salaris".
• Malthus: El creixement de la població pot desequilibrar l'obtenció de recursos. A Assaig sobre la població (1798) exposa que la població humana està abocada a la pobresa i l'extinció, ja que creix en progressió geomètrica mentre que els aliments ho fan en progressió aritmètica.

Capital, Treball i Mercat

Les fàbriques i la maquinària (capital) són propietat privada de la burgesia empresarial. El proletariat es lloga a canvi d'un salari fixat per l'oferta i la demanda. L'objectiu del capitalisme és maximitzar el benefici: augmentar la quota de mercat, reduir costos i abaixar salaris. Hi ha crisis per desajustos entre oferta i demanda: els productes no es venen, els preus cauen, els beneficis disminueixen, les empreses tanquen i l'atur augmenta.

Proteccionisme i Lliure Canvi

Són dues corrents econòmiques. Gran Bretanya és partidària del lliure canvi: no-intervenció estatal en el mercat exterior, amb l'excepció de la importació de blat (1846). La resta d'Europa i els EUA apliquen mesures proteccionistes per evitar la competència britànica: imposició d'aranzels als productes estrangers. Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies i els productes importats.

Finançament de les Empreses

Apareixen les societats mercantils: agrupaments d'inversors que aporten capital i es reparteixen els beneficis. Per exemple, la societat anònima (SA), amb divisió del capital en accions que es compren i venen a la borsa; i la societat limitada (SL), amb un nombre tancat de socis. Les accions pugen i baixen de preu segons l'oferta i la demanda. El mercat d'accions és la Borsa. Es desenvolupen les entitats bancàries, captadores de l'estalvi privat i subministradores de capital per a la indústria; faciliten els pagaments i els intercanvis: lletra de canvi, xec, pagaré, etc. Els bitllets (paper moneda) són monopoli de l'Estat (banc nacional).

La Societat Industrial

Procés d'Urbanització

Els obrers treballen a les fàbriques i viuen a la ciutat. Creixement de les ciutats a Gran Bretanya i la resta d'Europa. Gran Bretanya passa de 2 ciutats de més de 50.000 habitants el 1750 a 29 el 1951. Es produeix una emigració interior del camp a la ciutat. A Gran Bretanya, la població urbana passa del 52% el 1851 al 78% el 1911.

Segregació Social Urbana

• Barris residencials per a la burgesia: confortables, amb avingudes, serveis públics (clavegueram, enllumenat), oficines, botigues, ostentació i gratacels (EUA).
• Barris obrers: carrers sense pavimentar, fang i manca de serveis.

Nova Societat Industrial

L'aristocràcia terratinent perd poder social, que passa a l'alta burgesia (classe benestant), propietària de fàbriques i terres (empresaris, banquers), amb poder polític i un model de cultura propi. Nous valors burgesos: exaltació de la propietat privada, la feina, l'estalvi i l'individualisme. Els fills van a escoles secundàries i universitats. Família amb servei domèstic, vestits elegants, institutrius, luxe i refinament. Classes mitjanes: professionals liberals, tècnics, comerç, funcionaris, oficials militars, banca. Assalariats, classes obreres, jornalers, botiguers, artesans: condicions laborals precàries, salaris baixos, jornades llargues (12-13 hores), al límit de la subsistència.

La Dona a la Societat Industrial

Allunyada del poder polític, econòmic i cultural. Orientada cap al matrimoni, amb dependència jurídica del pare o marit, sense dret a vot. Es dedica a la cura de la casa i dels fills (amb l'ajut del servei domèstic), amb estudis bàsics i apropiats. Les dones pageses fan tasques domèstiques i agrícoles. Les dones obreres treballen al sector tèxtil i al servei domèstic, amb remuneració inferior i la cura de la casa i dels fills.