Lèxic, arquitectura i jocs romans: guia completa

PRIMERA: dea-ae: deessa / femina-ae: dona / pecunia-ae: diners / pugna-ae: lluita / sapientia-ae: saviesa / silva-ae: bosc / advena: foraster / casa: cabana / cumba: barca / SEGONA: velum: vela / dextrum: riu / plastrum: carro / arma: armament / castra: campament / dominus: senyor / equus: cavall / frumentum: blat / liber: llibre / oculus: ull / proelium: combat / verbum: paraula / vir: home / QUARTA: cornu: banya / cursus: cursa / equitatus: cavalleria / eventus: resultat / genu: genoll / impetus: atac / CINQUENA: acies: línia de batalla / dies: dia / facies: cara / fides: fe / species: aspecte / ADJECTIUS: albus: blanc / altus: alt / doctus: savi / multus: molt / niger: negre / parvus: petit / pulcher: bonic / audax: audaç / celer: ràpid / dives: ric / ingens: enorme / velox: ràpid / vetus: vell VERBS: PRIMERA: Vulnero: ferir / servo: servir / pugno: lluitar / paro: preparar / laudo: lloar / laboro: treballar. Tercera: aestas: estiu / arts-artis: art / arx-arcis: ciutadella / caput-capitis: cap / civis-civis: ciutadà / civitas-civitatis: ciutat / consul,consulis: cònsol / corpus-corporis: cos / dux-ducis: càrrec director / eques,equitis: genet / flumen,fluminis: riu / frater,fratris: germà / gens,gentis: gent / genus,generis: llinatge / hiems,hiemis: hivern / homo,hominis: home / hostis,hostis: enemic / ius,iuris: dret / iuventus,iuventutis: joventut / legio,legionis: legió / lex,legis: llei / libertas,libertatis: llibertat / mare,maris: mar / mater,matris: mare / mens,mentis: ment / miles, militis: soldat / mons, montis: muntanya / mors,mortis: mort / mos,moris: costum / mulier,mulieris: dona / navis,navis: nau / nomen,nominis: nom / nubes,nubis: núvol / opus,operis: obra, treball / pater,patris: pare / pars,partis: part / pax,pacis: pau / pedes,peditis: soldat d'infanteria / pes,pedis: peu / plebs,plebis: poble / pons,pontis: pont / rex,regis: rei / rus,ruris: camp / tempus,temporis: temps / urbs,urbis: ciutat

Evolució de les cases de camp:

• 1) A la primera època, la casa de camp era semblant a la de ciutat, però s'hi afegien les dependències que requeria la vida agrícola. El propietari de la casa vivia amb els treballadors.
• 2) A partir del segle IV a.C., augmentarà considerablement l'extensió de les propietats i també el nombre de treballadors, i per aquests motius la casa de camp es va fer molt més gran, talment com una granja. El propietari dirigia personalment l'explotació de la finca.
• 3) El propietari de la finca participava activament en la política i en la vida social de Roma i només hi anava en determinades ocasions, tot i que hi vivia durant alguns períodes de temps.

Tipus de vil·la:

• Vil·la rústica: que era una mena de granja destinada a l'explotació agrícola on convivien els treballadors (criats i esclaus) i el bestiar, i s'hi emmagatzemava fruita. La seva estructura presentava una distribució complicada.
• Vil·la urbana: que era destinada a l'amo de la propietat com a casa d'esbarjo al mig del camp; es construïa en un lloc privilegiat, a costat dels boscos, llacs o vores de rius i platges. La disposició i la forma d'aquestes vil·les eren semblants a les domus de la ciutat. Destaca l'exuberància i l'ostentació en la decoració. Semblen autèntics palaus.

Enllumenat: els romans feien servir torxes (taedae) que feien amb fusta resinosa i també candeles (cerei) de cera i llànties d'oli (lucernae) que de vegades anaven protegides per un recipient transparent per evitar que les apagués el vent.

Calefacció: els romans utilitzaven dos sistemes: uns forns fixos que s'instal·laven a la part baixa de la casa i enviaven l'escalfor per sota dels pisos i per entremig de les parets, i uns forns portàtils que tenien forma de galleda a l'interior dels quals es podia cremar llenya i produïen escalfor.

Basíliques: eren uns grans edificis que solien estar ubicats al fòrum o a prop del fòrum. Basílica Júlia, feta construir per Cèsar al fòrum, la de Constantí (a Trèveris), la de Pompeia. Restes de basíliques del fòrum comercial de Tarragona i la del fòrum de la ciutat romana d'Empúries.

Temple: el de Vesta, el de la Fortuna Viril i el panteó d'Agripa (a Roma); la Maison Carrée de Nimes i el de Viena (a França); el d'Évora (Portugal); i a Catalunya el de Vic (refet).

Calçades: Via Augusta, l'antiga via Hercúlia, que travessava la zona est de la Península, des de Catalunya fins a Gades (Cadis).

Aqüeductes: destaquen Segòvia, el de Los Milagros (Mèrida), el de les Ferreres (el Tarragonès) i el del riu Gard (Provença, França).

Ports: Tàrraco, Empòriae (Empúries), Carthago Nova (Cartagena), Malaca (Màlaga), Gades (Cadis).

Fars: van construir fars a la població d'A Coruña (la Torre d'Hèrcules) que actualment serveix de suport a un far modern, a Gades (la Torre de Cepión).

Monuments commemoratius: eren monuments commemoratius erigits per perpetuar el record d'un personatge important o d'una victòria notable; també es construïen límits entre dos territoris. Destaquen: el de Titus, el de Septimi Sever i el de Constantí, a Roma; el de Saint-Rémy i el d'Aurenja, a França; a la península Ibèrica, el de Berà (al Tarragonès) i el de Medinaceli (Sòria).

Jocs al circ:

• Curses de carros: ludis circenses consistien essencialment en la celebració de curses de carros molt lleugers, arrossegats per quatre cavalls (quadrigues) enganxats al davant o per dos cavalls (bigues); els conductors (aurigues) d'aquests carros intentaven fer les set voltes preceptives al circ en menys temps que els seus competidors. Es crearen quatre factiones o partits (vermell, verd, blau i blanc) que s'encarregaven de proporcionar els aurigues.
• Arquitectura del circ: era un edifici de planta rectangular amb un dels costats petits corbat. Al voltant de l'arena (pistes) s'aixecaven les grades (d'uns tres pisos) a les quals s'accedia per unes portes anomenades vomitoria. A la península hi ha restes de circs romans a Mèrida, a Sagunt, a Toledo... El circ de Tarragona és un dels més ben conservats de l'Imperi Romà d'Occident.

Jocs a l'amfiteatre:

• Lluita de gladiadors: d'origen romà antic, es feien a l'aire lliure, després al circ i més tard a l'amfiteatre. Els gladiadors eren esclaus que combatien uns contra els altres. La sort del vençut o del ferit depenia de l'humor del públic; si tothom feia volar el mocador (es perdonava la vida), si posaven la mà closa cap per avall amb el polze estirat (pollicem vertere), el vençut moria.
• Espectacles amb feres: venationes consistia a exhibir animals exòtics o a enfrontar gladiadors amb feres.
• Naumàquies: eren combats navals que es representaven esporàdicament com a espectacle en un llac artificial o en un amfiteatre sense dependències subterrànies. S'omplia l'arena d'aigua i després apareixien els contendents en naus petites i simulaven un combat naval.

Jocs al teatre: representacions teatrals (ludi scaenici) a l'aire lliure en els quals es posaven en escena:

• Versos fescenninis: representació de caràcter burlesc i groller.
• Atel·lanes: una mena de farses sobre diversos temes, fetes amb to mordaç i burlesc.
• Mims: una mena de revista en la qual es barrejaven la dansa mímica, la música i les al·lusions a personatges notables.

Arquitectura del teatre: Destaquen: a Catalunya hi ha restes de teatres a Badalona i Tarragona. A la resta d'Hispània se'n conserven a Sagunt, a Mèrida, a Segòbriga, a Baelo Claudia, a Saragossa... El teatre té quatre parts essencials:

• CAVEA: era la graderia semicircular on s'acomodaven els espectadors. S'hi accedia mitjançant escales interiors i vomitoris.
• L'ORCHESTRA: espai que hi havia entre el proscaenium i la cavea, en el qual s'erigia un altar dedicat a Dionís.
• PROSCAENIUM: o escenari, la plataforma rectangular, d'un metre. Els personatges actuaven l'obra teatral.
• SCAENA: era una mena de façana d'un palau sumptuós que se situava darrere el proscaenium i que cobria el diàmetre del semicercle del teatre. S'hi penjaven decorats.