Liberalisme i Capitalisme: Principis, Estructura i Expansió Global

Liberalisme i Capitalisme: Orígens i Estructura

Cap a la darreria del segle XVIII, una sèrie de pensadors britànics van definir el liberalisme econòmic. Hi va destacar Adam Smith, que, en l’obra La riquesa de les nacions (1776), va establir els principis fonamentals del liberalisme:

Principis del Liberalisme Econòmic (Adam Smith)

• L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
• Els diversos interessos s’equilibren en el mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l’oferta a la demanda.
• L’Estat s'ha d'abstenir d’intervenir en el funcionament de l’economia i ha de permetre el desenvolupament lliure dels interessos particulars.

L'Estructura del Capitalisme Industrial

Sota aquests principis, el capitalisme industrial s’estructurava com un sistema en el qual:

• Els mitjans de producció (fàbriques, maquinària i estocs) són propietat privada d’un grup reduït: la burgesia.
• Els treballadors de les fàbriques, els obrers, sense propietat, treballen a canvi d’un salari.

Crisis Cícliques i Atur en el Capitalisme

Això provoca que en el capitalisme s’originin crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. La conseqüència social més greu és l’augment de l’atur.

En aquest sistema, l’oferta tendeix a augmentar més ràpidament que la demanda, fet que comporta la fallida de les empreses que acumulen massa estocs.

Bancs i Finances: El Paper Clau en el Capitalisme

La banca va tenir un paper important en el desenvolupament del capitalisme, perquè es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que lliuraven els seus diners en dipòsit, i els empresaris, que necessitaven capital per a invertir.

Així, els bancs van subministrar préstecs a les empreses, van fer inversions (compra d’accions) i van facilitar els pagaments amb xecs i lletres de canvi.

Les Societats Anònimes i la Borsa de Valors

Però les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia proporcionar. Llavors van adquirir importància les societats anònimes, en les quals el capital és aportat per moltes persones.

Aquest capital es divideix en accions. A cada contribuent (accionista) li correspon un nombre determinat d’accions, segons la quantitat de diners que hagi aportat. Aquestes accions poden ser venudes pels seus propietaris en la borsa de valors i adquirides per qualsevol persona.

Expansió Global del Capitalisme Industrial

Al començament del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la indústria siderúrgica.

Industrialització Tardo-Emergent (1850-1870)

Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar. El seu model presentava característiques específiques:

• Utilització massiva de tecnologia.
• Gran concentració d’empreses.
• Paper important dels bancs.
• Intervenció més gran de l’Estat.

Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins ben entrat el segle XX.