Lèxic Llatí i Història d'Empúries: Etimologia i Arqueologia

Lèxic Llatí i Derivats Catalans: Cultismes i Etimologia

A continuació es presenta una taula de correspondències entre el mot llatí, el seu significat en català i els cultismes o derivats que se n'han generat:

Llatí → Català → Derivats/Cultismes

ager, agri (m.)

camp → agrari, agrícola, agricultura, agroalimentari

ago, agere, egi, actum

fer, actuar → acta, acte, actiu, actuar, radioactiu, retroactiu

alter, -era, -erum

altre → alterar, alteració, alteritat

annus, -i (m.)

any → aniversari, anual, anuar, decenni, quinquenni

aqua, -ae (f.)

aigua → aquarel·la, aquari, aquàtic, aqüeducte, aqüífer

argentum, -i (n.)

argent → argentat, argenter, argenteria, argentí, argèntic, argentífer

audio, audire, audivi, auditum

oir → audició, audiència, audiofon, auditori, inaudit

aurum, -i (n.)

or → àuric, aurífer, auri, àuria

bellum, -i (n.)

guerra → bèl·lic, bel·licista, bel·licós, bellicositat, belligerant, rebel·lió

capio, capere, cepi, captum

captar, agafar → capciós, capturar, captura, captiu, captaire

caput, capitis (n.)

cap → capità, capitania, capítol, decapitar

caro, carnis (f.)

carn → acarnissar-se, carnal, carnatge, carní, carnisser, carnisseria, carnívor, encarnat, descarnat

causa, -ae (f.)

causa, cosa → causal, causant, causar, encausar

centum (indecl.)

cent → centè, centenar, centenari, centenni, centèsim, centesimal, centúria

cognosco, cognoscere, cognoui, cognitum

conèixer → cognitiu, cognoscible, incògnit

colo, colere, colui, cultum

conrear, cultivar → agrícola, agricultura, culte, cultisme, cultiu, cultura, culturista, inculte, incultura

consilium, -ii (n.)

consell → concili, conciliàbul, conciliar, consiliari, irreconciliable, reconciliar

cor, cordis (n.)

cor → acord, acordar, concòrdia, concordar, cordial, discordant, discòrdia, record, recordar

corpus, corporis (n.)

cos → corporació, corporal, corporatiu, corpuscle, incorporar

credo, credere, credidi, creditum

creure → acreditar, credencial, credibilitat, crèdit, desacreditar, creditor, crèdul, incrèdul

damnum, -i (n.)

dany → condemnar, damnar, damnificar, indemne, indemnització, indemnitzar

decem (indecl.)

deu → dècada, decenni, dècim, decimal, decímetre, desè

dico, dicere, dixi, dictum

dir → abdicar, dicció, dictador, dictamen, dictaminar, dictar, dictat, edicte, interdicció, predicció

digitus, -i (m.)

dit → dígit, digital, digitalitzar

Història d'Empúries: De Colònia Grega a Ciutat Romana

1. Fundació d'Empúries (c. 575 aC)

Fundada cap al 575 aC pels grecs foceus (originaris de Focea, Àsia Menor). Va ser un port comercial clau al nord-oest del Mediterrani. El seu nom grec, Emporion, significa «mercat». Inicialment es va establir a Paleàpolis (un illot), i posteriorment a Neàpolis (terra ferma).

2. Relació amb els indígenes

Els indígenes de la zona eren els ibers/indigets, establerts a Indika. Grecs i ibers van arribar a compartir la muralla, tot i mantenir governs separats. Aquesta relació es va basar principalment en la col·laboració comercial.

3. L'arribada dels romans (218 aC)

Durant les Guerres Púniques, els grecs van demanar ajuda als romans contra els cartaginesos. Roma va desembarcar a Empúries l'any 218 aC amb Gneu Corneli Escipió, convertint la ciutat en una base militar estratègica.

4. Desenvolupament de l'Empúries romana

• 195 aC: Cató hi estableix un campament militar.
• El campament esdevé una ciutat romana separada de la grega.
• Segle I aC: S'hi instal·len veterans romans, la qual cosa porta a la unió de les dues ciutats sota el nom d'Emporiae.
• Estructura urbana: La ciutat romana es caracteritzava per la seva muralla, el cardo i el decumanus, el fòrum, i les domus (cases) amb mosaics i banys.