Liberalisme, Corts de Cadis i Guerra Carlina: Anàlisi Històrica

Anàlisi del Liberalisme

Analitzar les característiques del liberalisme.

• La societat la formen individus lliures i no estaments.
• Els individus han de tenir llibertat individual (política: opinió, associació; econòmica: llibertat per fabricar, per comerciar, drets a la propietat; religiosa).
• L'Estat ha de garantir aquestes llibertats i s'organitza a partir d'una constitució, norma fonamental que defineix l'organització política de l'Estat i el conjunt de drets i llibertats.
• És una ideologia perfecta pels posseïdors de recursos (burgesia, bàsicament) que reclamaven drets a la propietat i llibertat econòmica, no intervenció de l'Estat en les relacions econòmiques i socials.
• Sufragi censatari: només els rics podien gaudir de drets polítics.
• Van exigir un sufragi universal i intervenció de l'Estat a través de serveis públics al sector de la població.

Importància de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Destacar la importància de les Corts de Cadis i de la Constitució de 1812.

A les corts convocades per la Junta Central al 1810, la guerra impedia el procés tradicional d'elecció de diputats per estaments (noblesa, clergat i burgesia), i va afavorir una representació individual i no estamental. Els diputats pertanyien a tres tendències polítiques:

• Absolutisme: que volien mantenir l'Antic Règim intacte.
• Reformisme: dirigits per Jovellanos, que pretenien que el rei mantingués un poder important.
• Liberals: favorables a la sobirania nacional i a la formació d'un nou règim liberal (no eren majoria però tenien uns objectius més clars i van imposar els seus criteris).

Els diputats no representaven tota la població, sinó només una minoria il·lustrada i urbana. Es va introduir la representació de les estructures nacionals. La seva obra legislativa va comportar la substitució de les estructures socials, econòmiques i polítiques de la monarquia absolutista i de l'Antic Règim per les d'un Estat liberal.

La Constitució de 1812 va ser la primera constitució contemporània de l'Estat espanyol, que incloïa una declaració de drets de l'home. Declarava els principis de sobirania nacional (el poder ha d'estar en mans del conjunt de ciutadans, no pas del rei), llibertat individual (llibertat d'expressió i d'impremta). Establia una monarquia liberal i parlamentària amb separació de poders.

Causes de la I Guerra Carlina

Explicar les causes dinàstiques, politico-ideològiques i socials de la I Guerra carlina.

Qüestió Foral

Al País Basc i a Navarra hi havia una forta oposició al centralisme que defensaven els liberals, ja que aquests territoris tenien uns furs que els permetien mantenir una legislació diferenciada de la de la resta d'Espanya.

Qüestions Socioeconòmiques

Les bases populars del carlisme provenen de les zones rurals del País Basc, Navarra, l'interior de Catalunya i del País Valencià i de part d'Aragó. Van donar suport al carlisme perquè es van veure perjudicats per les reformes econòmiques de caràcter capitalista que el règim només beneficiava la burgesia urbana i els abocava a la proletarització. Els pagesos eren contraris, a més, als nous impostos en metàl·lic que van introduir els liberals.

Qüestions Ideològiques

Defensaven les idees tradicionals de la monarquia de dret diví, però també de la religió i de l'Església, que creien amenaçades pel triomf dels liberals. Els que defensaven l'Església van promoure una campanya contra el liberalisme que va influir decisivament en molts pagesos i petits nobles que tenien sentiments religiosos. Consideraven que aquestes polítiques descristianitzaven i això ho veien inacceptable.