Liberalisme, Capitalisme i Revolucions Liberals (S. XVIII-XIX)

Principis del Liberalisme Econòmic

El liberalisme econòmic defensa que l’interès individual és el motor del desenvolupament econòmic. Segons aquesta teoria, si cada persona busca el seu propi benefici, la societat en conjunt progressa.

Els principis fonamentals són:

• La llei de l’oferta i la demanda, que s’equilibren en el mercat gràcies a una “mà invisible” (Adam Smith). Aquest mecanisme fa que els preus s’ajustin de manera natural.
• La lliure competència entre empreses: com més competeixen, més s’innova i més baixen els preus.
• El no-intervencionisme: rebuig de la intervenció de l’Estat en l’economia.
• La lliure circulació de mercaderies i capitals.

El Capitalisme Industrial

L'Esquema d'una Societat d'Accions (S.A.)

Una Societat Anònima (S.A.) funciona mitjançant la divisió del capital en accions:

• Molts inversors aporten diners comprant accions.
• Aquests diners formen el capital, utilitzat per adquirir els mitjans de producció (màquines, edificis, matèries primeres).
• Les accions donen dret a rebre beneficis (dividends) de l'empresa.
• L’empresa és dirigida per un Consell d’Administració, escollit pels accionistes, que pren les decisions importants.
• Els assalariats aporten el treball necessari i reben un salari.

Així, el capital i el control de l’empresa queden repartits entre moltes persones.

Importància de les S.A. en la Industrialització

Les Societats d’Accions van ser essencials per al desenvolupament industrial perquè la industrialització necessitava grans inversions (fàbriques, màquines, ferrocarrils, etc.) que una sola persona no podia assumir.

Les S.A. permetien reunir capital procedent de molts inversors petits i grans, finançant així projectes industrials molt costosos.

A més, el risc també es repartia entre molts individus, cosa que facilitava que més gent s’atrevís a invertir.

Exemple: La construcció de la xarxa ferroviària o de grans fàbriques tèxtils només va ser possible gràcies a la inversió de grans capitals mitjançant societats per accions.

La Crisi de Sobreproducció en el Capitalisme

La crisi de sobreproducció es produeix quan el sistema capitalista produeix més del que la gent pot consumir. Aquest desequilibri es repeteix cíclicament i es desenvolupa així:

1. Les empreses fabriquen massa productes (sobreproducció).
2. La demanda baixa, ja que la gent no pot comprar-ho tot.
3. Hi ha sobrants i estocs acumulats.
4. Les empreses baixen preus i pateixen pèrdues.
5. Algunes tanquen i acomiaden treballadors.
6. L’atur augmenta, cosa que redueix encara més la capacitat de compra i agreuja la crisi.

Causes de la Revolució Francesa (1789)

La Revolució Francesa va esclatar per una combinació de factors socials, econòmics i polítics:

Causes Socials

• El Tercer Estat (pagesos, artesans i, sobretot, burgesos) era el grup més nombrós i l'únic que pagava impostos.
• La noblesa i el clergat mantenien privilegis i gairebé no pagaven impostos.
• Hi havia un gran malestar social a causa de les males collites, l’alça dels preus i els baixos salaris.

Causes Econòmiques i Financeres

• La monarquia estava profundament endeutada, especialment per les despeses de guerres (com la d’Independència americana).
• L’Estat gastava molt més del que ingressava, fet que va provocar una greu crisi financera.

Causes Polítiques

• La burgesia volia participar en el poder, influïda per les idees il·lustrades (igualtat davant la llei, llibertat, sobirania nacional).
• El rei Lluís XVI era incapaç de dur a terme les reformes necessàries.

Convocatòria dels Estats Generals (1789)

Davant la crisi econòmica, el rei va intentar aplicar una nova reforma fiscal que obligava la noblesa i el clergat a pagar impostos. Els privilegiats s’hi van negar i van exigir la convocatòria dels Estats Generals, una assemblea que no es reunia des de 1614.

Un cop reunits, va sorgir un conflicte sobre el sistema de vot (per estament o per persona). Aquesta tensió va ser el detonant de l’inici de la Revolució.

Fi de l'Antic Règim i Monarquia Constitucional

El 1789, el Tercer Estat va abandonar els Estats Generals i es va declarar Assemblea Nacional, afirmant que representava la nació.

A l’estiu de 1789, els esdeveniments es van precipitar:

• Presa de la Bastilla (14 de juliol), símbol de l’absolutisme.
• Revolta pagesa al camp, coneguda com “la Gran Por” (la Grande Peur).
• Abolició dels privilegis feudals l’agost de 1789.
• Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que fixava la igualtat davant la llei i les llibertats individuals.

El 1791 es va aprovar una Constitució que establia:

• La sobirania nacional.
• La separació de poders.
• Un Parlament elegit per sufragi censatari.
• El rei conservava part del poder executiu, però deixava de ser absolut.

Així es va construir la Monarquia Constitucional, que va posar fi definitivament a l’Antic Règim a França.

Anàlisi de "La Llibertat guiant el poble"

Aquesta pintura de Delacroix és un símbol de les revolucions liberals. La dona central representa la Llibertat i porta la gorra frígia, un símbol revolucionari. Sosté la bandera francesa, plena de colors simbòlics.

Al seu voltant, hi ha representades diferents classes socials unides per la causa: un burgès amb barret de copa i un obrer amb boina. El nen simbolitza el futur i la participació del poble més jove.

Darrere s'observa fum i les torres de Notre-Dame. Tota la composició és triangular, amb la Llibertat al capdamunt, avançant per sobre dels soldats morts. L'obra representa la unió del poble per defensar la nació i la llibertat.

Les Revolucions Liberals a Europa (1815–1848)

El període posterior a la derrota de Napoleó (1815) va estar marcat per diverses onades revolucionàries a Europa, impulsades pel liberalisme i el nacionalisme:

• 1820: Revoltes a Espanya, Portugal i Itàlia. Eren aixecaments moderats que sovint van fracassar a causa de la intervenció de la Santa Aliança.
• 1830: Revolucions més fortes, especialment a França (on es va destronar el rei) i a Bèlgica (que va aconseguir la independència).
• 1848: Onada revolucionària general a Europa, molt més radical, amb demandes de drets socials i polítics.

Aquests mapes històrics ajuden a visualitzar com moltes parts d’Europa aspiraven a obtenir llibertat i constitucions.

Conceptes Clau de l'Època Liberal

Liberalisme polític

Doctrina que defensa que la ciutadania ha de tenir llibertat i que el poder no pot ser absolut. Propugna l'existència d'un Parlament i la separació de poders.

Constitució

Llei fonamental d’un país que explica com s’estructura l’Estat i quins drets i deures tenen els ciutadans.

Sufragi censatari

Sistema de votació on només poden votar els homes que compleixen certs requisits econòmics (normalment, els rics).

Sufragi universal masculí

Sistema de votació on poden votar tots els homes adults, independentment de la seva riquesa.

Nació

Grup de persones amb una història, cultura i llengua en comú, i amb la voluntat de viure juntes.

Nacionalisme

Ideologia que sosté que cada nació hauria de tenir el seu propi Estat independent.